Cigrons: Què són, per a què serveixen i propietats

Article actualitzat: 2-09-2026

Què és el cigró

És una planta de la família de les lleguminoses “llegums”, de l´espècie Cicer arietinum. Segons el Codi Alimentari Espanyol, defineix les llegums com: les llavors seques, netes, sanes i separades de la beina, procedents de plantes de la família de les lleguminoses d´ús freqüent al país i que directament resulten adequades per l’alimentació.

Es tracta d´una planta herbàcia que mesura aproximadament 50 cm d´alçada, amb flors blanques o violetes, que desenvolupa una beina on es troben dos o tres cigrons. És una planta de periodicitat anual.

Origen

Originària de Turquia, es va estendre a tota Europa i la resta de continents. Van ser els cartaginesos els que van promoure el seu cultiu i consum, formant part de la seva dieta.

Es consumeix una vegada sec (així el podem gaudir durant tot l´any), però també es pot menjar verd, igual que els pèsols i les mongetes.

Els llegums en general, són conegudes per les seves grans propietats nutritives. La ONU va declarar l´any 2016 como l´Any Internacional dels Llegums, amb l´objectiu de conscienciar i sensibilitzar a la societat sobre els grans beneficis dels llegums i incrementar la seva producció i consum. Els llegums han sigut catalogats com el millor aliment per la sostenibilitat del futur.

Quan és la temporada

No té temporada estacional en el sentit estricte del terme perquè es consumeix principalment en sec, cosa que ho fa disponible durant tot l’any. No obstant això, hi ha dos matisos rellevants:

• Cigró sec: disponible tot l’any sense restricció estacional. És la forma de consum majoritària a Espanya (cuit, en conserva, en farina) i la seva disponibilitat és permanent.
• Cigró fresc o en verd: La seva temporada és de maig a juliol, principalment al juny. És la mateixa planta consumida abans de l’assecatge del gra, amb un perfil nutricional més semblant al dels pèsols que al del cigró sec (més aigua, menys proteïna concentrada, més vitamina C). És un producte de temporada molt localitzat, difícil de trobar fora de mercats agrícoles i de zones productores. A Catalunya es consumeix ocasionalment com a «cigrons tendres» i en algunes zones d’Andalusia i Múrcia com a cigró verd.

La recol·lecció del cigró sec es produeix entre el juliol i el setembre a Espanya, encara que el producte sec emmagatzemat està disponible durant tot l’any següent.

Quants cops es poden consumir a la setmana

La recomanació de consum de llegums és de 3 vegades o més a la setmana.

Tipus de cigrons

Existeixen tres varietats de cigrons:

• Desi o deshi, de gra petit i arrugat, color groc o negre. Es cultiva principalment a l’Índia.
• Kabuli, de gra mitjà o gran i arrugat. Es cultiva al Mediterrani i en Amèrica.
• Gulabi, de gra mitjà, rodó i llis.

A Espanya disposem de diferents varietats locals de cigrons, sent les més conegudes el garbanzo blanco lechoso, que al coure’l és un dels més tous i tendres, el garbanzo castellano és del de major consum a Espanya, el garbanzo Fuentesaúco, te aquest nom per la seva localitat, el garbanzo venoso andaluz (que té un gust molt fort) i el garbanzo pedrosillano (popular pel seu gust i la seva textura).

Propietats dels cigrons

Nutrient	Cigró sec cru (100 g)	Cigró cuit a casa (100 g)	Cigró en sonserva escorregut (100 g)
Energia	336 kcal	164 kcal	139 kcal
Aigua	10,9 g	60,2 g	65 g
Proteïnes	19,3 g	8,9 g	7,7 g
Lípids totals	6,3 g	2,6 g	2,4 g
Hidrats de carboni	49,2 g	27,4 g	22,5 g
Fibra total	14,9 g	7,6 g	5,8 g
Potassi	1000 mg	291 mg	240 mg
Fòsfor	310 mg	168 mg	138 mg
Magnesi	122 mg	48 mg	40 mg
Calci	143 mg	49 mg	42 mg
Ferro	6,8 mg	2,9 mg	2,4 mg
Zinc	2 mg	1,5 mg	1,2 mg
Seleni	2 µg	3,7 µg	3 µg
Sodi	30 mg	7 mg	270-400 mg
Iode	1,5 µg	–	–
Folats	185 µg	172 µg	80 µg
Vitamina E	3,1 mg	0,8 mg	0,5 mg
Vitamina A	21,5 µg	1 µg	1 µg
Vitamina C	4,1 mg	1,3 mg	0 mg
Vitamina B6	0,54 mg	0,14 mg	0,11 mg
Tiamina	0,48 mg	0,12 mg	0,06 mg
Niacina	1,60 mg	0,54 mg	0,5 mg
Fitoesterols	~100-200 mg	~50-100 mg	~40-80 mg
Isoflavones	Presents	Presents	Reduïdes
Saponines	Presents	Presents	Reduïdes
Fitats	Alts	Reduïts	Baixos
Aquafaba	–	Present	Present en llauna

Fonts: BEDCA; USDA FoodData Central (FDC ID: 16057, chickpeas cooked boiled; FDC ID: 16359, chickpeas canned drained). FEN/Moreiras i col. 2013. ⚠️ La proteïna del cigró té tots els aminoàcids essencials excepte els sofregits (metionina i cisteïna), que es complementen afegint cereals (arròs, pa integral, pasta) al mateix menjar o al llarg del dia. ⚠️ En conserva pot tenir fins a 400 mg de sodi per 100 g: esbandir-lo sota l’aixeta 30 segons redueix el sodi entre un 30 i un 40%. Els folats es redueixen a la meitat en conserva respecte del cuit a casa.

Beneficis dels cigrons per a la salut

Font excepcional de folats: especialment rellevant a l’embaràs

Són un dels aliments amb més contingut en folats de tota la dieta mediterrània ja que aporten 185 µg per cada 100 g en sec i 172 µg per 100 g una vegada cuits a casa, cosa que significa que una ració habitual de 150 g cuit cobreix aproximadament el 43% de les necessitats diàries de fola. Aquest valor els situa entre les fonts més riques en vitamina B9 de tota l’alimentació espanyola, per sobre de la majoria de verdures de fulla verda i comparable amb els espàrrecs i els espinacs.

Els folats són essencials per a la síntesi i reparació de l’ADN, per a la formació de glòbuls vermells i per a la divisió cel·lular correcta. Són especialment crítics durant l’embaràs, on la demanda augmenta significativament: una aportació suficient de folats les setmanes prèvies a la concepció i durant el primer trimestre redueix el risc de defectes del tub neural al fetus (espina bífida i anencefàlia). Són una de les millors fonts alimentàries de folats disponibles a la dieta mediterrània, complementant l’aportació de l’àcid fòlic en suplement que es recomana en aquest període. Un matís important que convé conèixer: la conserva només té 80 µg de folats per 100 g, menys de la meitat que el cuit a casa, per la qual cosa per maximitzar l’aportació de folats convé preferir el cuit que el sec.

Proteïna vegetal de qualitat: el millor complement dels cereals

Aporta 8,9 g de proteïna per cada 100 g cuit, un dels valors més alts de tots els llegums de consum habitual a Espanya. Aquesta proteïna té una composició aminoacídica especialment valuosa en el context de la dieta vegana i vegetariana perquè és molt rica en lisina, l’aminoàcid essencial que escasseja als cereals (arròs, blat, blat de moro). La combinació amb qualsevol cereal (arròs amb cigrons, hummus amb pa integral, pasta amb cigrons) produeix una barreja proteica amb tots els aminoàcids essencials en proporcions adequades, fet que la converteix en una de les estratègies de complementació proteica més eficaces i naturals de la dieta mediterrània.

La seva proteïna no conté tots els aminoàcids essencials en quantitats suficients de manera aïllada. El seu aminoàcid limitant són els sofregits (metionina i cisteïna), que són presents en concentracions baixes i que es cobreixen fàcilment combinant-ho amb cereals o fruits secs. Aquesta complementació no necessita produir-se al mateix menjar, és a dir, si la dieta és variada i equilibrada al llarg del dia, l’organisme disposa dels aminoàcids necessaris per sintetitzar proteïna completa. És per tant una font excel·lent de proteïna vegetal dins una dieta vegetariana o vegana ben planificada.

Fibra i microbiota: l’efecte prebiòtic del midó resistent

Són una de les fonts més riques en fibra dietètica de tota l’alimentació espanyola: aporten 7,6 g de fibra per cada 100 g cuits, fet que suposa aproximadament el 25-30% de la ingesta diària recomanada de fibra en una sola ració. Aquesta fibra combina components insolubles (que acceleren el trànsit intestinal i prevenen el restrenyiment) amb components solubles (que formen un gel a l’intestí que alenteix l’absorció de glucosa i colesterol) i midó resistent, un tipus de carbohidrat que escapa a la digestió.

Al còlon, el midó resistent del cigró és fermentat pels bacteris beneficiosos de la microbiota intestinal produint àcids grassos de cadena curta (AGCC), especialment butirat, que és el combustible preferit de les cèl·lules de l’epiteli colònic, té efectes antiinflamatoris locals i sistèmics i està associat amb menor risc. Aquesta combinació de fibra soluble, insoluble i midó resistent el converteix en un dels aliments més favorables per a la salut de la microbiota intestinal de tota la dieta mediterrània. El remull previ de 10-12 hores i la cocció perllongada redueixen els oligosacàrids responsables de la flatulència (rafinosa, estaquiosa) sense comprometre l’aportació de fibra i midó resistent.

Índex glucèmic molt baix: aliat a la diabetis i el control del pes

Té un dels índexs glucèmics més baixos de tots els aliments rics en hidrats de carboni: entre 28 i 36 si és cuit a casa, i al voltant de 38 si és en conserva. Aquest índex glucèmic excepcionalment baix és degut a tres factors que actuen conjuntament: la presència de midó resistent que no es digereix a l’intestí prim, el contingut en fibra soluble que forma un gel que alenteix la digestió del midó accessible, i l’estructura física del seu gra que protegeix el midó de l’interior de l’acció.

A la pràctica això significa que produeix una elevació molt gradual i moderada de la glucèmia després del seu consum, cosa que el converteix en un aliment especialment recomanable dins d’una dieta per a la diabetis tipus 2 i en el control del pes, perquè l’elevació lenta i sostinguda de la glucosa produeix una resposta insulínica més moderada i una sacietat més duradora. Diversos estudis han demostrat que substituir part dels cereals refinats de la dieta per llegums millora el control glucèmic i redueix l’hemoglobina glicada en persones amb diabetis tipus 2.

Fitoesterols i colesterol: evidència amb declaració EFSA

Contenen entre 100 i 200 mg de fitoesterols per cada 100 g en sec, principalment β-sitosterol i campesterol. Els fitoesterols són compostos bioactius estructuralment similars al colesterol que competeixen amb ell pels mateixos transportadors d’absorció intestinal, reduint l’absorció del colesterol dietètic i endogen a l’intestí prim. L’efecte reductor del colesterol LDL dels fitoesterols és un dels efectes dels compostos bioactius amb més evidència científica disponible, fins al punt que l’EFSA ha aprovat una declaració de propietats saludables específica.

En el context d’una dieta per reduir el colesterol, el consum regular contribueix a reduir el colesterol LDL a través de tres mecanismes complementaris: els fitoesterols que redueixen la seva absorció intestinal, la fibra soluble que atrapa els àcids biliars a l’intestí i força al fetge a sintetitzar nous àcids biliars animal (més associat a greixos saturats) per proteïna vegetal del cigró en el patró dietètic global. La recomanació de tres o més racions de llegums a la setmana inclosa a les guies d’alimentació saludable espanyoles té en la reducció del colesterol un dels seus arguments més sòlids.

Ferro vegetal i prevenció de l’anèmia: la sinergia amb la vitamina C

Cuit aporta 2,9 mg de ferro per cada 100 g, cosa que representa aproximadament el 32% de les necessitats diàries de ferro d’un home adult i el 16% de les d’una dona en edat fèrtil en una ració de 150 g. És una de les fonts de ferro no hemo més importants de la dieta mediterrània, especialment rellevant en dietes vegetarianes i veganes on el ferro hemo de la carn i el peix no és present.

No obstant això, el ferro que té, com tot el ferro no hem d’origen vegetal, té una biodisponibilitat significativament inferior a la del ferro hemo. Dues estratègies culinàries habituals poden millorar-la de manera significativa. La primera és consumir-lo juntament amb aliments rics en vitamina C en el mateix menjar: el suc de llimona a l’hummus, el pebrot a l’hamburguesa de cigrons o el tomàquet al bullit augmenten l’absorció del ferro del cigró en convertir el ferro fèrric (Fe³⁺) en ferrós (Fe² absorbeixen amb més eficiència. La segona és el remull i la cocció perllongada, que redueixen els fitats, compostos antinutricionals que formen complexos amb el ferro i el zinc dificultant la seva absorció intestinal. Aquestes dues estratègies combinades poden augmentar la biodisponibilitat del ferro del cigró de manera molt significativa dins d’una dieta per a l’anèmia ferropènica.

Si necessites millorar la teva alimentació i no saps qui et pot ajudar contacta amb Menja sa. El nostre equip nutricionista t’ajudarà a millorar els teus objectius o patologies. Busca el teu centre de nutrició més proper tal com el centre de nutrició a Barcelona.

Contraindicacions

Gasos i flatulència: els oligosacàrids responsables i com reduir-los

La flatulència és la contraindicació més coneguda i més freqüent, i també la més fàcilment manejable amb tècniques culinàries adequades. Els responsables són els oligosacàrids de la família rafinosa (rafinosa, estaquiosa i verbascosa), uns hidrats de carboni de cadena curta que l’intestí prim humà no pot pair perquè no té l’enzim α-galactosidasa necessari per hidrolitzar-los. Aquests oligosacàrids arriben intactes al còlon on són fermentats ràpidament pels bacteris de la microbiota produint gas (hidrogen, diòxid de carboni i metà), que es manifesta com a distensió abdominal, flatulència i en alguns casos dolor tipus recargolament.

Tres tècniques culinàries redueixen significativament el contingut en oligosacàrids i milloren la seva tolerància digestiva. La primera i més eficaç és el remull perllongat: si són secs deixar-los en aigua abundant durant 10-12 hores (preferiblement tota la nit) i rebutjar l’aigua de remull abans de cuinar-los elimina entre el 20 i el 40% dels oligosacàrids per lixiviació. La segona és la cocció perllongada: coure’ls en aigua abundant durant el temps necessari fins que estiguin completament tendres (mínim 60-90 minuts en olla convencional, 20-25 minuts en olla a pressió) redueix addicionalment els oligosacàrids restants. La tercera és rebutjar l’aigua de cocció i esbandir-los cuits abans de consumir-los, que elimina els oligosacàrids que han passat a l’aigua durant la cocció. En conserva, que ja ha passat per un procés d’esterilització prolongat, té concentracions d’oligosacàrids inferiors al bullit a casa i sol tolerar-se millor en persones amb més sensibilitat als gasos.

Síndrome d’intestí irritable i FODMAPs: els límits de Monash

Són un aliment classificat com a alt a FODMAPs segons la Universitat de Monash, la institució de referència mundial en la classificació d’aliments segons el seu contingut en hidrats de carboni fermentables. Els FODMAPs del cigró són principalment els oligosacàrids GOS (galactooligosacàrids) que esmentàvem a l’apartat anterior, que en persones amb síndrome d’intestí irritable poden desencadenar símptomes significatius: distensió abdominal, dolor tipus recargolament, diarrea o restrenyiment i.

No obstant això la Universitat de Monash ha establert que hi ha un llindar de tolerància que permet a la majoria de persones amb SII consumir-los en quantitats moderades sense símptomes: una ració de 42 g en conserva escorregut i esbandit (aproximadament 3-4 cullerades) està dins del límit considerat baix a FODMAPs i és generalment ben tolerada. Cuit a casa té concentracions més altes de GOS que la conserva i el límit de tolerància és inferior. Quantitats superiors a aquests llindars poden desencadenar símptomes en persones amb SII sensible als GOS. Per a persones amb SII que vulguin incorporar-los a la dieta, la recomanació és començar amb porcions petites de conserva esbandida, avaluar la tolerància individual i augmentar la quantitat progressivament si no apareixen símptomes.

Gota i hiperuricèmia

Contenen purines en quantitats moderades, cosa que els situa en la categoria d’aliments a moderar (no eliminar) en persones amb hiperuricèmia o gota. No obstant això, la relació entre el consum de llegums i l’àcid úric és més matisada del que se sol presentar a les llistes d’aliments prohibits per a la gota.

Els estudis epidemiològics disponibles mostren que el consum de purines dorigen vegetal (presents en llegums, verdures i cereals integrals) té un efecte significativament menor sobre els nivells dàcid úric que les purines dorigen animal (presents en vísceres, carns vermelles i mariscs). Aquesta diferència s’atribueix al fet que la matriu alimentària vegetal que envolta les purines dels llegums en modifica el metabolisme i l’absorció de manera diferent de la dels aliments animals. Per aquest motiu les guies clíniques més recents sobre el maneig nutricional de la hiperuricèmia i la gota no recomanen eliminar els llegums de la dieta sinó consumir-les amb moderació (màxim 3-4 racions setmanals) i prioritzar-les sobre les fonts de proteïna animal al patró dietètic global. Les persones amb hiperuricèmia severa o amb atacs de gota freqüents han de consultar amb el seu dietista-nutricionista per establir les quantitats específiques adequades a la seva situació clínica.

Al·lèrgia a llegums i reactivitat creuada amb altres Fabaceae

La seva al·lèrgia és la més freqüent de les al·lèrgies a llegums als països mediterranis, especialment a Espanya, Índia i els països del Mediterrani Oriental on és un aliment de consum habitual des de la infància. Les proteïnes al·lergògenes principals identificades són diverses albumines i globulines d’emmagatzematge, especialment la vicilina i la llegumina, que tenen reactivitat creuada variable amb les proteïnes d’altres llegums de la família Fabaceae.

Aquesta reactivitat creuada significa que una persona al·lèrgica pot presentar símptomes també amb altres llegums: llenties, pèsols, mongetes, cacauets i en menor mesura la soja. La reactivitat creuada entre llegums és més freqüent i intensa a la població mediterrània que a la del nord d’Europa, possiblement pel consum més gran d’aquests llegums des d’edats primerenques. Els símptomes habituals van des de la síndrome d’al·lèrgia oral (picor i formigueig a la boca i la gola immediatament després del consum) fins a urticària, angioedema i en casos greus anafilàxia. Davant de qualsevol símptoma sospitós després del consum o d’altres llegums, és imprescindible consultar amb un al·lergòleg per realitzar les proves diagnòstiques pertinents i establir els llegums que es poden consumir amb seguretat.

Insuficiència renal: fòsfor, potassi i proteïna

En persones amb insuficiència renal crònica avançada presenta tres nutrients que requereixen monitorització específica. El primer és el fòsfor. Cuit aporta 168 mg per 100 g, un valor significatiu per a persones amb hiperfosfatèmia secundària a la insuficiència renal on l’eliminació de fòsfor està compromesa. El segon és el potassi, 291 mg per 100 g al bullit, que en estadis avançats d’insuficiència renal es pot acumular i produir hiperpotassèmia amb risc d’arítmies cardíaques. El tercer és la proteïna: encara que la proteïna vegetal del cigró genera menys productes nitrogenats de rebuig que la proteïna animal, en estadis avançats d’insuficiència renal pot ser necessari limitar l’aportació proteica total incloent-hi la dels llegums.

La tècnica de remull previ prolongat (10-12 hores) amb canvi de l’aigua i la doble cocció (bullir en aigua abundant, rebutjar l’aigua i tornar a coure) redueix el contingut en potassi i fòsfor entre un 30 i un 50%, millorant el seu perfil per a persones amb insuficiència renal. No obstant això, la quantitat adequada i la freqüència de consum en insuficiència renal s’han d’establir sempre de forma individualitzada amb el nefròleg i el dietista-nutricionista especialitzat, ja que depenen de l’estadi de la malaltia, la funció renal residual i els valors analítics específics de cada pacient.

Anticoagulants orals: la vitamina K

Conté vitamina K, un nutrient essencial per a la coagulació sanguínia que pot interferir amb el mecanisme d’acció dels anticoagulants orals antagonistes de la vitamina K com la warfarina i l’acenocumarol (Sintrom). Aquests fàrmacs actuen precisament bloquejant el reciclatge de la vitamina K al fetge, i canvis significatius a la ingesta de vitamina K a través de la dieta poden alterar l’efecte anticoagulant i modificar l’INR (temps de protrombina) fora del rang terapèutic.

Tot i això, no implica que les persones que prenen anticoagulants no puguin consumir-lo sinó que han de mantenir un consum estable i consistent setmana a setmana perquè el metge pugui ajustar la dosi de l’anticoagulant en conseqüència. Els canvis bruscos en la ingesta d’aliments rics en vitamina K (menjar molts cigrons una setmana i cap de la següent) són el que desestabilitza l’INR, no el consum habitual i regular. Les persones en tractament amb warfarina o acenocumarol han d’informar el metge dels seus hàbits de consum de llegums i mantenir una dieta el més estable possible quant a l’aportació de vitamina K.

Els cigrons a la cuina

A les nostres regions, són grans protagonistes dels àpats tradicionals com els pucheros i cocidos. Exemples són: el cocido lebaniego, madrileño, campurriano, maragato, escudella i carn d´olla catalana, etc.

A part del seu ús en grans plats típics, que ens venen acompanyant durant dècades a la nostra història, ens obren moltes possibilitats a la cuina, ja que podem cuinar-los de moltes formes. Els podem coure, saltejar, guisar, fornejar, triturar per aprofitar la seva farina i fer magnífics plats d’arrebossats i gaudir tant en aperitius com a entrants, plat principal, o inclús com a postres.

Receptes

Hummus de cigrons

Ingredients per a 4 persones:

• 200g de cigrons cuits.
• 50 ml d´oli oliva verge extra.
• 50 g de llavors de sèsam (tahini).
• 15 ml d´aigua.
• 10g de coriandre fresc.
• 1 llimona
• Sal i comí al gust

Preparació

1. Posem els 50 g de llavors de sèsam en una paella i els torrem poc a poc. Els retirem i els introduïm en una liquadora o processador d´aliments.
2. Afegir la resta d´ingredients al processador i triturar durant 1 minut fins a obtenir una barreja homogènia i cremosa.
3. En el cas de que hagi quedat una mica seca, se li pot afegir una mica més d´aigua.

Hamburguesa de cigrons

Ingredients per a 6 unitats

• 400 g de cigrons cuits.
• 1 pebrot vermell petit
• 1 ceba gran.
• 3 grans d´all
• 1 llimona
• Julivert fresc
• 1 cullerada de pebre vermell dolç
• Sal al gust
• Pebre negre molta
• Oli oliva verge

Preparació

1. Posar els cigrons cuits, rentats i escorreguts, en una trituradora o en el got de la batedora. Afegir la sal i el pebre a gust, el pebre vermell dolç, una mica de julivert fresc, el suc acabat de fer de la llimona, un raig d´oli i es tritura tot.
2. Posar la barreja en un bol gran.
3. Afegir els grans d´all i la ceba, picar tot ben fi. Rentar un pebrot vermell i picar ben petit.
4. Sofregir la ceba en una paella amb oli a foc mitjà un parell de minuts. Després afegir  l´all picat i el pebrot vermell i deixar que es cogui fins que quedi ben tendre, vigilant que no s´enganxin.
5. Incorporar les verdures a la pasta de cigró i barrejar bé.
6. Fer boles i aixafar amb la ma o amb una paleta de cuina, d´aquesta manera obtenim la forma d´hamburguesa.
7. Refrigerar a la nevera durant 1 hora, per que agafin consistència i així evitar que es trenquin al coura-les.
8. Escalfar una paella amb un raig d´oli verge extra i torrar pels dos costats, 2 minuts aprox. per cada costat.
9. Les podem servir amb amanida o amb verdures saltejades, o acompanyades amb el clàssic pa d´hamburguesa, tomàquet, enciam, ceba, etc.

Bibliografia

Kumar, N., et al. (2025). Comprehensive review of chickpea (Cicer arietinum): Nutritional significance, health benefits, techno-functionalities, and food applications. Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety. DOI: 10.1111/1541-4337.70152
https://ift.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1541-4337.70152

Begum, N., et al. (2023). Nutritional composition, health benefits and bio-active compounds of chickpea (Cicer arietinum L.). Frontiers in Nutrition, 10, 1218468. DOI: 10.3389/fnut.2023.1218468
https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC10580981/

Jukanti, A.K., Gaur, P.M., Gowda, C.L., & Chibbar, R.N. (2012). Nutritional quality and health benefits of chickpea (Cicer arietinum L.): a review. British Journal of Nutrition, 108(S1), S11–S26. DOI: 10.1017/S0007114512000797 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/22916806/

Federación Española de Nutrición (FEN). El garbanzo. Mercado de Alimentos FEN.
https://fen.org.es/MercadoAlimentosFEN/pdfs/garbanzos.pdf