Què és el miso. Qué és, per a què serveix i propietats

Article actualitzat: 02-10-2026

Resum

El miso és una pasta fermentada de 198 kcal per 100 g, amb fins a 3.728 mg de sodi que obliga a limitar-lo a una culleradeta al dia. Ric en probiòtics, isoflavones i proteïna d’alt valor biològic, equilibra la microbiota, millora la digestió i alleuja símptomes de la menopausa. El teu aliat per cuidar l’intestí i el cor, sempre que no es bulli per conservar els microorganismes vius.

La gran majoria de les persones coneix aquest ingredient per la famosa sopa de miso característica de la gastronomia japonesa, però cada dia apareix amb més freqüència en més quantitat de receptes. I es que aquest saludable aliment d’origen xinès ofereix gran versatilitat en la cuina i números beneficis per a la nostra salut.

Què és el miso

Però, què és exactament? Es tracta d’un condiment en forma de pasta que s’elabora a partir dels grans fermentats de la soia, la civada o el arròs, i sal. Aquesta fermentació s’obté gràcies al fong koji (aspergillus oryzae), que se cultiva en arròs. És, per tant, un producte probiòtic format per microorganismes viu i considerat com un curatiu en la antiga cultura xinesa i japonesa.

Origen

És originari de la Xina que es va estendre a Japó en el segle VII dc. Va començar a donar-se a conèixer en Occident en el segle XX gràcies a la dieta macrobiòtica (anys 70).

Tipus de miso

Hi ha diferents tipus que depenen del cereal que acompanya a la soia i del temps que dura la fermentació. A continuació destaquem 5 tipus:

  • Kome miso: Està fet amb soia i arròs blanc i és el que més es consumeix al Japó. És el que té un sabor més suau i amb més quantitat d’hidrats de carboni, i el que porta menys sal. És apte per a persones celíaques. Com a curiositat, en l’antiguitat, aquest tipus de miso estava reservat per a l’aristocràcia i els samurais ja que l’arròs era un producte exclusiu de les classes altes.
  • Mugi miso: Està fet amb soia i arròs integral . És una varietat amb pocs carbohidrats però amb un alt contingut en proteïnes (13%). De color vermellós, el seu sabor és dolç i intens. Aquest NO es apte per a celíacs.
  • Genmai miso: Està fet amb soia i arròs integral. És una varietat caracteritzada per ser més aromàtica que les demés i de sabor més pronunciat i salat. Té una fermentació d’uns 3 anys. És apte per a celíacs.
  • Hatcho miso: Està fet només amb grans de soia. De color més fosc, dens i molt més fort, amb menys sabor dolç. És el que té un major contingut en proteïnes (21%) i el més baix en carbohidrats (12%) i aigua (40%). És apte per a celíacs.
  • Shiro miso: Està elaborat amb arròs i una petita part de soia (o amb civada). És de sabor suau i subtil, lleugerament dolç. Es fermenta només durant setmanes o pocs mesos. També es conegut com a miso blanc pel seu color crema o pàl·lid.
  • Aka miso: És de sabor fort que ha fermentat durant 2 o 3 anys. També és conegut com a miso vermell pel seu color vermellós o granatós. Quant més fosc, més temps de fermentació té i major serà la intensitat del sabor.

Propietats del miso

Quines són les seves propietats nutricionals

Composició nutricionalQuantitats per 100 g
Calories198 kcal
Carbohidrats25,3 g
Greixos totals6 g
Proteïnes12,8 g
Calci57 mg
Ferro2,5 mg
Fòsfor159 mg
Magnesi48 mg
Potassi210 mg
Sodi3728 mg
Fibra5,4 g
Tiamina (Vitamina B1)0,098 mg
Riboflavina (Vitamina B2)0,233 mg
Niacina (Vitamina B3)0,9 mg
Vitamina B60,199 mg
Folats19 µg

Font: USDA FoodData Central (FDC ID: 16112, Miso). https://fdc.nal.usda.gov/food-details/16112/nutrients. Els valors corresponen al miso blanc d’arròs (shiro miso); el miso vermell (aka miso) pot tenir un contingut en sodi superior (fins a 4.000-5.000 mg/100 g) i més concentració de proteïna.

El valor proteic dependrà molt de la varietat anat des d’un 13% en el Mugi miso fins a un 20% en el Hatcho miso. En tot cas, tots els tipus que hi ha, al contenir gran varietat d’aminoàcids essencials i minerals obtinguts d ela combinació de soia i arrossos, comporten una proteïna d’alt valor biològic.

A més, també contenen alts valors de carbohidrats d’aborció lenta, combustible ideal per als músculs quan es practica esport, així com alts nivells de vitamina B12, àcid fòlic i minerals com el magnesi, el calci i el ferro.

Beneficis del miso per a la salut

Els beneficis que ens aporta provenen del fet de que sigui un probiòtic, al igual que ho són el iogurt o el quefir.

Aquests productes, al ser fermentats, contenen bactèries probiòtiques que ens són beneficioses per al nostre sistema digestiu afavorint l’equilibri de la flora intestinal i reforçant el sistema immunològic (Clemente JC, Ursell LK, Parfrey LW, Knight R., 2012) (Brown AC, Valiere A., 2004). Es aconsellable tan en el caso de diarrees com de estrenyiment.

Potencia la digestió pel contingut d’enzims que aporta. Per aquest motiu, és molt aconsellable per a persones que pateixen d’alguns trastorns digestiu com gasos, acidesa, panxa inflada (Hong KJ, Lee CH, Kim SW., 2004). També ajuda a combatre paràsits intestinals.

A diferència d’altres productes que contenen soia, en la seva fabricació s’utilitza el gra de la soia complert. Això fa que s’aprofiti l’àcid linoleic i la lecitina que estan present en la pell del gra. Varis estudis demostren que aquests nutrients ajuden a dissoldre el colesterol que s’adhereix en els vasos sanguinis (Wu S y col., 2015) (Hori G y col., 2003)

Conté isoflavones que ajuden a equilibrar les hormones femenines. Per aquest motiu el seu consum en dones menopàusiques pot afavorir un alleugeriment en els seus símptomes. Les isoflavones també han demostrat reduir el risc de malalties cardiovasculars (Kokubo Y, Iso H, Ishihara J, et al, 2007)

Té un alt poder antioxidant eliminant els radicals lliures que afavoreixen l’envelliment.

Si sents que podries millorar la salut i necessites acompanyament d’un professional, pots acudir al nostre equip de nutrició a Barcelona i t’ajudarem a aconseguir el teu objectiu o patologia. Si et trobes lluny de Barcelona també disposem d’altres centres de nutrició.

Contraindicacions

És un aliment segur per a la majoria de persones, però el consum s’ha de moderar en determinades situacions. El seu alt contingut en sodi (fins a 3.728 mg per 100 g) el converteix en un aliment a limitar per als que pateixen hipertensió arterial, insuficiència renal o retenció de líquids; en aquests casos es recomana no superar una culleradeta de cafè al dia i optar per varietats menys salades com el shiro miso o el kome miso.

Les persones amb al·lèrgia a la soja ho han d’evitar per complet, ja que la soja és el seu ingredient principal, i els que siguin celíacs o sensibles al gluten han de revisar bé l’etiqueta, ja que varietats com el mugi miso (elaborat amb ordi) contenen gluten.

D’altra banda, atès el seu contingut en isoflavones (compostos amb activitat estrogènica) les persones amb antecedents de tumors hormonodependents (com certs càncers de mama) han de consultar amb el metge abans d’incorporar-lo de manera habitual a la dieta. Finalment, encara que el miso pasteuritzat és segur durant l’embaràs, convé evitar el miso no pasteuritzat en aquesta etapa pel risc de presència de microorganismes no inactivats.

Com utilitzar el miso

És molt conegut en el seu ús de sopes i brous, però es pot utilitzat en molts altres tipus de plats per a donar un sabor extra com en llegums, en condimentació per a peixos o en vinagretes per a amanides, per a donar sabor a l’aigua de cocció d’arrossos i pastes, per a elaborar patés i salses més saboroses (afegint-lo en hummus o maioneses), etc.

Per a què conservi totes les seves qualitats i el seu valor enzimàtic digestiu, és aconsellable dissoldre’l abans en una mica d’aigua calenta i afegint-lo al final de les coccions per a no sotmetre’l a coccions prolongades i d’altes temperatures que matarien als microorganismes beneficiosos que el composen.

A més, s’ha de tenir en compte que és molt salat, així que és millor afegir poca quantiat de sal al plat que el porti. Per la seva alta concentració en sodi, també és recomanable no afegir més d’una culleradeta de postres per persona.

Recorda que aquest contingut és informatiu i no substitueix una consulta amb el teu nutricionista.

Preguntes freqüents

La sopa de miso és molt més que un brou reconfortant. És un dels aliments fermentats més complets de la gastronomia japonesa. Les seves propietats més destacades per a la salut són: acció probiòtica, gràcies als microorganismes vius del miso no pasteuritzat que milloren la composició de la microbiota intestinal i reforcen la immunitat; efecte antioxidant pel seu contingut en isoflavones, fitoestrògens de la soja amb capacitat demostrada per neutralitzar radicals lliures; propietats antiinflamatòries associades als pèptids bioactius generats durant la fermentació; i un perfil de minerals notable, especialment zinc, manganès i coure. Una consideració important: per conservar els beneficis probiòtics, la sopa de miso no s’ha de bullir —la calor excessiva destrueix els microorganismes vius. El correcte és dissoldre la pasta de miso al brou calent però ja retirat del foc, a una temperatura no superior a 70°C.

No, el miso pasteuritzat i el no pasteuritzat són nutricionalment diferents en un aspecte clau: els probiòtics. El miso no pasteuritzat conserva tots els microorganismes vius generats durant la fermentació – principalment Aspergillus oryzae, lactobacils i llevats – que són els responsables dels seus beneficis sobre la microbiota intestinal. El miso pasteuritzat ha estat sotmès a calor per prolongar la seva vida útil, cosa que elimina pràcticament tots aquests microorganismes vius. Pel que fa al sabor, el miso no pasteuritzat sol tenir un perfil més complex, viu i lleugerament més àcid; el pasteuritzat té un sabor més estable i uniforme. Per al consum diari a la recerca de beneficis probiòtics, el miso no pasteuritzat és preferible. Per cuinar amb calor (sopes, estofats, marinats) la diferència és menor, ja que la calor destruirà els probiòtics de qualsevol tipus de miso. El miso no pasteuritzat s’ha de conservar sempre a la nevera i consumir-se abans de la data indicada.

Sí, el miso pasteuritzat és segur durant l’embaràs en quantitats moderades. No obstant això, hi ha dues consideracions importants que cal tenir en compte. La primera és el sodi: el miso té un contingut molt elevat en sal (fins a 3.728mg de sodi per 100g), i durant l’embaràs es recomana controlar la ingesta de sodi per prevenir la hipertensió gestacional i la retenció de líquids – una culleradeta petita al dia és suficient. La segona és el contingut en isoflavones: encara que l’evidència científica no ha establert un límit clar de consum durant l’embaràs, la majoria de guies dietètiques recomanen un consum moderat de soja i derivats durant la gestació per precaució. El miso no pasteuritzat, en canvi, s’ha d’evitar durant l’embaràs pel risc de presència de microorganismes no inactivats com ara la Listeria monocytogenes, que pot creuar la barrera placentària i causar complicacions greus. En cas de dubte, consulteu sempre amb el metge o la llevadora.

El miso blanc (shiro miso) i el miso vermell (aka miso) són les dues varietats més consumides fora del Japó i es diferencien en quatre aspectes fonamentals: el temps de fermentació, la proporció d’ingredients, el sabor i el perfil nutricional.

El miso blanc es fermenta durant un període curt, de poques setmanes a tres mesos, amb una proporció alta d’arròs o ordi respecte a la soja. El resultat és una pasta suau, dolça i delicada, amb un contingut en sal relativament baix (entre un 5% i un 10%) i un sabor umami subtil. És el més versàtil a la cuina occidental — ideal per amanir amanides, marinar peixos, preparar salses cremoses o fer sopes lleugeres. Com que és menys salat i més suau, és també el més recomanable per a persones amb hipertensió o que han de controlar el sodi.

El miso vermell es fermenta durant mesos o fins i tot anys, amb una proporció més gran de soja i menys cereals. La fermentació perllongada produeix la coloració fosca per la reacció de Maillard, un sabor intens, profund i salat, i un contingut en sal més alt (entre un 10% i un 14%). És més ric en aminoàcids lliures i compostos antioxidants generats durant la fermentació llarga, i es fa servir en cuina per a sopes intenses, estofats, marinats de carns i salses potents.

Pel que fa al perfil probiòtic, tots dos contenen microorganismes vius si no estan pasteuritzats, encara que el miso vermell tendeix a tenir una comunitat microbiana més complexa per la fermentació més llarga. Per al consum diari amb fins probiòtics, qualsevol dels dos és vàlid sempre que sigui no pasteuritzat. L’elecció entre l’un i l’altre depèn principalment de l’ús culinari i de la tolerància al sodi.

Bibliografia

  • Brown AC, Valiere A. Probiotics and medical nutrition therapy. Nutr Clin Care. 2004;7(2):56-68.
  • Clemente JC, Ursell LK, Parfrey LW, Knight R. The impact of the gut microbiota on human health: an integrative view. Cell. 2012;148(6):1258-1270. doi:10.1016/j.cell.2012.01.035
  • Hong KJ, Lee CH, Kim SW. Aspergillus oryzae GB-107 fermentation improves nutritional quality of food soybeans and feed soybean meals. J Med Food. 2004;7(4):430-435. doi:10.1089/jmf.2004.7.430
  • Hori G, Yamamoto K, Kakinuma S, Nagaoka S. The effects of the miso soup containing soy protein hydrolyzate with bound phospholipids on serum cholesterol levels. Japanese Pharmacology and Therapeutics. 2003; 31 (2): 155-161
  • Kokubo Y, Iso H, Ishihara J, et al. Association of dietary intake of soy, beans, and isoflavones with risk of cerebral and myocardial infarctions in Japanese populations: the Japan Public Health Center-based (JPHC) study cohort I. Circulation. 2007;116(22):2553-2562. doi:10.1161/CIRCULATIONAHA.106.683755
  • Wu S, Feng S, Ci Z, Jiang C, Cui Y, Sasaki Y, Ota Y, Kojima M. Fermented Miso with Adzuki Beans or Black Soybeans Decreases Lipid Peroxidation and Serum Cholesterol in Mice fed a High-Fat Diet. Journal of Food and Nutrition Research. 2015; 3(3):131-137.
eva velasco
Dietista en Menja sa

Tècnica en dietètica pel cicle de grau superior en dietètica realitzat a lescola Formapractic. Formació completa de Cuinera per l'HOFMANN. Revisió dels articles nutricionals per Rosa Maria Espinosa, Dietista Nutricionista de Menja sa i amb el número de col·legiada CAT000273.

Feu un comentari