Aliments prohibits si tens gastritis i menú setmanal

Actualitzat per la dietista-nutricionista Rosa Maria Espinosa (número de col·legiada CAT000273) el dia 29-09-2026

Resum

El 50% de la població mundial té el bacteri H. pylori, la causa més freqüent de gastritis crònica. Cítrics, fregits, picants i lactis sencers irriten la mucosa i agreugen l’ardor, mentre que les coccions suaus i els menjars petits i freqüents la protegeixen. La teva guia per reduir el dolor, evitar la metaplàsia intestinal i recuperar una digestió sense molèsties.

Taula de grup d’aliments a evitar

Grup d’ alimentsAliments a evitar
Aliments crusS’ha de moderar el consum d’aliments crus, especialment quan hi ha una simptomatologia forta. Amb això no es vol prohibir ni de bon tros el consum de fruites i hortalisses crues, ja que totes dues són pilars d’una alimentació saludable, sinó que, en els moments de més crisi, s’eliminin.
Cuinat a la planxaEls aliments cuinats a la planxa no són recomanables. És preferible escollir altres maneres de cocció com: forn, vapor, bullit o papillota, ja que no irriten la nostra mucosa gàstrica.
Beure entre menjarsEvitar beure molt de líquid durant els àpats. Per això, el líquid que beguem durant el dia serà millor repartir-lo entre ingestes (entre hores), ja que un gran volum d‟aigua dificulta la digestió i incrementa les molèsties. Queden inclosos en aquest apartat les sopes, cremes vegetals i purés, ja que també contenen molta aigua.
Aliments freds o calentsIngerir aliments molt freds o molt calents. Aquells aliments que es treuen de la nevera no hauran de ser consumits immediatament. Cal temperar els aliments i això implica tenir una previsió que es menjarà. D’altra banda, és totalment desaconsellable la ingesta d’aliments que estiguin massa calents, com ara les infusions. Els aliments no temperats incrementen les molèsties i són irritants.
Aliments irritantsEvitar la ingesta dels aliments irritants, com ara: els cítrics (taronges, aranges, mandarines) o altres fruites com el kiwi o el tomàquet, la sal, els picants o l’alcohol.
Aliments amb greixEvitar la ingesta d’aliments amb molt de greix: els greixos, així com els menjars que més greixos incorporen són més difícils de pair, augmentant així les molèsties.
BegudesEvitar les begudes amb gas. Tots els refrescos, així com les begudes carbonatades s’hauran d’evitar ja que només faran incrementar les molèsties.

Llista d’aliments prohibits per a la gastritis

Evitar els aliments que irriten l’estómac és crucial per reduir els símptomes i prevenir que s’agreugin, especialment en casos en què ja hi pot haver metaplàsia intestinal. Aquí tens una llista d’aliments prohibits a la gastritis ia la metaplàsia intestinal:

CategoriaAliment prohibitPer qué irritaAlternativa
Cítrics i àcidsTaronja, llimona, aranja, mandarina, kiwi, pinya, maduixesAumentan la acidez gástrica e irritan directamente la mucosaPera, plàtan madur, poma cuita, codony, préssec al forn, compota sense sucre
Verdures irritantsCeba crua, all cru, porro cru, rave, pebrot cruCompostos sofregits irriten la mucosa i estimulen la secreció àcidaTotes les verdures ben cuites: carbassa, pastanaga bullida, carbassó, mongetes tendres, espinacs bullits
TomàquetTomàquet cru, suc de tomàquet, salsa de tomàquet, ketchupMolt àcid; el processat concentra l’àcid cítric i l’àcid màlicTomàquet molt cuinat en petites quantitats (amb tolerància individual)
Fregits i arrebossatsCroquetes, patates fregides, tempura, xurros, bunyols, peix fregit, pollastre fregitEl greix ralenteix el buidament gàstric; el torrat irrita directament la mucosaMateix aliment bullit, al vapor o al forn a temperatura moderada
Salses cremosesMaionesa, beixamel, nata, mantega en excés, allioli, salsa de formatgeAlenteixen la digestió i recobreixen la mucosa interferint amb l’acció dels sucs gàstricsOli d’oliva verge extra en petita quantitat, iogurt natural desnatat com a base
Lactis sencersLlet sencera, formatges curats o grassos (manxec, brie, camembert), nata, mantega en excésEl greix lacti ralenteix el buidament gàstric i pot agreujar el reflux associatLlet semidesnatada o desnatada, iogurt natural desnatat sense sucre, formatge fresc, formatge de Burgos
PicantsPebre negre i blanc, Xile, bitxo, tabasco, curri fort, mostassa picantIrriten directament la mucosa gàstrica i estimulen la producció d’àcid clorhídricHerbes aromàtiques suaus: julivert, orenga, farigola, llorer, cúrcuma a dosis baixes
Sal en excésEmbotits (xoriço, salami, fuet, llonganissa), confitats (cogombrets, olives, albergínies), conserves en salmorraExcés de sal contribueix a la irritació estomacal i s’associa amb més risc de gastritis atròficaPernil salat en quantitat moderada, gall dindi o pollastre sense processar, verdures fresques sense salar en excés
Brioixeria i dolçosCroissants, magdalenes, donuts, galetes, pastissos, gelats, xocolata negra o amb lletAlta concentració de greix, sucre i additius que alenteixen la digestió i afavoreixen l’acidesaGaletes tipus Maria sense xocolata, pa de pessic casolà suau sense espècies, melmelada sense sucre en petita quantitat
Sucre en excésSucre de taula, mel, xarop d’atzavara, sucs industrials ensucrats, melmelades amb sucreL’excés de sucre simple pot augmentar la producció d’àcid gàstric i agreujar la cremorFruita sencera madura com a edulcorant natural, compota sense sucre, stevia en petita quantitat
Planxa amb torratQualsevol aliment cuinat a la planxa amb marques de torrat molt pronunciadesEl torrat genera compostos irritants (acrilamides) que agreugen la mucosa inflamadaBullit, vapor, forn a temperatura moderada, papillota
Temperatures extremesAliments molt calents (sopes fumejants) o molt freds (gelats, begudes amb gel)El contrast tèrmic extrem genera estrès a la mucosa gàstrica i empitjora el malestarTots els aliments a temperatura temperada o ambient

Àcids i cítrics

Els aliments àcids, com la llimona, la taronja, el tomàquet i el kiwi, incrementen l’acidesa a l’estómac, irritant la mucosa i dificultant la digestió. Aquests aliments cal evitar-los, especialment en períodes on els símptomes són més intensos. Una alternativa és optar per fruites i verdures menys àcides, com ara la pera o la pastanaga cuita.

Sals en excés i envinagrats

La sal a l’excés i els aliments envinagrats provoquen retenció de líquids i contribueixen a la irritació estomacal. Els embotits, les conserves i els aliments fermentats s’han de reduir o evitar, ja que augmenten la producció d’àcid gàstric i agreugen la inflamació a la paret de l’estómac. Per reduir aquest procés inflamatori de forma globlal, pot ajudar seguir una dieta antiinflamatòria.

Cafeïna i begudes excitants

Les begudes amb cafeïna, com el cafè, el te i el cacau, així com les begudes energètiques, estimulen en excés el sistema digestiu i poden empeorar els símptomes i la metaplàsia intestinal. Aquests productes no només incrementen l’acidesa estomacal, sinó que també afecten el sistema nerviós i afavoreixen l’estrès, que és un altre factor agreujant d’aquestes afeccions.

Picants i condiments forts

Els aliments picants, com l’all, la pimienta, el Xile i altres condiments forts, són irritants per naturalesa. Incloure’ls a la dieta quan es pateix aquesta enfermetat pot intensificar el dolor i la inflamació, empeorant el quadre clínic.

Grassos i fregits

Els greixos dificulten la digestió en embolicar els aliments i bloquejar l’acció dels jocs gàstrics. Productes com els fregits, les salses cremoses, els lactis sencers, els embotits grassos i la brioixeria han de ser evitats. Per substituir-los, és preferible optar per coccions lleugeres al vapor o al forn, i triar lactis desnatats.

Alcohol i begudes amb gas

Les begudes alcohòliques són un irritant directe de la mucosa gàstrica, a més d’estimular la producció d’àcid.

Les begudes carbonatades són problemàtiques perquè el gas s’acumula a l’estómac, causant una sensació de plenitud i sovint inflor. Això no només afecta el benestar general, sinó que agreuja les molèsties gàstriques. En aquests casos, és preferible consumir aigua natural sense gas i evitar qualsevol tipus de beguda carbonatada, especialment durant els aliments principals.

Fruites no recomanades

Les fruites àcides, com la pinya, el kiwi i la llimona, resulten irritants per als que pateixen gastritis. Fins i tot fruites menys àcides, com la poma, s’han de consumir amb precaució i, preferiblement, cuites per fer-les més digeribles. Les fruites en compota o al forn, sense sucre afegit, com el codony, són una alternativa molt més adequada i menys agressiva per a l’estómac.

Els errors més comuns quan tens gastritis

Evitar els errors a la dieta és crucial per manejar-la i prevenir l’avenç cap a condicions com la metaplàsia intestinal.

Aquí et presento els errors més comuns i com evitar-los:

Consumir aliments crus

Si estàs amb moltes molèsties, facilita-li el treball al teu estómac, i dóna-l’hi tot cuinat. Quins aliments prenem normalment crus? Les amanides per exemple, o la fruita. Doncs, de moment, pren la verdura només cuinada al vapor, bullida o al forn, i la fruita igual: al forn, bullida o fins i tot compotes però sense sucre ni cap edulcorant afegit.

Quan et sentis millor, com a manteniment, evita qualsevol aliment cru a l’hora de sopar. És millor que els deixis per a un altre moment del dia. Així descansaràs millor.

Sopar a base de sopa, cremes o purés

Tot i que les sopes i cremes poden semblar lleugeres, el contingut de líquid en aquestes preparacions omple l’estómac, diluint els sucs gàstrics i dificultant la digestió. A més, la sensació de plenitud pot fer que l’estómac se senti pressionat.

Per controlar aquest efecte, es recomana consumir només l’aigua essencial durant els àpats i beure més fora dels horaris de menjar. 

Menjar aliments irritants per a l’estómac

Hi ha aliments que irriten directament la mucosa gàstrica i són considerats aliments prohibits en la dieta dels qui la pateixen. Els aliments àcids com els cítrics, el tomàquet, i fruites com el kiwi, juntament amb els aliments picants i salats, poden empitjorar els símptomes. A més, els excitants com el cafè, el te, el cacau i les begudes energètiques també s’han d’evitar, ja que estimulen en excés l’estómac i agreugen el malestar.

Consumir aliments molt grassos

El greix envolta els aliments que mengem i dificulta que els sucs gàstrics arribin a ells per digerir-los.

Així que no fregeixis, no sofregeixis, no mengis salses amb nata o mantega, no mengis brioixeria ni industrial ni casolana, pren els lactis desnatats i evita les carns i peixos grassos.

Quant et sentis millor, reincorpora el peix blau, i prova amb els lactis semidesnatats. La resta deixa’ls per molt de tant en tant.

Menjar molt d’una sola vegada i depressa

Moltes persones estan acostumades a realitzar pocs àpats durant el dia però molt abundants, ja sigui per falta de temps, comoditat, costum, preferència… No obstant això, recomano que mengis de manera freqüent i en petites quantitats (unes 5 o 6 vegades a el dia), i assegurar-te un ambient tranquil i menjant poc a poc.

Si pateixes de gastritis o metaplàsia intestinal, comptar amb un expert et permetrà identificar els aliments prohibits i personalitzar els àpats per alleujar els símptomes i millorar la teva qualitat de vida. Realitzar un pla nutricional adequat pot marcar la diferència en el maneig d’aquestes condicions. Demana ajuda a un dietista-nutricionista expert en patologies digestives i millora la teva qualitat de vida. A Menja sa podem ajudar-te a qualsevol dels nostres centres, com per exemple, el centre de nutrició a Barcelona.

Prendre begudes amb gas

El gas ocupa volum, i per tant ocupa espai en el teu estómac fent que et sentis amb més plenitud. Si pateixes gastritis, la plenitud empitjora totes les teves molèsties. Més encara si les consumeixes durant els menjars principals, per el  ja hem explicat sobre el líquid.

Però no només això, sinó que a més, afavoriran  a que se’t infli la panxa i tinguis gasos.

Mentre estiguis amb símptomes o molèsties evita prendre qualsevol beguda carbonatada o amb gas. I quan et sentis millor, si vols prendre-les, fes-ho de forma ocasional.

Cuinar els aliments a la planxa

Quan cuinem a la planxa torrem, i el torrat irrita el nostre estómac. Així que, de moment, pren tots els aliments bullits, al vapor o al forn.

Quan et sentis millor, pots tornar a prendre aliments cuinats a la planxa però fent-ho a foc lent per a evitar torrats molt marcats.

Prendre els aliments molt freds o molt calents

T’has fixat alguna vegada en la sensació de plenitud excessiva que ens deixa a l’hora de prendre un aliment molt calent? És una sensació desagradable, perquè la bona digestió és la que no es nota. Així que consumeix els aliments quan estiguin a una temperatura temperada o a una temperatura ambient. Per exemple, treu el iogurt de la nevera una estona abans de menjar-te’l. O si estàs davant d’un plat calent, tingues paciència i espera a que es temperi.

Quins aliments són bons

Grup d’ alimentsAliments recomanats
Cereals i fèculesPasta, arròs, cuscús, polenta, espelta (blancs, no integrals), patata, moniato, tapioca.
LactisLlet desnatada preferiblement tipus A2, iogurt desnatat preferiblement tipus A2, formatge fresc.
FruitaPlàtan, pera, poma i papaia madurs; Fruita en almívar; codonyat, melmelada o compotes; suc de poma; poma o pera al forn o bullides.
VerduraCarbassó, mongeta tendra, bledes, espinacs, xampinyons, albergínia. En funció del grau de molèsties, es començarà consumint totes les verdures a puré i al cap dels dies es tornaran a introduir senceres.
GreixosOli d’oliva verge extra i de baixa graduació (< 0,6 º).
Aliments proteïcsPollastre, gall dindi, conill, peix blanc i ous. Bullits, al papillot, al forn oa la planxa suau; pernil cuit, curat o pit de gall dindi.
AltresBeguda d’arròs, vins vegetals i/o pollastre.

Consells per menjar de forma saludable amb gastritis

La dieta no es limita a una llista daliments prohibits i permesos. La manera com menges importa tant com el que menges. Aquests quatre hàbits pràctics marquen una diferència real, independentment de si és aguda o crònica, i són el complement imprescindible de qualsevol pla dietètic personalitzat.

Menja més vegades i menys quantitat

L’estómac, quan es té la malaltia activa no tolera bé els àpats abundants. Un volum gran d’aliments en una sola ingesta distén les parets gàstriques, estimula una producció més gran d’àcid clorhídric per pair-los i prolonga el temps que la mucosa inflamada està exposada al contingut àcid. El resultat habitual és un empitjorament del dolor i la cremor després dels menjars grans, que moltes persones amb gastritis reconeixen perfectament.

La solució és distribuir la ingesta diària en cinc o sis preses de menor volum, separades entre si per intervals de dues a tres hores. Esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar, amb una presa extra nocturna lleugera si els símptomes són especialment intensos a la nit.

Aquest patró d’alimentació fraccionada redueix el volum d’àcid produït a cada digestió, evita els períodes de dejuni perllongat (on l’àcid sense aliments que digerir pot irritar directament la mucosa buida) i distribueix la càrrega digestiva al llarg del dia de manera més equilibrada.

Per portar aquest hàbit a la pràctica sense que suposi una complicació logística, el més senzill és preparar piscolabis petits i de fàcil transport: un plàtan, unes galetes tipus Maria, un iogurt natural desnatat o un grapat de fruits secs suaus.

Mastega lentament i sense pressa

La digestió comença a la boca, no a l’estómac. La masticació té dues funcions que són especialment rellevants: triturar mecànicament l’aliment en partícules més petites que requereixen menys esforç digestiu a l’estómac, i barrejar l’aliment amb la saliva, que conté amilasa salival (que inicia la digestió del midó) i bicarbonat (que neutralitza parcialment l’acid.

Quan es menja de pressa i s’empassa sense mastegar bé, l’estómac rep trossos grans que requereix més temps i més àcid per pair, amb el consegüent major impacte sobre la mucosa inflamada.

L’objectiu pràctic és mastegar cada mossegada entre vint i trenta vegades abans d’empassar, deixant els coberts sobre la taula entre mos i mos per evitar l’automatisme d’agafar el següent abans d’haver acabat l’anterior.

Menjar assegut, en un entorn tranquil i sense pantalles també contribueix a alentir el ritme de la ingesta: la distracció de la televisió o el mòbil afavoreix menjar més ràpid i amb menys consciència del procés.

Aquest hàbit, encara que senzill en teoria, és un dels que més costa mantenir a la pràctica quotidiana, especialment en horaris laborals comprimits. Tot i això, el seu impacte sobre els símptomes és proporcionalment molt alt respecte a l’esforç que requereix.

Trieu coccions suaus

El mètode de cocció transforma la tolerabilitat dun aliment de forma tan significativa com laliment en si. Una pastanaga crua, amb la fibra insoluble intacta i els compostos irritants sense degradar, pot ser molesta per a una mucosa inflamada; la mateixa pastanaga bullida vint minuts és tova, fàcilment digestible i perfectament tolerada per la majoria de persones amb gastritis.

El principi sempre és la cocció estova les fibres, degrada alguns compostos irritants, elimina part dels compostos picants i facilita el treball digestiu de l’estómac.

Les coccions més recomanables són el bullit amb aigua abundant, el vapor, el forn a temperatura moderada sense torrat, el papillot i el pochado en oli a temperatura baixa.

Les coccions que cal evitar o limitar són la planxa amb marques de torrat pronunciades, el fregit, el saltat a foc molt alt, el fumat i el rostit directe a la brasa. Una regla pràctica útil és «sense marques de cremat ni cruixent». Qualsevol aliment que presenti una escorça torrada, caramel·litzada o cruixent ha patit una transformació química per la calor intensa que genera compostos irritants per a la mucosa gàstrica.

En períodes de remissió i bona tolerància, es pot introduir progressivament la planxa suau i el forn a temperatura moderada, observant la resposta individual.

Evita els extrems d’acidesa, greix i picant

Els tres grans desencadenants són l’acidesa, el greix i el picant, i tots tres actuen per mecanismes diferents però amb el mateix resultat: empitjoren la inflamació de la mucosa o augmenten la percepció del dolor gàstric.

L’acidesa de certs aliments (cítrics, tomàquet cru, vinagre, begudes carbonatades, alcohol) afegeix càrrega àcida al contingut gàstric ja àcid, reduint el pH de l’estómac per sota del nivell que la mucosa inflamada pot tolerar sense irritar-se. No es tracta d’eliminar tots els aliments àcids de per vida, sinó evitar-los durant els brots actius i reintroduir-los progressivament en la remissió per verificar la tolerància individual.

El greix en excés, especialment el greix saturat dels fregits, la brioixeria, les salses cremoses i els lactis sencers, alenteix significativament el buidament gàstric. L’estómac necessita més temps i més àcid per processar un menjar ric en greix, la qual cosa perllonga el contacte del contingut àcid amb la mucosa. Això no vol dir eliminar tots els greixos: l’oli d’oliva verge extra en quantitat moderada, l’alvocat i els fruits secs suaus són perfectament tolerats per la majoria de persones i formen part d’una alimentació saludable a llarg termini.

El picant actua com a irritant directe de la mucosa a través de la capsaïcina (al xile i el bitxo) i dels compostos sofregits de l’all i la ceba crus. El pebre negre i blanc tenen també un efecte irritant sobre la mucosa inflamada. En períodes actius, cal eliminar-los completament. Un cop controlada la inflamació, es poden reintroduir en petites quantitats per avaluar la tolerància individual, ja que hi ha variabilitat significativa entre persones: alguns pacients amb gastritis crònica ben controlada toleren l’all cuinat i el pebre en petites quantitats sense cap problema.

Tractament nutricional per a la gastritis

Els nutrients tenen un paper clau en la resposta inflamatòria del nostre cos. Per aconseguir una alimentació antiinflamatòria, és recomanable:

  • Evitar el consum excessiu de greixos omega 6, presents en llavors com el sèsam, pipes de gira-sol, així com els seus olis i derivats com les nous, la soja o el cacauet.
  • Afavorir els greixos antiinflamatoris omega 3, que es troben en aliments com la chía, el lli i el peix blau. Encara que aquests aliments no siguin indicats per a la gastritis, considera l’oli de lli com una opció i consulta amb un dietista nutricionista sobre possibles suplements d’àcids grassos omega 3.
  • Complementar la teva dieta amb aliments rics en principis bioactius amb efecte antiinflamatori, com la cúrcuma, la camamilla, el gingebre i la regalèssia.

Exemple de menú setmanal per a la gastritis

Et deixem un menú diari eficaç en una dieta per a sobrecreixement bacterià intestinal. És clau per alleujar els símptomes i millorar la salut digestiva. A continuació, presentem una taula d’exemple que il·lustra com estructurar els àpats diaris.

IngestaDilluns
DinarCuscús amb carbassó, pastanaga i xampinyons
gall dindi al forn amb herbes provençals
Papaia
SoparEndívies a la planxa
Bacallà al forn amb patata, moniato, fonoll i carbassa
Iogurt natural A2
Dimarts
DinarArròs 3 delícies (sense fregir)
Pollastre a la planxa
Poma al forn
SoparMilfulls d’albergínia, carbassó i patata al forn
Truita de pernil cuit
Kèfir natural A2
Dimecres
DinarCrema de carbassa amb poma
Hamburguesa de conill a la planxa amb Focaccia d’herbes provençals
Plàtan
SoparEndívies a la planxa
Lubina amb carbassó i patata al forn
Iogurt natural A2
Dijous
DinarMacarrons amb albergínia, carbassó i xampinyons
Cuixa de pollastre al forn amb préssec en almívar i guarnició d’arròs blanc
Compota de pera
SoparPèsols amb patata i daus de pernil
Ous remenats amb pa torrat
Kèfir natural A2
Divendres
DinarFideus d’arròs amb pastanaga i pèsols
Palpís de gall dindi al forn amb herbes provençals
Papaia
SoparMongeta tendra amb patata al vapor
Musclos al vapor amb api
Iogurt natural A2
Dissabte
DinarSopa de peix amb fideus
Ventresca de lluç al forn amb api, fonoll i patata
Plàtan al forn amb mel
SoparXampinyons i pastanaga al forn
Crep farcida de pollastre i carbassó
Kèfir natural A2
Diumenge
DinarEndívies a la planxa
Arròs amb pèsols, xampinyons, carbassó i pollastre
Plàtan
SoparCrema de pastanaga i llenties vermelles
Ou dur
Iogurt natural A2

Què és la gastritis i per què fa tan de mal en l’estòmac

És una inflamació del revestiment de l’estómac que genera molèsties, com ara dolor i cremor, que es poden agreujar si no se segueix una dieta adequada.

En alguns casos, pot evolucionar cap a condicions més serioses, com la metaplàsia intestinal, on el revestiment estomacal pateix canvis cel·lulars per resistir la inflamació contínua. Per als que pateixen gastritis o metaplàsia intestinal, és essencial evitar els aliments prohibits que irriten l’estómac i en dificulten la digestió.

Per què el que menges influeix tant en la gastritis

L’elecció dels aliments és clau en el maneig de la gastritis i la metaplàsia intestinal, ja que alguns ingredients poden irritar la mucosa gàstrica, augmentant la inflamació i empitjorant els símptomes.

Optar per una dieta per a la gastritis que eviti els aliments àcids, grassos o difícils de pair ajuda a reduir el malestar estomacal ia protegir la paret gàstrica. A més, aquesta elecció és fonamental per no contribuir al desenvolupament de condicions més serioses com la metaplàsia intestinal.

Símptomes de la gastritis

Es pot manifestar a través de diversos símptomes que són indicatius del dany a la paret estomacal i de limpacte en les funcions digestives. Aquests símptomes varien en intensitat i freqüència, i el reconeixement és clau per al diagnòstic i tractament adequats. Els símptomes més comuns inclouen:

  • Dolor Abdominal: Sensació de dolor o molèstia a l’àrea de l’estómac, que pot ser aguda o crònica.
  • Ardor d’estómac: També conegut com a acidesa estomacal, és una sensació de cremor que sol empitjorar després de dinar o en ficar-se al llit.
  • Sensació de Plenitud: Un sentiment constant d’haver menjat massa o de tenir l’estómac ple, fins i tot després d’un àpat lleuger.
  • Nàusees: Sensació de malestar a l’estómac que sovint pot conduir a ganes de vomitar.
  • Vòmits: Poden contenir sang, indicatiu d’un sagnat al revestiment de l’estómac.
  • Femtes Fosques o Negres: Un símptoma de sagnat intern, on la femta poden aparèixer negres o enquitranades a causa de la presència de sang digerida.

Què causa la gastritis

Les causes de la inflamació de la mucosa de l’estómac es poden deure a múltiples factors i sovint se solapen entre si en el mateix pacient.

La infecció per Helicobacter pylori

La causa més freqüent de gastritis crònica a tot el món és la infecció pel bacteri Helicobacter pylori, un microorganisme que colonitza la mucosa gàstrica i és capaç de sobreviure a l’ambient extremadament àcid de l’estómac gràcies a la seva capacitat per produir ureasa, un enzim que neutralitza l’àcid del seu voltant.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, aproximadament el 50% de la població mundial és infectada per H. pylori, encara que la majoria no desenvoluparà símptomes ni complicacions.

Quan el bacteri sí que provoca mal, ho fa mitjançant dos mecanismes simultanis: destrueix directament les cèl·lules de la mucosa gàstrica amb els seus enzims i toxines, i desencadena una resposta inflamatòria crònica del sistema immunitari que agreuja el dany.

Si no es tracta, la gastritis per H. pylori pot evolucionar en alguns casos cap a gastritis atròfica, metaplàsia intestinal i, en una minoria de pacients, cap a càncer gàstric.

El diagnòstic es realitza mitjançant prova de l’alè, la serologia, l’antigen en excrements o l’endoscòpia, i el tractament és l’eradicació antibiòtica combinada. La dieta, tot i que és fonamental per alleujar els símptomes, no elimina el bacteri: l’eradicació requereix sempre tractament mèdic.

L’ús continuat d’antiinflamatoris i altres medicaments

El segon grup de causes més freqüents són els medicaments, especialment els antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs): ibuprofè, aspirina, naproxè, diclofenac i altres. Aquests fàrmacs, d‟ús extremadament estès per al dolor, la febre i els processos inflamatoris, tenen com a efecte secundari ben conegut la inhibició de les prostaglandines, uns compostos que l‟organisme produeix per protegir la mucosa gàstrica estimulant la producció de moc i bicarbonat.

En inhibir les prostaglandines, els AINEs deixen la mucosa sense la seva protecció natural, fent-la vulnerable al mal per l’àcid gàstric.

Aquest efecte és especialment problemàtic amb l’ús prolongat, amb dosis altes o en persones amb factors de risc afegits com l’edat avançada, la infecció concomitant per H. pylori, el consum d’alcohol o el tractament simultani amb anticoagulants.

Per reduir aquest risc, els AINEs s’han de prendre sempre amb aliments, durant el menor temps possible i amb la dosi mínima eficaç.

En persones diagnosticades o amb risc alt, el metge pot prescriure un inhibidor de la bomba de protons (IBP, com l’omeprazol) com a protector gàstric simultani.

Altres medicaments que poden causar-la o agreujar-la són els corticoides sistèmics a llarg termini, alguns antibiòtics (especialment el metronidazol i l’eritromicina), el potassi oral i els bifosfonats.

L’alcohol i el tabac

L’alcohol és un irritant directe de la mucosa gàstrica amb dos mecanismes de dany complementaris.

En primer lloc, actua com a dissolvent lipídic que destrueix la capa de moc protector que recobreix la mucosa, i la deixa exposada a l’àcid.

En segon lloc, estimula directament la producció d’àcid clorhídric per les cèl·lules parietals de l’estómac, augmentant la càrrega àcida a què se sotmet una mucosa ja malmesa.

El dany és proporcional a la concentració d’alcohol ia la freqüència de consum: les begudes d’alta graduació causen danys més aguts que les de baixa graduació, encara que qualsevol tipus d’alcohol pot provocar o agreujar-la en persones predisposades. En fases actives, qualsevol quantitat dalcohol està contraindicada.

El tabac també contribueix per diversos mecanismes, ja que, redueix el flux de sang a la mucosa gàstrica (la qual cosa deteriora la seva capacitat de reparació), disminueix la producció de prostaglandines protectores, redueix la secreció de bicarbonat duodenal (que neutralitza l’àcid que surt de l’estómac) i afavoreix el refluxe gastroesofàgic al relaxar l’esfínter esofàgic inferior.

A més, el tabac interfereix amb l’eficàcia del tractament eradicador de l’H. pylori, tot reduint les taxes d’èxit de la teràpia antibiòtica. La combinació d’alcohol i tabac al mateix pacient és especialment lesiva per a la mucosa gàstrica.

L’estrès i l’ansietat: la gastritis nerviosa

És un terme popular que recull una realitat clínica ben documentada: l’estrès psicològic crònic i l’ansietat tenen efectes reals i mesurables sobre la funció de l’estómac.

El mecanisme principal és la connexió bidireccional entre el cervell i el sistema digestiu a través de l’eix intestí-cervell i del sistema nerviós autònom.

En situacions d’estrès sostingut, el sistema nerviós simpàtic redueix el flux de sang a la mucosa gàstrica, disminueix la producció de moc protector i altera els patrons de motilitat gàstrica, cosa que pot provocar tant hipersecreció àcida com retard en el buidatge gàstric.

Gastritis aguda o crònica? Diferències clau i recomanacions dietètiques

La distinció entre aguda i crònica és fonamental tant per al diagnòstic com per al tractament nutricional, perquè les causes, la durada, la gravetat i les implicacions dietètiques són significativament diferents.

Gastritis aguda: aparició sobtada i recuperació relativament ràpida

La gastritis aguda és una inflamació de la mucosa gàstrica d‘aparició sobtada i durada limitada, generalment dhores a dies.

Les causes més freqüents són la ingesta d’un aliment en mal estat o contaminat (gastroenteritis aguda), el consum puntual i excessiu d’alcohol, la presa d’AINE en dosis altes o sense protecció gàstrica, una situació d’estrès agut intens o una infecció viral.

Els símptomes són intensos però transitoris: dolor epigàstric brusc, nàusees, vòmits, pèrdua de gana i sensació de cremor que apareixen amb rapidesa i cedeixen quan s’elimina la causa desencadenant.

La dieta a la gastritis aguda segueix una progressió en quatre fases. La primera és el repòs gàstric. A les primeres hores només es toleren líquids clars a temperatura temperada (aigua, brou vegetal sense sal, infusions de camamilla), en petites quantitats i glops freqüents. La segona és la dieta tova estricta (24-48 hores): arròs bullit sense sal, pa blanc sense torrar lleugerament dur, pasta blanca molt cuita, patata bullida sense pell i poma ratllada o compota sense sucre. La tercera és la dieta tova progressiva (dies 3-5): introduir pollastre bullit esmicolat, peix blanc al vapor, truita francesa suau, plàtan madur i iogurt natural desnatat. La quarta és la reintroducció progressiva de lalimentació habitual a partir del dia 5-7, segons tolerància individual i desaparició de símptomes.

Gastritis crònica: inflamació persistent amb impacte a llarg termini

La gastritis crònica és una inflamació mantinguda en el temps, amb una durada de setmanes, mesos o fins i tot anys, que pot estar activa o en fase de remissió.

Les causes més freqüents són la infecció per H. pylori (la més comuna), l’ús prolongat d’AINEs, l’alcohol crònic, les malalties autoimmunes (com la gastritis autoimmune tipus A, associada al dèficit de vitamina B12 per pèrdua de les cèl·lules parietals) i el reflux biliar.

A diferència de l’aguda, la crònica pot ser silent durant llargs períodes sense símptomes clars, o manifestar-se amb molèsties difuses, sacietat precoç, pesadesa postprandial i intolerància progressiva a certs aliments.

La dieta a la gastritis crònica no és una dieta d’exclusió rígida sinó un pla d’alimentació adaptat i sostenible a llarg termini.

L’objectiu no és eliminar aliments de per vida sinó identificar els desencadenants individuals, mantenir la mucosa el mínim irritada possible durant els períodes actius i recuperar una alimentació variada i nutricionalment completa en els períodes de remissió.

La personalització és clau. No tots els pacients amb gastritis crònica toleren els mateixos aliments ni reaccionen als mateixos desencadenants, i una dieta excessivament restrictiva mantinguda durant mesos pot generar dèficits nutricionals i empitjorar la qualitat de vida sense benefici afegit sobre la mucosa.

Recorda que aquest contingut és informatiu i no substitueix una consulta amb el teu nutricionista.

Preguntes freqüents

Depèn de la causa. La gastritis crònica causada per Helicobacter pylori es pot curar completament amb el tractament antibiòtic adequat pautat pel metge acompanyat d’una dieta específica per a l’Helicobacter Pylori. La gastritis crònica relacionada amb el consum d’antiinflamatoris millora en suspendre o reduir aquesta medicació sota supervisió mèdica. No obstant això, la gastritis crònica atròfica o autoimmune no té cura definitiva actualment, encara que sí que es pot controlar i frenar-se la seva progressió amb una dieta adequada, revisions periòdiques i, en alguns casos, suplementació de vitamina B12. En tots els casos, el seguiment amb un especialista és fonamental.

La gastritis aguda sol resoldre’s en pocs dies, generalment entre 2 i 10 dies, especialment si s’elimina la causa que la va provocar (un aliment en mal estat, un medicament irritant o l’alcohol) i se segueix una dieta tova. La gastritis crònica, en canvi, pot durar mesos o anys si no es tracta la causa subjacent: si hi ha infecció per Helicobacter pylori sense tractament, la inflamació es manté indefinidament. Amb el diagnòstic i el tractament adequats, la majoria dels casos milloren de manera significativa en poques setmanes.

Els símptomes més freqüents de la gastritis són el dolor o ardor a la part superior de l’abdomen (epigastri), la sensació de plenitud després de menjar, les nàusees, els eructes freqüents i, en alguns casos, vòmits. A la gastritis crònica els símptomes poden ser lleus i intermitents durant mesos o anys, cosa que porta moltes persones a no diagnosticar-la. Quan la inflamació és més severa o hi ha erosions a la mucosa, poden aparèixer femta fosca o amb sang, senyal que requereix atenció mèdica urgent.

Per alleujar els símptomes de la gastritis, el més efectiu és combinar una alimentació suau i antiinflamatòria amb bons hàbits digestius. Els aliments més ben tolerats són les verdures cuites, les proteïnes magres (pollastre, peix blanc), l’arròs blanc, la civada, el plàtan i la poma cuita. A nivell d’hàbits, menjar a poc a poc, fraccionar la ingesta en 5-6 preses petites al dia, evitar ficar-se al llit just després de menjar i reduir l’estrès són mesures que marquen una diferència real en el dia a dia. Als brots aguts, el metge pot recomanar antiàcids o protectors gàstrics com a complement al tractament dietètic.

Bibliografia

Azer, S.A., Awosika, A.O., Akhondi, H. (2024). Gastritis. En: StatPearls [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing. Actualizado: 22 de junio de 2024.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK544250/

Li, Y., Su, Z., Li, P., et al. (2020). Association of Symptoms with Eating Habits and Food Preferences in Chronic Gastritis Patients: A Cross-Sectional Study. Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine, 2020, 5197201. DOI: 10.1155/2020/5197201
https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC7368216/

Duque-Buitrago, L.F., et al. (2023). Use of food and food-derived products in the treatment of gastritis: A systematic review. Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 63(22). DOI: 10.1080/10408398.2021.2024131
https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/10408398.2021.2024131

Sreeja, S.R., et al. (2022). Association between the Dietary Inflammatory Index and Gastric Disease Risk: Findings from a Korean Population-Based Cohort Study. Nutrients, 14(13), 2712. DOI: 10.3390/nu14132712
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC9268659/

rosa maria espinosa
Dietista - Nutricionista en Menja sa

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica i Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic. Té un Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil a l'Escola Universitària d'Infermeria de Sant Joan de Deu i un Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Està col·legiada al col·legi professional de (CAT000273).

Feu un comentari