Insuficiència renal: aliments prohibits i menú setmanal

Article actualitzat: 14-09-2026

Resumen

En insuficiència renal, el 75-80% del sodi que consumim no ve del saler sinó de processats, embotits i conserves. Fruits secs, llegums i lactis s’han de limitar pel potassi i el fòsfor, mentre que el doble cuit de verdures redueix el potassi fins a un 50%. La teva guia per frenar la progressió de la malaltia, evitar la diàlisi i protegir el teu cor.

Aliments prohibits amb insuficiència renal

La insuficiència renal requereix una dieta estricta per evitar aliments que puguin sobrecarregar els ronyons o augmentar els nivells de toxines a la sang. Alguns aliments que cal evitar inclouen:

  • Fruits secs i fruites seques: Ametlles, festucs, dàtils i panses són rics en potassi i fòsfor.
  • Proteïnes animals: Carns vermelles, peixos grassos i lactis s’han de limitar per evitar un excés de deixalles nitrogenades.
  • Aliments rics en sal: Embotits, aliments processats, sopes enllaunades i salses comercials.
  • Llegums: Pèsols, faves i llenties contenen alts nivells de potassi i fòsfor.
  • Fruites i verdures crues: Consumir-les bullides i amb tècniques especials per reduir-ne el contingut mineral.

Importància de la dieta en el maneig de l’enfermetat

La dieta ajuda a alleujar la càrrega sobre els ronyons i prevenir complicacions com l’excés de líquids, toxines i desequilibris de minerals. A més, una dieta per a la insuficiència renal personalitzada, supervisat per un nutricionista, pot ajudar a endarrerir la progressió de la malaltia.

Recomanacions a tenir en compte amb insuficiència renal

Restricció de sodi

La restricció de sodi és una de les mesures dietètiques més importants en el maneig de la insuficiència renal crònica.

Els ronyons danyats perden progressivament la seva capacitat per excretar el sodi correctament, cosa que provoca retenció de líquids, augment de la pressió arterial i sobrecàrrega cardiovascular, tres factors que acceleren directament la progressió de la malaltia.

Les guies clíniques internacionals KDIGO 2024 i KDOQI 2020 recomanen limitar la ingesta de sodi a un màxim de 2 grams al dia (equivalent a uns 5 grams de sal de taula) en pacients amb ERC i hipertensió arterial associada, davant dels 3,5-4g que consumeix de mitjana la població. A la pràctica, això implica eliminar o reduir dràsticament els aliments que més sodi aporten a la dieta habitual: embotits i carns processades (pernil, llonganissa, xoriço), conserves i enllaunats (tonyina en llauna, verdures en conserva, sopes preparades), formatges curats, salses comercials (kétchup, mostassa, salsa de soça).

Una estratègia pràctica i efectiva per reduir el sodi sense sacrificar el sabor és substituir la sal per herbes aromàtiques i espècies com el romaní, la farigola, l’orenga, el comí, la cúrcuma o el pebre vermell, que no aporten sodi i enriqueixen el perfil organolèptic dels plats.

És important tenir en compte que aproximadament el 75-80% del sodi que consumim no prové del saler sinó del sodi ocult als aliments processats, per la qual cosa llegir l’etiquetatge nutricional i aprendre a identificar el sodi a la llista d’ingredients és una habilitat clau per a qualsevol pacient amb MRC.

Control del potassi

El control del potassi és un dels aspectes més delicats de la dieta en la insuficiència renal crònica, i també un dels que més ha evolucionat els darrers anys.

Quan els ronyons no funcionen correctament, el potassi s’acumula a la sang provocant hiperpotassèmia, una condició potencialment greu que pot causar debilitat muscular, arítmies cardíaques i fins i tot parada cardíaca si els nivells són molt elevats. Tot i això, les guies KDIGO 2024 i KDOQI 2020 ja no recomanen la restricció universal de potassi per a tots els pacients amb ERC. L’enfocament actual és individualitzat i basat en l’analítica de cada persona: només es restringeix el potassi quan els nivells de sang estan elevats de forma persistent.

Per als pacients que sí que necessiten controlar la seva ingesta, els aliments més rics en potassi que s’han de limitar són els plàtans, els alvocats, les patates, els tomàquets, els espinacs, les bledes, els fruits secs, la xocolata i els sucs de fruites. Una tècnica molt eficaç per reduir el contingut de potassi de les verdures i els llegums és el doble cuit: consisteix a pelar i trossejar l’aliment, remullar-lo amb aigua freda durant un mínim de 2 hores (o tota la nit), llençar l’aigua del remull, bullir amb aigua abundant i tornar a canviar l’aigua a meitat de la cocció.

Aquest procés pot reduir el contingut de potassi de les verdures entre un 30% i un 50%, permetent incorporar més varietat d’aliments a la dieta. És igualment important evitar el brou de cocció i els purés sense escórrer, ja que concentren el potassi que s’ha alliberat durant la cocció. Finalment, convé recordar que alguns substituts de la sal comercials contenen clorur potàssic en lloc de clorur sòdic.

Limitació de fòsfor

La limitació del fòsfor és una altra de les restriccions dietètiques fonamentals a la insuficiència renal crònica, especialment a partir de l’estadi G3.

Quan els ronyons no poden eliminar el fòsfor correctament, aquest s’acumula a la sang provocant hiperfosfatèmia, una condició que desencadena una sèrie de conseqüències greus: l’organisme extreu calci dels ossos per compensar el desequilibri mineral, debilitant progressivament l’estructura òssia (osteodistròfia renal); l’excés de fòsfor es diposita als vasos sanguinis i teixits tous provocant calcificacions vasculars que augmenten el risc cardiovascular; i la glàndula paratiroide se sobreestimula produint un hiperparatiroïdisme secundari que agreuja encara més el deteriorament ossi i renal.

Els aliments amb més contingut en fòsfor que s’han de limitar són els lactis sencers (llet, formatge curat, iogurt), les vísceres i carns processades, els mariscs i peixos grassos, els llegums, els cereals integrals, els fruits secs, els rovells d’ou i les begudes de cola, que conté. No obstant això, un dels aspectes més importants i menys coneguts sobre el fòsfor a la dieta renal és la diferència entre el fòsfor orgànic i el fòsfor inorgànic. El fòsfor d’origen vegetal (llegums, cereals, fruita seca) està lligat a l’àcid fític i s’absorbeix només en un 20-40%, mentre que el fòsfor d’origen animal s’absorbeix en un 40-60%. El més perillós de tots és el fòsfor inorgànic dels additius alimentaris, identificat en les etiquetes com E-338, E-339, E-340, E-341, E-343, E-450, E-451 o E-452, present en embotits, formatges fossos, pa industrial, boll absorció intestinal és pràcticament del 100%.

Per aquest motiu, aprendre a llegir l’etiquetatge nutricional i identificar els additius fosfatats és una de les habilitats més importants per a un pacient amb MRC, ja que aquests productes poden elevar el fòsfor a la sang de forma molt més ràpida i significativa que els aliments naturals rics en fòsfor.

Les guies KDIGO 2024 recomanen un enfocament individualitzat a la restricció de fòsfor, adaptat a l’estadi de la malaltia i als nivells de fosfat sèric de cada pacient, prioritzant la reducció de fòsfor d’additius abans que la restricció d’aliments vegetals naturals.

Reducció de proteïnes

La reducció de proteïnes és la restricció dietètica més característica de la insuficiència renal crònica i, alhora, la que requereix un equilibri més delicat.

Quan es metabolitzen les proteïnes, l’organisme genera productes de rebuig nitrogenats, principalment urea, creatinina i àcid úric, que en condicions normals són filtrats i eliminats pels ronyons. Quan la funció renal està compromesa, aquests residus s’acumulen a la sang produint urèmia, una síndrome tòxica que provoca nàusees, fatiga, confusió, pruïja i, en casos avançats, risc vital. Les guies KDIGO 2024 i KDOQI 2020 recomanen per a adults amb ERC en estadis G3-G5 sense diàlisi una ingesta proteica de 0,8g de proteïna per quilogram de pes corporal al dia, similar a la recomanació per a la població general, però molt per sota del que consumeix habitualment la població espanyola (1,2-1,4g/kg/dia de mitjana).

En casos seleccionats de pacients amb ERC avançada i risc de progressió, sota supervisió estricta d’un nutricionista especialitzat, es pot plantejar una dieta molt baixa en proteïnes de 0,3-0,4 g/kg/dia suplementada amb aminoàcids essencials o anàlegs de cetoàcids. Tot i això, la restricció proteica té un límit important: reduir massa les proteïnes pot provocar desnutrició, un problema freqüent i greu en pacients amb MRC que augmenta significativament la mortalitat. Per això, la quantitat no és lúnic factor a considerar, la qualitat de la proteïna és igualment important.

Les proteïnes d’alt valor biològic, que aporten tots els aminoàcids essencials a les proporcions adequades, s’han de prioritzar per cobrir les necessitats amb la menor quantitat possible de residus nitrogenats. Les millors fonts són l’ou (la proteïna de referència amb més valor biològic), el peix blanc, el pollastre sense pell i els lactis desnatats en les quantitats permeses.

Les guies KDIGO 2024 també recomanen afavorir les proteïnes d’origen vegetal sobre les animals, ja que generen menys residus àcids, menys fòsfor absorbible i tenen un efecte més favorable sobre la progressió de la malaltia encara que a la pràctica el seu menor valor biològic requereix una planificació dietètica més curosa.

Per als pacients en hemodiàlisi o diàlisi peritoneal, les recomanacions s’inverteixen: en perdre proteïnes durant el procés de diàlisi, necessiten una ingesta major d’1,0-1,2 g/kg/dia per compensar les pèrdues i evitar la desnutrició. Aquesta diferència fonamental entre pacients en diàlisi i sense diàlisi és un dels motius pels quals la dieta en insuficiència renal ha de ser sempre individualitzada i supervisada per un dietista nutricionista especialitzat en nefrologia, i mai aplicada de manera genèrica a partir d’informació general.

Si tens insuficiència renal i vols que et porti un professional, pots acudir a qualsevol centre de Menja sa com el centre de nutrició a Barcelona. També disposem d’altres centres que podeu trobar al final de l’article.

Aliments recomanats amb insuficiència renal crònica

Tot i que les restriccions són importants, hi ha aliments segurs per incorporar:

  • Fruites amb baix contingut en potassi: Pomes, peres i baies.
  • Verdures remullades i bullides: Carbassó, pebrots i coliflor.
  • Greixos saludables: Oli d’oliva.
  • Cereals refinats: Arròs blanc i pasta no enriquida.
  • Carns magres en porcions petites: pollastre i peix blanc.

La insuficiència renal crònica requereix una gestió curosa de la dieta per preservar la funció renal i millorar la qualitat de vida del pacient. Evitar aliments prohibits com fruits secs, proteïnes en excés i productes rics en sodi, potassi i fòsfor és crucial. A més, incorporar aliments segurs i tècniques de preparació adequades pot marcar una gran diferència.

Recorda que cada cas és únic, i és essencial consultar un dietista-nutricionista per personalitzar el pla dietètic. Tenir cura de la teva dieta és tenir cura dels teus ronyons i, amb això, la teva salut.

La fallada renal, també anomenada insuficiència renal aguda o crònica segons la seva evolució, és la situació en què els ronyons perden la seva capacitat de filtrar correctament els productes de rebuig de la sang, regular l’equilibri de líquids i minerals, i mantenir la pressió arterial en rangs segurs.

Menú setmanal per a la insuficiència renal

Et deixem un menú setmanal d’exemple de com estructurar els àpats diaris.

IngestaDilluns
DinarArròs amb pebrot vermell i verd, ceba i pollastre
1/2 poma
SoparEnsalada de rúcula y pepino
Salmón al horno con patatas y eneldo
Frutos rojos
Dimarts
DinarAmanida d’enciam iceberg i pastanaga
Macarrons blancs amb bolonyesa de carn picada mixta i salsa de tomàquet casolana
Raïm
SoparMenestra al vapor de col llombarda, pastanaga i patata
Truita francesa
Compota de 1/2 pera
Dimecres
DinarLlenties guisades amb pebrot vermell i verd, carbassó i costella de porc.
Pinya natural
SoparCuscús amb cogombre, pastanaga i ceba tendra
Pollastre a la planxa
Compota de 1/2 poma
Dijous
DinarAmanida d’enciam iceberg i ceba tendra
Truita de patata
Pa blanc
Raïm
SoparLubina al forn amb ceba i pebrot vermell i guarnició de cuscús
Fruits vermells
Divendres
DinarHummus casolà amb pa de pita
Filet de porc a la planxa amb guarnició de pebrot
1/2 Poma
SoparPizza amb salsa de tomàquet casolana, mozzarella fresca, carbassó i tires de pollastre
Pinya fresca
Dissabte
DinarAmanida de cogombre i pastanaga
Estofat de sípia amb patata
Compota de 1/2 pera
SoparPuré de carbassó i patata
Remenat d’ou i xampinyons
Fruits vermells
Diumenge
DinarAmanida d’enciam iceberg i pastanaga
Bacallà al forn amb salsa de tomàquet casolana, pebrot i guarnició d’arròs blanc
Préssec en almívar (sense el suc)
SoparPepito de pa blanc de llom amb pebrot
Raïm

Observaciones:

  • Les quantitats de carn, peix, ous i llegums s’han de individualitzar, segons requeriments individuals i l’estadi d’insuficiència renal.
  • Les verdures es tallaran i deixaran en remull entre 12 i 24 hores, per després aplicar-los una doble cocció. L’aigua tant del remull com de la cocció s’ha de rebutjar.
  • Les patates es deixaran en remull durant 8-12 hores, canviant-los l’aigua i se’ls farà una doble cocció. L’aigua tant del remull com de la cocció s’ha de rebutjar.
  • En casos que requereixin un control més extrem, l’arròs s’ha de rentar i deixar en remull entre 1 i 4 hores amb aigua abundant abans de coure’l. L’aigua tant del remull com de la cocció s’ha de rebutjar.
  • Mozzarella fresca: una vegada escorreguda del propi suc, s’haurà de submergir en aigua freda durant 1 hora, permetent així eliminar més sodi.
  • Els llegums són més segurs si es consumeixen en conserva, esbandint bé per rebutjar tot el suc i gelatina i, rentant sota l’aixeta durant 2 minuts.

Què és la insuficiència renal

La insuficiència renal és una condició que afecta la capacitat dels ronyons per filtrar deixalles i regular l’equilibri de líquids i minerals al cos. La dieta exerceix un paper crucial en el maneig d’aquesta malaltia, especialment en les etapes avançades. En aquest article, explorarem quins aliments cal evitar, quines són les recomanacions dietètiques i quines opcions són segures per als pacients amb insuficiència renal crònica.

Què passa quan es produeix la fallada renal?

La fallada renal es produeix quan els ronyons deixen de ser capaços d’exercir les seves funcions vitals: filtrar els residus metabòlics de la sang, regular els nivells de sodi, potassi i fòsfor, controlar la pressió arterial i activar la vitamina D necessària per a la salut òssia. En la forma aguda, pot aparèixer de forma sobtada com a conseqüència d’una deshidratació greu, una infecció severa o la presa de certs medicaments nefrotòxics. En la forma crònica, és el desenllaç progressiu de malalties com la diabetis, la hipertensió o la pròpia insuficiència renal no controlada. Quan la fallada renal és total, l’única alternativa per mantenir amb vida el pacient és la diàlisi o el trasplantament renal. És precisament en les fases prèvies a aquest punt on la dieta cobra el seu protagonisme més gran: respectar les restriccions de potassi, fòsfor, sodi i proteïnes per endarrerir o fins i tot evitar arribar a aquest estadi final.

Fases a la insuficiència renal crònica

Valor de filtració
Dany renal amb filtració normal90 o més
Dany renal amb disminució lleu de la filtració60-89
Filtració moderadament disminuïda30-59
Filtració severament disminuïda15-29
Insuficiència renal (falla renal)<15

La falla renal es desenvolupa quan els ronyons són incapaços de mantenir unes funcions mínimes i aleshores es forma edema, urèmia, acidosi metabòlica i increment del potassi en sang. En aquest moment cal la implementació de diàlisi o el trasplantament de ronyó.

Símptomes i causes d’una insuficiència renal

La insuficiència renal crònica és una pèrdua gradual de la funció renal que es pot desenvolupar durant mesos o anys. A les primeres etapes, els símptomes solen ser imperceptibles, però amb el temps, els ronyons danyats perden la seva capacitat per eliminar deixalles i controlar els líquids corporals. En casos avançats, cal recórrer a hemodiàlisi o trasplantament de ronyó.

Entre les principals causes d’insuficiència renal hi ha:

  • Diabetis tipus 2: La causa més comuna a causa del dany prolongat als petits vasos sanguinis als ronyons.
  • Hipertensió arterial: Provoca estrès continu als vasos sanguinis renals.
  • Infeccions o malalties genètiques: Com la glomerulonefritis o la síndrome d’Alport.

Causes de la insuficiència renal

Són factors predisponents a desenvolupar insuficiència renal crònica:

  • Tenir diabetis
  • Patir hipertensió arterial
  • Patir de malalties cardiovasculars
  • Tenir antecedents familiars d?insuficiència renal
  • Consumir medicaments nefrotòxics (quimioteràpia, productes de contrast)
  • Baix pes en néixer (<2,5Kg)
  • Patir malalties autoimmunes com ara lupus, vasculitis o artritis reumatoide.
  • Exposició a tòxics com el mercuri, plom o cadmi
  • Infeccions per virus (com el VIH).

Recorda que aquest contingut és informatiu i no substitueix una consulta amb el teu nutricionista.

Bibliografia

KDIGO (2024). Executive Summary of the KDIGO 2024 Clinical Practice Guideline for the Evaluation and Management of Chronic Kidney Disease. https://kdigo.org/wp-content/uploads/2017/02/KDIGO-2024-CKD-Guideline-Executive-Summary.pdf

Ikizler, T.A. et al. (2020). KDOQI Clinical Practice Guideline for Nutrition in CKD: 2020 Update. American Journal of Kidney Diseases, 76(3), S1–S107. https://www.ajkd.org/article/S0272-6386(20)30726-5/fulltext DOI: 10.1053/j.ajkd.2020.05.006

Kalantar-Zadeh, K. et al. (2021). Chronic Kidney Disease: Role of Diet for a Reduction in the Severity of the Disease. Nutrients, 13(9), 3277. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8467342/ DOI: 10.3390/nu13093277

López-Santamarina, A. et al. (2025). Rethinking Nutrition in Chronic Kidney Disease: Plant Foods, Bioactive Compounds, and the Shift Beyond Traditional Limitations. Nutrients. https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC12523900/

Preguntes freqüents

No totes les fruites estan prohibides a la insuficiència renal, però les que tenen alt contingut en potassi s’han de limitar o evitar quan els nivells de potassi en sang estan elevats. Les fruites més problemàtiques són el plàtan (358mg de potassi/100g), l’alvocat (485mg/100g), el kiwi (312mg/100g), el meló (267mg/100g), els dàtils i les fruites seques en general, que concentren el pollet. Les fruites més segures i millor tolerades són la poma, la pera, els nabius, les maduixes, la mandarina i el raïm en quantitats moderades, totes amb menys de 150mg de potassi per 100g. És important recordar que els sucs de fruita estan especialment desaconsellats perquè concentren el potassi de diverses peces en un sol got sense la fibra que ralenteix la seva absorció. En qualsevol cas, la restricció de fruites ha de basar-se sempre en l’analítica individual del pacient – ​​no tots els pacients amb MRC tenen hiperpotassèmia i molts poden consumir fruita amb normalitat en estadis inicials de la malaltia.

Sí, es pot menjar pa amb insuficiència renal, però cal triar-ne el tipus correcte. El pa blanc és lopció més recomanable perquè té menys fòsfor, menys potassi i menys fibra que el pa integral o de cereals. El pa integral, el pa de llavors i el pa enriquit han d’evitar-se pel seu alt contingut en fòsfor, potassi i additius fosfatats. El pa industrial de pastisseria és especialment problemàtic perquè conté additius fosfatats (E-450, E-451, E-452) d’absorció pràcticament total. Una precaució important és revisar sempre l’etiquetatge: molts pans comercials contenen sal en quantitats elevades que poden suposar una part significativa del límit diari de sodi (2g/dia). El pa artesanal sense sal afegida o amb sal reduïda és la millor opció per a pacients amb ERC que necessiten controlar el sodi. Les quantitats s’han d’ajustar segons l’estadi de la malaltia i les recomanacions del dietista-nutricionista.

Un sopar adequat per a una persona amb insuficiència renal crònica ha de ser lleugera, baixa en sodi, potassi i fòsfor, i amb proteïna de qualitat en quantitat controlada. Alguns exemples de sopars ben tolerats en estadis moderats de la malaltia són: arròs blanc amb verdures bullides i doble cuit (carbassó, pebrot o pastanaga) amb un filet petit de peix blanc a la planxa; pasta blanca amb oli d’oliva, all i pit de pollastre a la planxa en petita quantitat; o una truita de clares d’ou amb patata cuita amb doble cuit i una llesca de pa blanc sense sal. Els aliments que cal evitar al sopar són els embotits, els formatges curats, les conserves, els fregits i qualsevol producte processat amb additius fosfatats o alt contingut en sal. Les infusions són una bona opció de beguda nocturna, evitant les herbes riques en potassi com l’ortiga o la dent de lleó. La quantitat total de líquids s’ha d’ajustar a les indicacions del nefròleg, especialment en estadis avançats on hi pot haver restricció hídrica.

No, la insuficiència renal crònica no té cura amb la dieta, però una alimentació adequada és una de les eines més eficaces per frenar-ne la progressió i millorar la qualitat de vida del pacient. Els ronyons danyats no es regeneren, però controlar correctament la ingesta de sodi, potassi, fòsfor i proteïnes redueix significativament la càrrega de treball renal, retarda la necessitat de diàlisi i disminueix el risc de complicacions cardiovasculars — la causa principal de mort en pacients amb ERC. Estudis clínics donen suport que una dieta baixa en proteïnes ben planificada pot endarrerir l’entrada en diàlisi diversos anys en pacients amb ERC avançada. La dieta actua a més a més sobre les causes més comunes de la malaltia: en pacients amb diabetis, controlar els carbohidrats i l’índex glucèmic redueix el dany vascular renal; en pacients amb hipertensió, reduir el sodi millora el control de la tensió arterial i protegeix directament els glomèruls renals. En resum: la dieta no cura la insuficiència renal, però és el tractament no farmacològic amb més impacte demostrat en l’evolució de la malaltia.

noemi lobo
Dietista - Nutricionista en Menja sa

Graduada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Pablo Olavide. Està especialitzada en Alimentació en Embaràs i Lactància. Ha realitzat diversos cursos sobre Coaching Nutricional; Nous abordatges psicològics i nutricionals per al tractament de l'obesitat i l'alimentació emocional. És membre del Colegio de Dietistas-Nutricionistas de Madrid amb el número MAD00231.

Feu un comentari