Article actualitzat: 14-09-2026
Resum
Més del 50% de les persones majors de 60 anys tenen diverticles al còlon, petites bosses que s’inflamen a la diverticulitis. En brot agut es restringeix la fibra gairebé del tot, mentre que en fase estable la fibra és precisament la que preveu nous episodis. La teva guia per adaptar la dieta a cada fase, sense renunciar a una microbiota sana entre brot i brot.
Aliments prohibits per a la diverticulitis
Conèixer els aliments a evitar és crucial per gestionar la diverticulitis i prevenir-ne els brots.
| Grup d’aliments | Què no es pot menjar amb diverticulitis |
|---|---|
| Fruits secs, llavors i fruita deshidratada | Pel seu contingut elevat en fibra. Ametlles, avellanes, festucs, nous… Orellanes, panses, dàtils… Pipes de carbassa, de gira-sol, llavors de lli, llavors de sèsam, llavors de chía… |
| Carns vermelles | Es pot consumir, però no de forma setmanal sinó quinzenal. |
| Carbohidrats integrals | Pasta, arròs, cuscús, pa integrals, quinoa, blat sarraí. Pel seu contingut alt en fibra. Progressivament s’aniran reintroduint a l’alimentació per aconseguir arribar a una aportació alta en fibra. |
| Aliments rics en greixos inflamatoris | Oli de gira-sol o de blat de moro, sèsam, oli de sèsam, oli de soja i aliments ultra processats en general. |
| Llegums | Totes. |
| Fruites | Amb pell i llavors, amb més contingut de fibra i verds. Taronja, mandarines, maduixes, gerds, kiwi. |
| Verdures | Pel seu elevat contingut en fibra o fibra insoluble: enciam, escarola, espinacs, bledes, espàrrecs, carxofes… i pel seu efecte flatulent a valorar en cada cas coliflor, bròquil, cols de brussel·les… |
| Alimentos irritantes | Alcohol, aliments picants, aliments fregits, begudes amb gas, cafeïna i edulcorants artificials. |
Què menjar amb diverticulitis
En cas de diverticulitis aguda sense complicacions, recomanem començar amb una dieta de fàcil digestió i amb baixa aportació de fibra per, progressivament i amb l’assessorament d’un dietista-nutricionista anar reincorporant aliments per aconseguir incrementar l’aportació de fibra de la dieta. Els aliments tous de fàcil digestió inclouen carns blanques, fruites toves, pa blanc, patata o sèmola.
Només en casos en què estigui justificat i després de la valoració del metge gastroenteròleg i del dietista nutricionista es procedirà a aplicar un altre tipus de pauta d’alimentació.
Dieta en diverticulitis aguda
Quan es produeix una diverticulitis aguda, es recomana una dieta líquida restringint totalment la ingesta de sòlids. Aquesta recomanació es combina amb la presa d’antibiòtics específics prescrits pel personal mèdic per combatre la infecció. En certs casos molt lleus, es pot tolerar una ingesta d’aliments tous, de fàcil digestió i molt pobres en fibra.
Encara que aquestes restriccions són recomanades per molts metges, actualment no existeix evidència científica clara que recolzi les mateixes en pacients amb diverticulitis lleu, ja que l’eliminació total de la fibra de la dieta resulta en un empobriment de la flora intestinal i dificultant l’evacuació i és més adequat recomanar una dieta de fàcil novament l’aportació de fibra i així aconseguir un trànsit intestinal adequat. En qualsevol cas haurà de ser sempre un Dietista-Nutricionista qui determini el tractament més adequat per a cada cas. El nostre equip nutricionista Barcelona amb àmplia experiència et podrà atendre de forma personalitzada.
Dieta per a la diverticulitis sense residus
En cas de diverticulitis aguda amb complicacions recomanem una dieta líquida totalment lliure d’aliments sòlids així com de fibra.
La dieta líquida es compon d’aliments amb una consistència líquida, evitant la necessitat de mastegar (per exemple, aigua, suc de poma, brous colats, purés de patata i farinetes) amb l’objectiu d’aconseguir el màxim repòs intestinal amb la mínima o nul·la ingesta de fibra.
Aliments permesos per a la diverticulitis
Una selecció adequada d’aliments pot ser el teu aliat per mantenir la diverticulitis sota control i promoure la salut intestinal
| Grupo d’aliments | Què menjar en una dieta amb diverticles |
|---|---|
| Lactis | Tot tipus de lactis, posant més èmfasi als fermentats per la seva millor digestibilitat i pels beneficis que aporta el consum de probiòtics a la microbiota intestinal. La llet A2 i els seus derivats ofereixen una millor digestibilitat. |
| Fruites | Sense pell i sense llavors, en forma madura, crues o cuites. Poma, pera, plàtan, papaia, préssec. En cas de requerir una dieta baixa a FODMAP només plàtan i papaia. |
| Verdura | Aquelles més digestives i amb menys contingut en fibra. Carbassa, pastanaga, carbassó. |
| Hidrats de carboni complexes | Arròs blanc, pasta blanca, patata, moniato, cuscús, iuca. |
| Carns magres | Pollastre, gall dindi, conill i certes parts magres del porc com el llom. |
| Greixos | Oli d’oliva verge i verge extra. |
| Peix | Tot tipus de peix i marisc sense descuidar el peix blau pel seu contingut en greix antiinflamatori. |
Menú setmanal per a la diverticulitis
Superada la primera fase del brot agut de diverticulitis, que requereix dieta absoluta a l’inici seguida d’una dieta líquida, passem a una dieta fàcil de digestió. Aquesta ens permet fer de transició cap a la desaparició total de les molèsties i la normalització progressiva de la dieta. Et proposem a continuació un menú setmanal de fàcil digestió quan hagis finalitzat la fase de dieta líquida.
| Ingesta | Dilluns |
|---|---|
| Dinar | Arròs blanc bullit amb el seu caldo Llenguado a la planxa acompanyat de puré de carbassa Plàtan |
| Sopar | Puré de carbassó i patata amb oli d’oliva Lluç al vapor Iogurt natural A2 sense lactosa |
| Dimarts | |
| Dinar | Caldo de verdures y pollastre colat amb arròs blanc Pit de pollastre en papillota amb puré de patata sense pell Poma al forn sense pell |
| Sopar | Carbassa i moniato al forn Truita de pernil cuit Iogurt natural A2 sense lactosa |
| Dimecres | |
| Dinar | Fideus d’arròs blancs amb oli d’oliva Cueta de rap en papillota amb tires de carbasso sense pell ni llavors i tires de pastanaga Codony |
| Sopar | Puré de pastanaga i patata amb oli d’oliva Contracuixa de pollastre al forn amb pera sense pell ni llavors Iogurt natural A2 sense lactosa |
| Dijous | |
| Dinar | Patata, carbassó, carbassa i moniato al forn Filet de vedella a la planxa suau Compota de poma |
| Sopar | Caldo de peix amb sèmola de blat Remenat d’ou amb pa blanc de massa mare torrat Iogurt natural A2 sense lactosa |
| Divendres | |
| Dinar | Macarrons blancs amb daus de pastanaga i carbassó bullits i oli d’oliva Palpís de gall dindi a la planxa suau Plàtan madur |
| Sopar | Puré de mongeta tendra i patata sense pell Bacallà al forn amb fonoll Iogurt natural A2 sense lactosa |
| Dissabte | |
| Dinar | Bullit d’arròs blanc, pastanaga, patata i lluç Pera bullida |
| Sopar | Carbassó, pastanaga i patata bullits Torrada de pa blanc de massa mare amb oli d’oliva i pernil cuit Iogurt natural A2 sense lactosa |
| Diumenge | |
| Dinar | Sopa de verdures i pollastre colat amb fideus Pollastre al forn amb carbassó i moniato Iogurt natural A2 sense lactosa |
| Sopar | Carbassa al forn Truita de patata cuita al microones (no fregida) pa blanc de massa mare torrat Codony |
Què són els diverticles
Els diverticles són com petites bosses (herniacions) que sobresurten de la paret de l’intestí gruixut. Apareixen a les parts més febles del còlon, on hi ha vasos sanguinis que travessen la paret. Estan ubicats a la vora del còlon ia prop de les artèries principals.
La diverticulosi en si és com es coneix el trastorn en el qual apareixen una sèrie de diverticles a la capa mucosa del còlon. Sovint es troben diverticles múltiples els quals se solen localitzar al còlon sigmoide (part final de l’intestí).
La diverticulitis és una complicació de la diverticulosi, en què es produeix inflamació i perforació del diverticle.
Causes de la diverticulitis
La diverticulosi és una condició que ha estat objecte de diversos estudis, però les causes exactes i les seves interrelacions encara no es comprenen completament. Alguns factors identificats inclouen:
- Motilitat del Còlon: Amb l’edat, la quantitat de cèl·lules nervioses al còlon pot disminuir, afectant la mobilitat de les deixalles i augmentant la pressió al còlon, cosa que pot engrossir els músculs de la paret del còlon.
- Alteracions a la Microbiota: La predominància de certs grups bacterians al còlon podria propiciar la diverticulitis.
- Factors genètics: Gens específics, com el TNFSF15-SNP, s’han vinculat amb la malaltia diverticular.
- Edat: Més del 50% de les persones més grans de 60 anys presenten diverticulosi.
- Tabaquisme: Els fumadors tenen un risc elevat de desenvolupar aquesta malaltia.
- Mals hàbits intestinals: Ignorar la urgència de defecar incrementa la pressió dins del còlon i promou la formació de diverticles.
- Nivells baixos de Vitamina D: Nivells adequats de vitamina D (25OH-D entre 25-30ng/mL) semblen disminuir el risc de diverticulitis.
Símptomes de la diverticulitis
La presència d’inflamació es destaca com a element vital en la manifestació dels símptomes i la recurrència de la diverticulosi. L’obesitat, coneguda per induir processos inflamatoris, també podria elevar la incidència de diverticulitis.
En aquest context, adoptar una dieta per a pacients amb diverticulitis s’erigeix com un pilar fonamental en el maneig efectiu dels símptomes i en la prevenció d’episodis aguts.
Implementar una dieta específica per a la malaltia diverticular no només ajuda a mantenir una òptima salut intestinal, sinó que també actua proactivament per minimitzar els episodis d’inflamació, proporcionant un alleugeriment substancial i millorant la qualitat de vida dels que pateixen aquesta condició.
Tipus de malaltia diverticular
Entenem com a malaltia diverticular la presència de diverticles al còlon. Seguidament, es mostren els diferents tipus de malaltia diverticular existents:
- Malaltia diverticular asimptomàtica no complicada: Aquesta variant no produeix símptomes ni comporta complicacions a nivell clínic.
- Malaltia simptomàtica no complicada: Hi ha els símptomes, però no s’aprecia ni inflamació ni diverticulitis.
- Malaltia diverticular simptomàtica no complicada recurrent: Es produeixen molts episodis simptomàtics, però sense complicacions.
- Colitis associada a malaltia diverticular: Es pot evidenciar inflamació i produeix símptomes com a dolor abdominal, diarrea i sagnat.
- Diverticulitis aguda: Inflamació dels diverticles. Es pot classificar en complicada (perforació, fístules, oclusió intestinal, abscessos, infecció) i no complicada
Quin és l’objectiu duna dieta per a la diverticulosi?
La implementació d’una dieta per a persones amb diverticulosi se centra en la prevenció i el maneig dels símptomes associats a la formació de diverticles al còlon.
La fibra dietètica és essencial, ja que afegeix volum al contingut intestinal i minimitza la necessitat d’una força contràctil intensa durant el procés digestiu. Encara que els diverticles existents no poden ser eliminats, una dieta per a diverticles, rica en fibra, prevé la formació de nous, alleuja la pressió al còlon i redueix el risc de complicacions associades a diverticles inflamats o trencats.
A més, l’equilibri dels microorganismes al nostre còlon és crucial, ja que un desbalança pot desencadenar canvis inflamatoris i neuromusculars, resultant en símptomes com a dolor abdominal.
Per això, la inclusió d’aliments probiòtics és molt recomanable.
Recorda que aquest contingut és informatiu i no substitueix una consulta amb el teu nutricionista.
Preguntes freqüents
Els diverticles són petites bosses o hèrnies que es formen a la paret del còlon quan la mucosa intestinal s’hernia a través de punts febles de la capa muscular, habitualment al còlon sigmoide. La diverticulosi és la presència d’aquests diverticles sense que estiguin inflamats ni infectats: és una condició molt freqüent a la població occidental —afecta més del 50% de les persones més grans de 60 anys— i en la majoria dels casos és completament asimptomàtica i no requereix tractament específic més enllà d’una dieta rica en fibra. La diverticulitis és la inflamació i la infecció d’un o diversos diverticles, generalment per obstrucció del seu interior amb matèria fecal, que produeix símptomes aguts i requereix tractament mèdic.
És important entendre que tenir diverticulosi no implica necessàriament desenvolupar diverticulitis: només entre el 10 i el 25% de les persones amb diverticulosi presentaran un episodi de diverticulitis al llarg de la vida. La dieta i l’estil de vida són els factors modificables més importants tant per prevenir la formació de nous diverticles com per reduir el risc que els existents s’inflamin.
El dolor de la diverticulitis es localitza típicament a la fossa ilíaca esquerra, és a dir, a la part inferior esquerra de l’abdomen, per ser el còlon sigmoide la zona més freqüentment afectada. No obstant això, en alguns casos —especialment en persones d’origen asiàtic, en què la diverticulitis del còlon dret és més freqüent— el dolor es pot localitzar al costat dret, cosa que es pot confondre amb una apendicitis.
Per orientar si el dolor pot ser diverticulitis, cal tenir en compte diversos factors simultàniament: el dolor ha de ser persistent (no còlic), localitzat a la banda esquerra de l’abdomen, acompanyat de febre d’almenys 38°C i d’algun canvi en el ritme intestinal. Si a més hi ha antecedent conegut de diverticulosi, la probabilitat augmenta.
No obstant això, el diagnòstic de diverticulitis no es pot fer només pels símptomes: requereix confirmació mèdica mitjançant analítica -que mostrarà elevació de leucòcits i PCR- i habitualment una tomografia computaritzada (TAC) abdominal, que és la prova d’imatge de referència per confirmar la inflamació dels diverticles i descartar complicacions.
La gravetat de la diverticulitis varia molt segons el cas. La majoria dels episodis són lleus o moderats —diverticulitis no complicada— i es resolen amb tractament mèdic ambulatori: repòs digestiu, dieta líquida i, en molts casos, antibiòtics orals, sense necessitat d’hospitalització.
No obstant això, entre el 15 i el 25% dels episodis presenten complicacions que sí que requereixen ingrés hospitalari i fins i tot cirurgia: la més freqüent és la formació d’un abscés pericolònic, seguida de la perforació amb peritonitis —la complicació més greu i potencialment mortal—, la fístula entre el còlon i els òrgans veïns com la vejiga. fibrosi secundària a episodis repetits. La diverticulitis recurrent —més de dos episodis en un any o episodis freqüents amb mala resposta al tractament mèdic— pot requerir cirurgia programada per ressecar el segment de còlon afectat.
Els factors que augmenten el risc de complicacions són l’edat avançada, la immunosupressió, el tractament amb corticoides o antiinflamatoris i l’obesitat. Amb un diagnòstic precoç, tractament adequat i una dieta ben planificada a la fase de remissió, la majoria de les persones amb diverticulitis poden portar una vida normal amb baix risc de recurrència.
Sí, i en la diverticulitis, l’alimentació no és un complement secundari: és un dels pilars principals tant del tractament de l’episodi agut com de la prevenció de les recurrències. Un menú genèric per a la diverticulitis té una utilitat molt limitada perquè les necessitats dietètiques canvien radicalment segons el moment de la malaltia: allò que es menja durant un brot agut és pràcticament allò oposat al que es recomana en la fase de remissió, i equivocar-se en aquest ajust pot prolongar l’episodi o desencadenar-ne un de nou.
Un dietista-nutricionista especialitzat en patologia digestiva et pot dissenyar un menú setmanal adaptat a la teva situació concreta: si estàs en fase aguda, una progressió estructurada des de la dieta líquida fins a la reintroducció gradual d’aliments que minimitzi el temps de recuperació sense comprometre l’aportació nutricional; si estàs en remissió, una pauta rica en fibra, ben tolerada i variada que redueixi el risc de nous episodis i corregeixi el restrenyiment crònic que sovint subjau a la malaltia. També et pot ajudar a identificar si hi ha aliments que en el teu cas concret desencadenen símptomes, ia desmitificar restriccions innecessàries —com evitar llavors o fruits secs de per vida— que no tenen suport científic i empobreixen la dieta sense aportar beneficis reals.
A Menja sa comptem amb dietistes-nutricionistes especialitzats en patologia digestiva, amb visites presencials a Barcelona, Madrid, Mataró, Girona, Sabadell i Palau-Solità i Plegamans, i també en format en línia. Demana la teva primera visita aquí.
Bibliografia
Carabotti, M., Falangone, F., Cuomo, R., & Annibale, B. (2021). Role of Dietary Habits in the Prevention of Diverticular Disease Complications: A Systematic Review. Nutrients, 13(4), 1288. DOI: 10.3390/nu13041288 https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC8070710/
Carabotti, M., et al. (2018). Evidence for Dietary Fibre Modification in the Recovery and Prevention of Reoccurrence of Acute, Uncomplicated Diverticulitis: A Systematic Literature Review. Nutrients, 10(2), 137. DOI: 10.3390/nu10020137 https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC5852713/
Koprowski, M.A., & Tsikitis, V.L. (2025). Dietary Risk Factors: Fiber and Beyond. Clinics in Colon and Rectal Surgery, 38(4), 253–256. DOI: 10.1055/s-0044-1791552
https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC12151583/
Carabotti, M., et al. (2019). Role of dietary fibre in older adults with asymptomatic or symptomatic uncomplicated diverticular disease: Systematic review and meta-analysis. Maturitas, 130, 57–67. DOI: 10.1016/j.maturitas.2019.10.006 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/31706444/
Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull i amb un Postgrau en Nutrició Esportiva per la Universitat de Cadis (UCA). Va estudiar Antropometrista ISAK II a l'Escola Catalana de Cineantropometria (INEFC). Té un Màster en Nutrició a l'Activitat Física i l'Esport impartit per la Facultat de Medicina (UB). Col·legiat al Col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000800) i membre de la Fundación Española de Dietistas y Nutricionistas (2.998).
