Molts aficionats a l’esport probablement han sentit parlar d’aquest tipus de dieta en diverses ocasions. De fet, més que una dieta en si, el més correcte seria anomenar-la protocol o pauta, ja que la seva durada no sol superar les 48 hores en la majoria dels casos.
Quan un esportista realitza una sobrecàrrega de glucogen muscular ho fa amb la intenció de millorar el seu rendiment en una competició imminent. Però, és útil aquesta pauta per a tot tipus d’esports i per a tothom? I, en cas afirmatiu, com es realitza de manera correcta?
La dieta del glucogen
La pauta de sobrecàrrega de glucogen és adequada, i més que recomanable, per a aquelles activitats predominantment aeròbiques o intermitents (aeròbiques amb períodes curts intercalats de naturalesa anaeròbica) que superin els 80-90 minuts de durada. D’aquesta manera, aquests tipus d’esports es podran beneficiar d’haver fet una bona reserva de glucosa abans de la seva pràctica. En canvi, per a aquelles activitats que es trobin per sota d’aquests temps, l’esportista no experimentarà cap millora en el seu rendiment per més que implementi aquesta estratègia nutricional dins del seu pla d’entrenament.
La pauta correcta de sobrecàrrega de glucogen hauria de començar entre 24 i 48 hores abans de l’esdeveniment, i ha de garantir que l’individu ingereixi entre 9 i 11 grams d’hidrats de carboni per quilo de pes corporal (algunes pautes indiquen entre 10 i 12 grams, però aquestes són molt difícils de realitzar). Al mateix temps, s’han d’ingerir entre 3 i 3,5 litres de líquid i, també, aplicar una reducció important en l’activitat esportiva.
Quins beneficis té fer la dieta del glucogen?
Està demostrat que quan el glucogen muscular s’esgota, l’esportista experimenta un nivell de fatiga tal que pot fer-lo abandonar sobtadament l’activitat. Però aquesta pauta nutricional, a més de garantir la durabilitat de l’exercici, permet també incrementar la intensitat de l’activitat que s’està realitzant, per exemple: efectuar un esprint o suportar un desnivell important del terreny.
Quins inconvenients té?
Relatius, però sí. Com que la glucosa s’emmagatzema de manera hidratada, l’esportista pot experimentar un augment del seu pes. Aquest fet pot produir una sensació d’incomoditat, sumada també a una sensació de pesadesa i fatiga muscular a l’inici de l’exercici, però que desapareix de seguida.
És efectiva en persones poc entrenades?
No. Les persones poc entrenades probablement no necessiten realitzar aquesta dieta de sobrecàrrega per experimentar una millora en el rendiment, ja que és precisament amb l’entrenament constant que el cos incrementa la capacitat d’acumular glucogen muscular. En qualsevol cas, fer un increment en la ingesta d’hidrats de carboni respecte a l’habitual en persones no entrenades sí que pot ser una bona manera de millorar el rendiment.
Es pot realitzar una pauta de sobrecàrrega en cas de sobrepès?
Si entenem que el sobrepès que pugui tenir una persona és conseqüència d’un percentatge de greix corporal per sobre del saludable, i no per un bon desenvolupament muscular, no. No seria recomanable, ja que les persones amb un percentatge de greix corporal per sobre de les recomanacions són persones no entrenades i, a més, la més que probable manca d’una massa muscular adequada farà que no metabolitzin correctament els hidrats de carboni i bona part d’aquests acabin emmagatzemats en forma de greix.
Pot un diabètic realitzar aquest tipus de pauta nutricional?
En el cas d’un esportista diabètic, aquesta estratègia nutricional s’ha de realitzar a poc a poc i amb molta cura, ja que durant les hores d’aplicació de la mateixa no només es produeix un increment molt important en el consum d’hidrats de carboni, sinó que, a més, s’aplica una reducció en l’activitat física. Cal recordar que l’activitat física, especialment l’aeròbica, té un efecte hipoglucemiant important.
Així doncs, veiem que el protocol o pauta de sobrecàrrega de glucogen ni és efectiu per a tot tipus d’esport, ni és apte per a tothom.
Fonts consultades
Thomas DT, Erdman KA, Burke LM. American College of Sports Medicine Joint Position Statement. Nutrition and Athletic Performance. Med Sci Sports Exerc. 2016;48(3):543-68. doi:10.1249/MSS.0000000000000852 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26891166/
Burke LM, van Loon LJC, Hawley JA. Postexercise muscle glycogen resynthesis in humans. J Appl Physiol (1985). 2017;122(5):1055-1067. doi:10.1152/japplphysiol.00860.2016 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27789774/
Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull i amb un Postgrau en Nutrició Esportiva per la Universitat de Cadis (UCA). Va estudiar Antropometrista ISAK II a l'Escola Catalana de Cineantropometria (INEFC). Té un Màster en Nutrició a l'Activitat Física i l'Esport impartit per la Facultat de Medicina (UB). Col·legiat al Col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000800) i membre de la Fundación Española de Dietistas y Nutricionistas (2.998).
