Resum
L’hipertiroïdisme afecta només el 0,3-1% de la població mundial, però accelera el metabolisme fins a causar pèrdua de pes malgrat una gana més gran. El iode, la cafeïna i l’alcohol agreugen els símptomes en estimular encara més la tiroide, mentre que bròquil, col i coliflor frenen moderadament la seva producció hormonal. La teva guia per menjar sense disparar el nerviosisme ni les palpitacions, cobrint calci i vitamina D per protegir els teus ossos.
Aliments prohibits
Aquests són els aliments que has d’evitar si pateixes d’hipertiroïdisme:
| Grup d’aliments | Aliments a evitar o limitar amb hipertiroïdisme |
|---|---|
| Aliments rics en iode | Sal iodada, algues marines (kombu, wakame, nori), marisc (gambes, musclos, escopinyes, cloïsses), peix blau en excés (tonyina, verat, sardines), lactis en grans quantitats. |
| Cafeïna i estimulants | Cafè, te negre, te verd, begudes energètiques, refrescos de cua. |
| Alcohol | Totes les begudes alcohòliques. |
| Soja i derivats | Tofu, tempeh, miso, beguda de soja, edamame, salsa de soja, farina de soja. |
| Suplements de iode | Suplements d’algues, suplements de iode, multivitamínics amb iode. |
| Ultraprocessats i sucre refinat | Brioixeria industrial, refrescos ensucrats, snacks ultraprocessats. |
| Greixos saturats en excés | Carns vermelles processades, embotits grassos, mantega en excés. |
Aliments bons per a l’hipertiroïdisme
Per dissenyar una bona dieta per controlar l’hipertiroïdisme hem de tenir en compte els grups d’aliments següents:
| Grup d’aliment | Aliments bons pel hipertiroïdisme |
|---|---|
| Verdures i hortalisses | Bròquil, col, coliflor, cols de Brussel·les, naps, col (bociògens que frenen moderadament la producció tiroïdal), pastanaga, carbassó, pebrot, enciam, bledes, cogombre, albergínia, ceba, espàrrecs. |
| Fruites | Magrana, raïm, pera, plàtan, fruits vermells, taronja, kiwi, alvocat, prunes, préssec, meló. |
| Proteïna magra | Pollastre, gall dindi, conill, clara d’ou, peix blanc (lluç, llenguado, bacallà fresc). |
| Cereals integrals | Arròs integral, civada, pasta integral, pa integral, quinoa. |
| Llegums | Cigrons, mongetes |
| Seleni | Nous del Brasil (2-3 al dia són suficients per cobrir les necessitats), llavors de gira-sol, ou sencer. |
| Calci i vitamina D | Lactis amb moderació (pel seu iode), sardines en conserva sense excés, bròquil, col arrissada, begudes vegetals enriquides en calci. |
| Greixos saludables | Oli d’oliva verge extra, alvocat, nous (amb moderació pel seu iode), llavors de lli i chía. |
| Hidratació | Aigua, infusions sense teïna (camamilla, til·la, rooibos). |
Què és l’hipertiroïdisme
L’hipertiroïdisme és un trastorn en què la glàndula tiroide produeix massa hormones tiroïdals, tiroxina (T4) i triyodotironina (T3). Aquestes hormones regulen el metabolisme i l’equilibri energètic, cosa que significa que controlen la velocitat a què el cos crema calories i utilitza l’energia.
L’hipertiroïdisme no és tan comú com l’hipotiroïdisme (condició oposada, en què la glàndula tiroide no produeix suficients hormones tiroïdals); de manera que afecta aproximadament un 0,3-1% de la població general mundial. És més freqüent en dones que en homes, també en fumadors, i n’incrementa la incidència amb l’edat.
Causes de l’hipertiroïdisme
L’hipertiroïdisme pot aparèixer per diferents causes:
- Malaltia de Greus: És la causa més freqüent d’hipertiroïdisme (50-80% dels casos). Si hi ha algú a la família amb una malaltia tiroïdal, hi ha una major probabilitat de desenvolupar la malaltia de Graves ia una edat més primerenca. Aquesta patologia afecta un nombre més gran de dones que d’homes.
- Goll tòxic nodular o multinodular: Caracteritzat per l’aparició d’un o diversos embalums a la glàndula tiroide. Aquesta alteració produeix un increment a la glàndula, cosa que accelera la seva activitat, amb la conseqüent producció excessiva d’hormones.
- Tiroïditis: La tiroïditis autoimmune pot estar desencadenada per medicaments, tabaquisme, estrès o per algun tipus de malaltia.
- Ingesta excessiva de iode: L’excessiva ingesta d’aquest oligoelement pot produir una hiperactivitat a la tiroide. Suplements rics en iode o el consum regular de certs tipus d’algues poden ocasionar aquest problema.
- Ingesta excessiva de T4: Si un pacient amb hipotiroïdisme pren una quantitat excessiva de levotiroxina (T4), pot experimentar una sobredosi d’hormones tiroïdals.
Símptomes de l’hipertiroïdisme
Les persones amb hipertiroïdisme, de manera general, presenten un funcionament de lorganisme accelerat. És per això que entre els símptomes més freqüents es troben:
- Nerviosisme
- Irritabilitat
- Increment a la sudoració
- Palpitacions o taquicàrdia
- Tremolors
- Ansietat
- Insomni
- Aprimament
- Cabell fi i trencadís
- Ulls prominents i oberts
- Debilitat muscular
- De vegades, goll
Molts dels signes i els símptomes d’aquesta malaltia s’assemblen als d’una estimulació excessiva del sistema nerviós. Aquest estat hipermetabòlic provoca la pèrdua de pes, encara que molts pacients poden experimentar un increment de la gana. Els pacients amb hipertiroïdisme també presenten un estat d’alerta juntament amb una disminució al parpelleig que determinen una mirada fixa molt característica.
Si pateixes un o més símptomes no esperis i demana’ns ajuda. A Menja sa comptem amb Dietistes-Nutricionistes experts en patologies hormonals. Estem a diversos centres de nutrició com, per exemple, el centre de nutrició a Barcelona.
Tractament per a l’hipertiroïdisme
El tractament de l’hipertiroïdisme té com a finalitat reduir el nivell d’hormona tiroïdal. Aquest objectiu es pot complir mitjançant el tractament amb iode radioactiu, la resecció de la glàndula tiroide (total o parcial) o mitjançant l’ús de medicaments específics.
- Teràpia amb medicaments: S’utilitzen diferents fàrmacs que inhibeixen la funció tiroïdal per evitar l’excés de producció d’hormones.
- Tractament amb radioiode: Té com a finalitat l’abolició de la glàndula tiroide mitjançant iode radioactiu. Aquest redueix la mida de la tiroide, i redueix, alhora, la producció d’hormones tiroïdals. Molts dels pacients tractats amb aquesta opció desenvolupen hipotiroïdisme posteriorment.
- Cirurgia: L’extirpació de la tiroide pot ser total o parcial. L’efecte secundari a aquest tractament és l’hipotiroïdisme, raó per la qual després de la intervenció cal iniciar un tractament amb levotiroxina. La cirurgia és la millor opció en casos d’hipertiroïdisme més greus o quan se sospita de malignitat (càncer).
Des d’un punt de vista nutricional, és crucial que les persones amb aquesta patologia facin una dieta hipertiroïdisme adaptada als requeriments energètics ia l’estat del seu trastorn. És important cobrir adequadament les necessitats de carbohidrats i proteïnes per evitar pèrdues de pes, i assegurar-se consumir totes les vitamines i minerals necessàries. A més, per mantenir un metabolisme saludable dels ossos, és fonamental una aportació adequada de calci, fòsfor i vitamina D.
S’aconsella limitar el consum d’aliments rics en iode i evitar begudes estimulants com el cafè, ja que poden empitjorar l’excitabilitat i el nerviosisme. En general, és important seguir una dieta per a l’hipertiroïdisme equilibrada i adaptada a l’evolució del trastorn per mantenir una bona salut nutricional.
Recorda que aquest contingut és informatiu i no substitueix una consulta amb el teu nutricionista.
Preguntes freqüents
Sí, la dieta és un complement al tractament mèdic (antitiroïdals, iode radioactiu o cirurgia segons el cas) no un substitut.
El que sí que pot fer una pauta dietètica ben dissenyada és actuar de forma sinèrgica amb el tractament en diversos fronts.
En primer lloc, controlar l’aportació de iode per no estimular innecessàriament la producció hormonal durant la fase activa de la malaltia.
En segon lloc, compensar la despesa calòrica més gran i el catabolisme muscular que produeix l’hipertiroïdisme actiu assegurant una aportació suficient de proteïna de qualitat per preservar la massa muscular que tendeix a perdre’s.
En tercer lloc, cobrir els micronutrients que l’hipertiroïdisme pot esgotar: el calci i la vitamina D (l’absorció dels quals es redueix per l’excés d’hormones tiroïdals, augmentant el risc d’osteoporosi a llarg termini), el magnesi, el seleni i les vitamines del grup B. I en quart lloc, manejar els sí ansietat, palpitacions) amb ajustaments dietètics que redueixin la cafeïna i els estimulants.
Un cop el tractament mèdic normalitza la funció tiroïdal, la pauta dietètica s’ha d’ajustar per gestionar la transició metabòlica i evitar la recuperació excessiva de pes.
Sí, l’afectació ocular es produeix principalment en la malaltia de Graves (la causa autoimmune més freqüent d’hipertiroïdisme), on els mateixos anticossos que ataquen la glàndula tiroide també inflamen els teixits orbitaris que envolten els ulls.
Aquesta condició s’anomena orbitopatia de greus o malaltia ocular tiroïdal, i pot aparèixer abans, durant o fins i tot després del tractament de l’hipertiroïdisme, de manera independent al control de la funció tiroïdal.
Els símptomes més freqüents són l’exoftalms (la protrusió o «sortida» dels globus oculars cap endavant que dóna una aparença d’ulls molt oberts), la retracció de la parpella superior, la sensació de sorra o sequedat ocular, el llagrimeig excessiu, la fotofòbia, la visió doble (diplopia) per greus, la reducció de l’agudesa visual per compressió del nervi òptic.
Són condicions oposades al seu mecanisme i als seus símptomes, encara que ambdues afecten la glàndula tiroide i són més freqüents en dones.
L’hipertiroïdisme es produeix quan la tiroide fabrica massa hormones tiroïdals (T3 i T4), cosa que accelera el metabolisme de forma generalitzada.
L’hipotiroïdisme es produeix quan la tiroide fabrica insuficients hormones tiroïdals, cosa que alenteix el metabolisme.
Els símptomes de l’hipotiroïdisme són l’augment de pes, cansament i fatiga, intolerància al fred, pell seca, restrenyiment, depressió i lentitud mental. La causa més freqüent d’hipotiroïdisme és la tiroïditis de Hashimoto (també autoimmune).
Sí, i en l’hipertiroïdisme el paper del dietista-nutricionista és rellevant en totes les fases de la malaltia, no només a la fase activa.
Durant l’hipertiroïdisme actiu, la pauta ha de compensar la despesa calòrica més gran i el catabolisme muscular, controlar l’aportació de iode segons les indicacions de l’endocrinòleg i cobrir els micronutrients més vulnerables (calci, vitamina D, seleni, magnesi) que l’excés d’hormones tiroïdals pot esgotar.
Si el tractament inclou iode radioactiu (iode que emet radiació i que s’utilitza en medicina nuclear per diagnosticar i tractar problemes de la tiroide), pot ser necessària una dieta baixa en iode estricta durant les setmanes prèvies, que també s’ha de dissenyar amb orientació professional perquè sigui nutricionalment completa malgrat les restriccions.
Un cop normalitzada la funció tiroïdal amb el tractament, la pauta s’ha d’ajustar per gestionar la transició metabòlica: moltes persones recuperen pes de forma ràpida quan el metabolisme es normalitza, i comptar amb una guia dietètica en aquest moment pot marcar la diferència entre una recuperació controlada i un augment de pes difícil de manejar posteriorment.
A Menja sa comptem amb dietistes-nutricionistes especialitzats en patologia endocrina i tiroïdal, amb visites presencials a Barcelona, Madrid, Mataró, Girona, Sabadell i Palau-Solità i Plegamans, i també en format en línia. Demana una primera consulta.
Bibliografia
Xie, Q., Zhang, X., Ma, J., Lu, X., Zhang, Y., & Tong, N. (2023). Effect of iodine nutritional status on the recurrence of hyperthyroidism and antithyroid drug efficacy in adult patients with Graves’ disease: a systemic review. Frontiers in Endocrinology, 14, 1234918. DOI: 10.3389/fendo.2023.1234918
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37900151/
Azizi, F., et al. (2024). Selenium and Graves’ Disease. Archives of Iranian Medicine, 62(1), 6–14.
https://mayoclinic.elsevierpure.com/en/publications/selenium-and-graves-disease/
Macvanin, M.T., et al. (2023). The protective role of nutritional antioxidants against oxidative stress in thyroid disorders. Frontiers in Endocrinology, 13, 1092837. DOI: 10.3389/fendo.2022.1092837
https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC9846570/
Singh, A., et al. (2024). Diet in thyroid disorders: A survey among clinicians and a review of the current perspective. Journal of Thyroid Research. DOI: 10.1155/2024/5577124
https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC11451952/
Graduada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ha realitzat un Postgrau en Nutrició i Dietètica aplicada a l'Activitat Física i l'Esport a CODINUCAT i un Postgrau en Suplements, Ajuts Ergonutricionals i Farmacologia a l'Esport (IINSS-IINCD) on va obtenir un certificat en Fisiologia, Entrenament i Nutrició Esportiva. És membre del Col·legi del Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) amb el NºCAT001297.
