Article actualizat: 18-09-2026
Resum
El SIBO ocorre quan bacteris propis de l’intestí gruixut proliferen de forma anòmala a l’intestí prim, causant inflor i esteatorrea. El tractament combina antibiòtic mèdic amb una dieta baixa a FODMAP (sense ceba, all ni llegums) que redueix la fermentació bacteriana. La teva guia per identificar què cal evitar en cada fase, amb reintroducció progressiva sota supervisió del nutricionista.
Aliments que cal evitar en la dieta SIBO
Conèixer els aliments a evitar és crucial per gestionar el sobrecreixement bacterià
| Grup d’aliments | Aliments a evitar en una dieta SIBO |
|---|---|
| Lactis | Llet, llet condensada, llet evaporada, postres lactis, gelats, formatges tous i iogurt |
| Fruites | Caqui, pruna dessecada, dàtil, magrana, figa, mango, poma, pera, síndria, cireres, xirimoia, grosella, litxi, mango, préssec, mora, nectarina, aranja, uva, coco… |
| Vegetals | All, carxofa, api, carbassa, ceba, ceba tendra, coliflor, espàrrecs, col, cols de brussel·les, kale, només tomàquet cherry, porro, remolatxa, bolets… |
| Cereals i tubercles | Blat, sègol, ordi i amarant (i derivats), iuca, blat de moro en llauna |
| Llegums | Cigrons, llentia, mongeta, soja, pèsols, tirabecs, faves |
| Dolços | Edulcorants que acaben en -ol, mel, xarops o xarops i tots els aliments que els continguin (galetes, brioixeria, pastissos, begudes, postres lactis…) |
| Begudes | Beguda de soja, sucs industrialitzats, begudes alcohòliques, begudes refrescants |
| Llavors i fruits secs | Anacards, festucs, ametlla, castanya, baies de goji |
| Salses | Ketchup, tahini, tomàquet concentrat, glaçons de brou |
Tractament del sobrecreixement bacterià
Aspecte Mèdic
- Ús d’Antibiòtics: L’elecció de l’antibiòtic dependrà de l’avaluació mèdica i pot incloure diferents tipus segons la naturalesa i la gravetat de l’afecció. L’objectiu és reduir la població bacteriana excessiva a l’intestí prim, restaurant així l’equilibri microbià.
- Seguiment Clínic: És crucial un seguiment mèdic regular per avaluar la resposta al tractament i realitzar ajustaments si cal. Això inclou la monitorització dels símptomes i, en alguns casos, la repetició de proves diagnòstiques.
Aspecte Nutricional
- Implementació de la Dieta Baixa a FODMAPs: La supervisió d’un dietista-nutricionista és clau per guiar la dieta baixa a FODMAPs. Aquesta dieta ajuda a reduir la fermentació daliments que poden exacerbar els símptomes del SIBO.
- Educació Alimentària i Adaptació Dietètica: Aprendre sobre quins aliments evitar i quins incloure és essencial. El dietista també us ajudarà a adaptar la vostra dieta al llarg del temps, segons la vostra resposta al tractament i evolució dels símptomes.
- Reintroducció progressiva d’aliments: Després d’un període inicial de restricció, s’aniran reintroduint aliments gradualment, sempre sota la supervisió del nutricionista, per identificar possibles desencadenants dels símptomes i ajustar la dieta de manera personalitzada.
Aquest enfocament de dos fronts permet no només abordar les causes subjacents del SIBO, sinó també millorar la qualitat de vida del pacient, minimitzant els símptomes i promovent una millor salut intestinal a llarg termini.
Aliments bons en una dieta pel SIBO
| Grup d’aliments | Aliments recomanats en una dieta SIBO |
|---|---|
| Lactis | Llet sense lactosa, formatge camembert, cheddar, mozzarella de cabra |
| Fruites | Nabiu, plàtan, gerds, kiwi, mandarina, taronja |
| Vegetals | Bleda, alfals, albergínia, espinacs, fonoll, enciam fulla de roure, brots tendres, escarola, nap, cogombre… |
| Cereals i tubercles | Lliures de gluten, midó de blat de moro, civada, arròs, blat de moro, melca, quinoa, mill |
| Llegums | Llentia en petita quantitat |
| Dolços | Sucre |
| Begudes | Beguda d’arròs, civada, ametlla |
| Llavors i fruits secs | Ametlles, llavors de chía, llavors de lli |
| Greixos | Olis vegetals |
Exemple de menú setmanal pel SIBO
| Ingesta | Dilluns |
|---|---|
| Dinar | Carbassó farcit de mozzarella fresca de cabra i alfàbrega Pebrot farcit d’arròs i pollastre Kiwi |
| Sopar | Milfulls d’albergínia i patata al forn Lluç a la planxa amb rodanxes de tomàquet a la planxa amb orenga Kèfir natural sense lactosa |
| Dimarts | |
| Dinar | Amanida de brots tendres i cogombre Macarrons amb carn picada i salsa de tomàquet casolana (sense all ni ceba) Pinya fresca |
| Sopar | Sopa amb juliana de carbassó i pastanaga i fideus Truita de pernil amb pa integral d’espelta Iogurt natural sencer sense lactosa |
| Dimecres | |
| Dinar | Amanida de brots tendres amb pastanaga i raves Arròs amb gambes, cloïsses i julivert Kiwi |
| Sopar | Patates a la planxa amb oli d’oliva i pebre vermell dolç Rotllets de pollastre farcits d’espinacs i salsa de taronja casolana Kèfir natural sense lactosa |
| Dijous | |
| Dinar | Amanida d’escarola, pastanaga i parmesà Cuscús amb carbassó, pebrot i pollastre Pinya fresca |
| Sopar | Sopa de pollastre amb fideus Truita d’albergínia amb pa d’espelta amb tomàquet Iogurt natural sencer sense lactosa |
| Divendres | |
| Dinar | Espaguetis integrals amb pesto de nous de macadàmia i oli d’all infusionat Llobarro a la planxa amb guarnició de brots tendres i raves Kiwi |
| Sopar | Fajitas de blat de moro farcides de pebrot verd, carbassó, albergínia i tires de pollastre Kèfir natural sense lactosa |
| Dissabte | |
| Dinar | Amanida de brots tendres, tomàquet, cogombre i ametlles torrades Paella de marisc amb oli d’all infusionat (sense all ni ceba) Pinya fresca |
| Sopar | Crema de carbassó i fonoll Truita de patata amb pa d’espelta amb tomàquet Iogurt natural sencer sense lactosa |
| Diumenge | |
| Dinar | Noodles d’arròs amb saltat de pastanaga, mongeta tendra, carbassó i pebrot verd amb salsa de soja Pollastre al forn a la llimona Kèfir natural sense lactosa amb culís casolà de fruits vermells |
| Sopar | Amanida de brots tendres Pizza casolana de massa integral d’espelta amb tomàquet natural triturat, mozzarella fresca de cabra, ruca i pernil ibèric Kiwi |
Què és el SIBO
SIBO es refereix al sobrecreixement bacterià a l’intestí prim (SIBO són les sigles en anglès “Small Intestine Bacterial Overgrowth”).
Per què parlem de sobrecreixement? Doncs perquè hi ha primer de tot un augment del total de bacteris presents a l’intestí prim.
En segon lloc, cal destacar el tipus de bacteris que estan sobrecreixent: són bacteris que, en un individu sa, es troben a l’intestí gruixut. Però en el cas de SIBO es troba de forma anòmala a l’intestí prim.
Com es diagnostica el SIBO?
- Test d’Alè per a SIBO: Aquesta prova no invasiva és una de les més comunes per diagnosticar SIBO. Consisteix a analitzar els nivells de metà i hidrogen a l’alè després de consumir una solució de glucosa. Normalment, aquests gasos només es produeixen al còlon, però en casos de SIBO, també es generen a l’intestí prim.
- Endoscòpia amb Biòpsia Intestinal: Per a un diagnòstic més específic, es pot recórrer a la presa de mostres del contingut de l’intestí prim mitjançant endoscòpia. Aquesta mostra sanalitza posteriorment per detectar indicis de sobrecreixement bacterià.
- Anàlisi de femta i sang:
- Estudi de femta: Es busca la presència de greix (esteatorrea), que és un símptoma comú del SIBO. L’esteatorrea indica una mala absorció de nutrients, incloent-hi vitamines liposolubles com les vitamines A, D, E i K.
- Anàlisi de sang: Es realitza per avaluar els nivells de certes vitamines i altres nutrients, que es poden veure disminuïts a causa d’una absorció deficient associada amb el SIBO.
Aquests mètodes combinen l’eficiència de proves no invasives amb la precisió d’anàlisis més detallades i proporcionen un enfocament integral per al diagnòstic del SIBO. És important consultar un professional de la salut per determinar el mètode de diagnòstic més adequat basat en els símptomes i la història clínica del pacient. Si necessites ajuda pots contactar amb els nostres centres de nutrició, com ara el centre de nutrició a Barcelona o el centre de nutrició a Madrid.
Diferències entre SIBO i disbiosi
Quan parlem de disbiosi ens referim al desequilibri de la microbriota o flora, en aquest cas, a nivell intestinal. El SIBO és un tipus de disbiosi, que es produeix a la zona de l’intestí prim. Però no és l’únic tipus de disbiosi que existeix, i cadascú s’ha de tractar de manera diferent.
Són bons els fàrmacs convencionals?
Quan ens diagnostiquen un SIBO cal fer un tractament antibiòtic que permeti eradicar els bacteris que es troben de forma anòmala i en elevades quantitats a l’intestí prim. Aquest fàrmac haurà de ser receptat per un metge especialista a l’aparell digestiu, que ens indicarà la dosi i la forma en què l’hem de prendre.
Acompanyant el tractament antibiòtic pot ser que el nostre metge ens indiqui algun fàrmac que ajudi a alleujar a l’inici del tractament els gasos provocats pel SIBO. Alhora, el nostre Dietista-Nutricionista ens indicarà el tractament adequat per reparar la flora intestinal danyada.
Quines són les causes del SIBO
El sobrecreixement bacterià a l’intestí prim, conegut com a SIBO, és un fenomen complex que pot ser desencadenat per una varietat de factors. Aquí es detallen les principals causes, integrant i sintetitzant la informació de les dues fonts:
Causes anatòmiques i quirúrgiques
- Alteracions a la vàlvula ileocecal o de Bauhin (vàlvula que separa l’intestí prim de l’intestí gruixut), com a la síndrome de la vàlvula ileocecal oberta.
- Cirurgies intestinals que inclouen bypass gàstric o gastrectomia, que poden alterar lestructura intestinal normal.
- Malalties inflamatòries com la malaltia de Crohn, que afecten directament la funció intestinal.
Dèficit d’àcid gàstric, bilis i enzims digestius
- Reducció de l’àcid gàstric degut a l’edat, ús prolongat de medicaments com omeprazol, o condicions com la gastritis crònica.
- Disminució de la bilis, que pot ser causada per malalties hepàtiques o del tracte biliar.
- Deficiències enzimàtiques, que poden sorgir per alteracions pancreàtiques o hepàtiques, i certes malalties autoimmunes.
Motilitat intestinal compromesa
- Factors que redueixen la mobilitat intestinal, incloent-hi l’edat avançada, ús de certs medicaments (com anticolinèrgics i antidiarreics), i condicions mèdiques com la diabetis o malalties inflamatòries intestinals.
- Estils de vida que afecten la motilitat intestinal, com ara la manca d’activitat física o una dieta baixa en fibres.
- És important destacar que la presència d’un o més d’aquests factors no garanteix el desenvolupament de SIBO, però sí que n’augmenta el risc. Per tant, una avaluació mèdica detallada és essencial per identificar la causa subjacent i el tractament adequat.
Quins són els símptomes del sobrecreixement bacterià
El sobrecreixement bacterià a l’intestí prim es pot manifestar a través d’una varietat de símptomes, que varien en intensitat i freqüència. Els símptomes més comuns inclouen:
- Dolor Abdominal: Sensació de malestar o dolor a l’àrea de l’estómac, que pot variar des de lleu fins a sever.
- Alteracions en la gana: Inclou tant la pèrdua de la gana com possibles antulls inusuals.
- Canvis al Patró Intestinal: Això pot manifestar-se com a diarrea o restrenyiment, de vegades alternant entre tots dos.
- Nàusees: Sensació de malestar a l’estómac que sovint precedeix el vòmit.
- Inflor Abdominal: Sensació de distensió a l’abdomen, sovint acompanyada de gasos.
- Esteatorrea: Presència de femta greixosa, un indicatiu de mala absorció de greixos, que pot portar a una deficiència de vitamines liposolubles com A, D, E i K.
- Pèrdua de pes involuntària: reducció no intencionada del pes corporal, que pot ser un signe de malnutrició.
- Signes de Malnutrició: Incloent-hi deficiències nutricionals, debilitat i fatiga, que poden ser conseqüència d’una inadequada absorció de nutrients.
És crucial reconèixer que la presència i la severitat d’aquests símptomes poden variar d’una persona a una altra. Si experimenteu algun d’aquests símptomes de forma persistent, és recomanable consultar un professional de la salut per a una avaluació i diagnòstic adequats.
Recorda que aquest contingut és informatiu i no substitueix una consulta amb el teu nutricionista.
Preguntes freqüents
El SIBO es pot eradicar amb el tractament adequat, però té una tendència significativa a recórrer si no s’hi identifica i corregeix la causa subjacent que el va provocar.
El tractament estàndard és l’antibiòtic rifaximina per la seva acció local a l’intestí (gairebé no s’absorbeix a nivell sistèmic) i el seu bon perfil de seguretat, amb taxes d’eradicació del 70-80% al SIBO d’hidrogen.
Al SIBO de metà sol combinar-se amb neomicina per millorar l’eficàcia.
El problema principal del SIBO és la recurrència. Un estudi prospectiu publicat a l’American Journal of Gastroenterology va documentar que el 43,7% dels pacients presentaven recaiguda als 9 mesos després del tractament exitós amb rifaximina, especialment quan la causa subjacent (ús crònic d’IBP, alteració de la motilitat o anatomia intestinal alterada).
Per reduir el risc de recurrència, el tractament s’ha de complementar amb mesures que millorin la motilitat intestinal (procinètics, espaiat dels menjars per permetre el CMM actuar), correcció dels factors predisponents sempre que sigui possible, i una pauta dietètica específica dissenyada per un dietista-nutricionista especialitzat.
No, el SIBO no és una malaltia contagiosa en el sentit convencional. No es transmet de persona a persona per contacte directe, per aire ni per compartir aliments o utensilis. Els bacteris que causen el sobrecreixement no són microorganismes externs o patògens que s’adquireixen per contagi. Són els mateixos bacteris que resideixen normalment a l’intestí gruixut de cada persona, que per diferents raons (alteració de la motilitat, dèficit d’acidesa gàstrica, canvis anatòmics) migren i s’estableixen a l’intestí prim on no haurien d’estar en aquesta quantitat
El SIBO d’hidrogen és el més freqüent i està causat per bacteris que fermenten els hidrats de carboni produint hidrogen com a subproducte principal. S’associa més sovint amb diarrea, trànsit accelerat i distensió abdominal pronunciada.
El SIBO de metà, tècnicament denominat IMO (intestinal methanogen overgrowth) perquè està causat per arqueobacteris metanogènics, no per bacteris convencionals produeix metà com a gas predominant. El metà té un efecte inhibidor sobre la motilitat intestinal, fet que explica per què el SIBO de metà s’associa típicament amb restrenyiment crònic, trànsit lent, més tendència a l’augment de pes i símptomes més difusos i menys aguts que el d’hidrogen.
Sí, i al SIBO el paper del dietista-nutricionista és especialment crític perquè la dieta no és un complement secundari sinó una part essencial del tractament: sense una pauta dietètica ben dissenyada i coordinada amb el tractament antibiòtic, les taxes de recurrència augmenten significativament i els símptomes poden persistir fins i tot després de l’eradicació amb èxit.
Un dietista-nutricionista especialitzat en patologia digestiva pot dissenyar-te un menú setmanal adaptat al teu tipus de SIBO —d’hidrogen, de metà o de sulfur durant l’antibiòtic, immediatament després o en la fase de manteniment, ja que el perfil dietètic òptim per a un SIBO amb diarrea és diferent del d’un SI.
A més del menú en si, el dietista-nutricionista pot ajudar-te a corregir els dèficits nutricionals freqüents al SIBO (vitamina B12, ferro, vitamina D, vitamines liposolubles) que si no es corregeixen perpetuen la fatiga i el malestar general fins i tot quan els bacteris han estat eradicats. També et pot orientar sobre els procinètics naturals i l’espaiat dels àpats per millorar el complex motor migrant i reduir el risc de recurrència a llarg termini.
A Menja sa comptem amb dietistes-nutricionistes especialitzats en patologia digestiva i en l’abordatge del SIBO, amb visites presencials a Barcelona, Madrid, Mataró, Girona, Sabadell i Palau-Solità i Plegamans, i també en format en línia. Si vols començar, pots demanar la teva primera visita aquí.
Bibliografia
Porcari, S., et al. (2026). Effectiveness of the low FODMAP diet in patients with irritable bowel syndrome and small intestine bacterial overgrowth syndrome. Frontiers in Nutrition. DOI: 10.3389/fnut.2026.1563278 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41684777/
Szczuko, M., et al. (2022). Efficacy of an Irritable Bowel Syndrome Diet in the Treatment of Small Intestinal Bacterial Overgrowth: A Narrative Review. Nutrients, 14(16), 3382. DOI: 10.3390/nu14163382 https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC9412469/
Skrzydło-Radomańska, B., et al. (2026). Dietary and Medical Management of Small-Intestinal Bacterial Overgrowth: A Narrative Review. Nutrients. DOI: 10.3390/nu18030402
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/39940360/
Queiroz, L.A., et al. (2025). Diagnosis and treatment of small intestinal bacterial overgrowth: an official position paper from the Brazilian Federation of Gastroenterology. Arquivos de Gastroenterologia, 62, e24082. DOI: 10.1590/S0004-2803.24612024-082
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/39968993/
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica i Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic. Té un Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil a l'Escola Universitària d'Infermeria de Sant Joan de Deu i un Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Està col·legiada al col·legi professional de (CAT000273).
