Article actualitzat: 05-10-2026
Resum
La major part del colesterol en sang no ve de la dieta, sinó que el fabrica el propi cos a partir de greixos saturats, trans i sucres simples. Les cardiopaties són la primera causa de mort mundial, amb un 16% de totes les morts. No cal eliminar l’ou, de fet fins a 4 a la setmana són compatibles amb una dieta per baixar el colesterol. La teva guia per distingir el colesterol bo del dolent i reduir el risc cardiovascular amb alimentació i exercici.
Què és el colesterol
És un tipus de greix que actua com a component estructural de totes les membranes cel·lulars, conferint-los permeabilitat i regulant-ne la fluïdesa. A més, també és un precursor de gran varietat d’hormones i altres molècules actives com la vitamina D.
Químicament, forma part d’un grup de substàncies anomenades esteroides, que, alhora, es poden trobar en animals o en plantes. Per dir-ho, el colesterol seria un esteroide d’origen animal.
Colesterol bo i colesterol dolent
Les diferents fraccions del colesterol associades a lipoproteïnes és el que coneixem com a colesterol “bo” o “dolent”.
Com que és un greix, és insoluble en el plasma sanguini, per aquesta raó, el cos transporta aquest greix en forma de lipoproteïna, que sí que poden discórrer pel torrent sanguini. Així doncs, no hi ha colesterol bo o dolent als aliments. Sinó que aquesta classificació té a veure amb com es transporta aquest colesterol a la nostra sang.
L’anomenat colesterol “bo” és un tipus de lipoproteïna coneguda com a HDL (lipoproteïna d’alta densitat en les sigles en anglès). Les HDL es creen al fetge i intestí i duen a terme una funció molt important en el metabolisme. Transporten el colesterol cel·lular en excés fins al fetge perquè pugui ser excretat mitjançant la bilis. Tenir uns nivells òptims daquesta lipoproteïna en sang és un factor protector a nivell cardiovascular.
El conegut com a colesterol “dolent” és un altre tipus de lipoproteïna coneguda com a LDL (lipoproteïna de baixa densitat). Les LDL són les principals transportadores de colesterol que l’alliberen a l’interior de les cèl·lules del cos.
L’excés d’aquestes LDL és captat per les cèl·lules depuradores de l’organisme (macròfags), que poden llavors convertir-se en les anomenades cèl·lules escumoses que, alhora, poden acumular-se a les parets dels vasos sanguinis i causar ateroesclerosi. Tenir uns nivells elevats de LDL s’associa a més probabilitat de malaltia cardiovascular.
Funcions del colesterol
És imprescindible per a la síntesi de diverses molècules que tenen funcions molt importants dins de lorganisme. Pel que fa a les funcions són:
- Formació d’àcids biliars: necessaris per absorbir els greixos (i les vitamines que en contenen) a l’intestí.
- Creació d’hormones: com el cortisol (actua en resposta a l’estrès), la testosterona (hormona sexual amb funcions anabòliques), l’aldosterona (regulació de la pressió sanguínia) o els estrògens (hormones sexuals femenines).
- Síntesi de vitamina D: imprescindible per a la salut dels ossos i la funció del sistema immunitari, entre d’altres funcions.
- Per tot això, veiem que, més enllà de la percepció negativa que es pugui tenir sobre aquesta substància, la seva presència dins de l’organisme és indispensable.
Pot ser ingerit mitjançant la dieta a partir de productes d’origen animal o pot ser fabricat pel propi organisme a partir de substàncies com els greixos saturats, els greixos denominats trans o els hidrats de carboni simples (sucres). De fet, la major part que tenim al cos procedeix del propi cos i no de la seva ingesta.
Factors de risc de tenir el colesterol elevat
És ben coneguda de fa anys la relació existent entre les alteracions del metabolisme del colesterol i les malalties cardiovasculars. Dades contrastables, que provenen d’estudis recents, ens evidencien una relació directa entre les malalties cardiovasculars i els valors de colesterol elevat a la sang.
Tot i que és cert que alguns investigadors han donat dades que posen en dubte aquesta relació causa efecte, els estudis on s’ha intervingut directament a cada pacient, han mostrat una reducció de la mortalitat quan es disminueix la concentració del colesterol a la sang.
El paper en una dieta per reduir el colesterol que treballa la modificació dels valors del colesterol a la sang s’ha mostrat crucial i determinant, els hàbits dietètics són claus en el desenvolupament o la prevenció de les malalties cardiovasculars.
Els factors de risc cardiovascular que es poden associar als nivells de colesterol a la sang són:
- Infart de miocardi (mort de part del teixit del cor, per manca d’irrigació).
- Accident cerebral vascular (obstrucció dels vasos sanguinis cerebrals).
- Malaltia arterial perifèrica (arterioesclerosi o estrenyiment dels vasos sanguinis de les extremitats)
Tots ells constitueixen la principal causa de mort als països industrialitzats. De fet, les cardiopaties en general, són des de fa 20 anys la principal causa de mort a tot el món, representant un 16% de totes les morts a nivell mundial.
Hipercolesterolèmia familiar
La hipercolesterolèmia familiar és un trastorn genètic freqüent que es manifesta des del naixement i que causa un increment dels nivells de LDL a la sang. Aproximadament el 50% de la descendència de la persona afectada també presenta aquest trastorn.
El diagnòstic clínic d’aquest trastorn es basa en:
- Presentar nivells elevats de LDL a la sang
- Tenir un historial familiar d’hipercolesterolèmia
- Antecedents de malaltia coronària prematura
- Presència de xantomes (lesions a la pell de tipus gras) i/o arc corneal (anell blanc a la perifèria de l’iris
Les persones que pateixen hipercolesterolèmia familiar tenen incrementat el risc cardiovascular, per això l’objectiu terapèutic serà el de baixar els nivells de la LDL fins a valors més favorables.
En els adults, el tractament mitjançant una dieta adequada, juntament amb l’administració dels fàrmacs oportuns, esdevé indispensable i ha mostrat ser efectiu.
En el cas de nens i adolescents, la base del tractament es basa en les prescripcions dietètiques adequades.
Menú per baixar el colesterol
| Ingesta | Dilluns |
|---|---|
| Dinar | Amanida de tomàquet amb picada d’all Mongetes guisades amb porro i carbassa Fruita de temporada |
| Sopar | Crema de bròquil i coliflor Truita de ceba amb pa integral amb tomàquet Iogurt bífidus natural |
| Dimarts | |
| Dinar | Amanida d’espirals integrals amb cogombre, pastanaga, tomàquet i salsa de iogurt casolana Palpís de gall dindi a la planxa amb all i julivert Fruita de temporada |
| Sopar | Salmó saltat amb mongetes tendres i guarnició d’arròs integral Kèfir natural amb llavors de chía i lli |
| Dimecres | |
| Dinar | Amanida d’escarola, tomàquet, taronja i ametlles torrades Hamburgueses de cigrons Fruita de temporada |
| Sopar | Bledes amb patata al vapor Truita francesa Iogurt bífidus natural amb canyella |
| Dijous | |
| Dinar | Guarnició de brots tendres Tajine de pollastre i verdures Fruita de temporada |
| Sopar | Escalivada Lubina al forn amb patata, moniato, ceba i tomàquet Kèfir natural amb llavors de chía i lli |
| Divendres | |
| Dinar | Gaspatxo d’alvocat Llenties guisades amb verdures Iogurt bífidus natural amb canyella |
| Sopar | Amanida de brots tendres Pizza de massa integral de mozzarella fresca, ruca i pernil ibèric Fruita de temporada |
| Dissabte | |
| Dinar | Amanida de fulla de roure, cors de carxofa, tomàquet i vinagreta de mostassa Marmitako de bonítol amb patates Macedònia de fruita fresca |
| Sopar | Wrap de civada farcit de saltat de pebrots de colors, ceba i pollastre amb guacamole casolà Kèfir natural amb llavors de chía i lli |
| Diumenge | |
| Dinar | Patates al pobre fetes al forn Carbassons farcits de brandada de bacallà Fruita de temporada |
| Sopar | Guarnició de brots tendres Pa integral de sègol amb tomàquet, alvocat i sardines en conserva Iogurt natural sencer amb canyella |
Consells nutricionals per baixar el colesterol
Una dieta òptima per reduir els nivells de colesterol total i de LDL es basa en:
- Reduir el consum d’àcids grassos saturats i aliments molt rics en colesterol (vísceres, elaborats carnis, embotits, carns vermelles, lactis enriquits en greixos, pastisseria i rebosteria, olis de palmell i coco, salses elaborades amb mantega i/o greixos d’origen animal…).
- Limitar o eliminar completament el consum de greixos trans (margarines, brioixeria industrial, rebosteria industrial, xips envasats, crispetes preparades…).
- Incrementar el consum d’oli d’oliva verge i fruits secs a causa del caràcter protector dels seus àcids grassos.
- Incrementar el consum de fibra mitjançant la ingesta de fruites (mandarina), verdures, cereals integrals i llegums.
- En cas dalimentació omnívora: Fomentar el consum de peix, blanc o blau, per la qualitat dels seus àcids grassos, especialment destacant la riquesa en greixos omega-3 del peix blau.
- Fomentar també el consum de llegums com a font de proteïna a més de carbohidrat. I a l’hora de consumir carn prioritzar carns blanques (gall dindi, pollastre, conill i parts magres del porc).
- Limitar el consum de sucres (dolços, brioixeria, nèctars de fruita, refrescos ensucrats, sucre, mel, salses amanides amb sucre, cereals ensucrats).
- Limitar el consum d’alcohol.
- Realitzar exercici físic amb regularitat.
Recorda que aquest contingut és informatiu i no substitueix una consulta amb el teu nutricionista.
Si necessites millorar la teva alimentació estem a diversos centres de nutrició, com ara el centre de nutrició a Barcelona.
Preguntes freqüents
El colesterol alt no produeix símptomes perceptibles en la majoria dels casos (és una altra de les condicions anomenades «silencioses») fins que apareix una complicació cardiovascular greu com un infart o un ictus.
Per això l’única manera fiable de saber si el colesterol està elevat és fer-se una anàlisi de sang amb perfil lipídic.
En dones, alguns signes físics poden aparèixer quan la hipercolesterolèmia és severa i de llarga evolució. Els xantomes (dipòsits de colesterol sota la pell, freqüentment als tendons de les mans o els peus) i els xantelasmes (dipòsits groguencs a les parpelles) són senyals visibles d’hipercolesterolèmia familiar greu.
L’arc corneal (un anell blanquinós al voltant de l’iris) també pot indicar nivells elevats de colesterol quan apareix en persones menors de 45 anys.
En dones, la menopausa és un factor de risc rellevant. La caiguda dels estrògens produeix un augment del LDL i una reducció del HDL, per la qual cosa és habitual que el colesterol empitjori en aquesta etapa sense que hi hagi hagut canvis a la dieta.
El control analític periòdic (especialment a partir dels 40 anys o abans amb antecedents familiars) és l’única manera de detectar-ho a temps.
No cal eliminar el consum d’ou assegurant 2 racions setmanals, és a dir, 4 ous a la setmana.
T’ho expliquem més detalladament a l’article L’ou és dolent per al colesterol? Mites i evidència científica
Els aliments amb més evidència per reduir el colesterol LDL actuen principalment augmentant-ne l’eliminació intestinal o reduint-ne la síntesi hepàtica.
Els més eficaços són la civada i l’ordi (rics en beta-glucà, una fibra soluble que forma un gel a l’intestí que segresta el colesterol biliar i n’impedeix la reabsorció); els llegums (amb efecte similar per la fibra i els fitosterols); els fruits secs (especialment nous, amb àcids grassos omega-3 i polifenols amb efecte cardioprotector); l’oli d’oliva verge extra (que millora el perfil lipídic en substituir greixos saturats); el peix blau (pel seu contingut en omega-3 que redueix especialment els triglicèrids); les fruites riques en pectina (poma, pera, cítrics) així com tots els vegetals perquè són font de fitosterols que bloquegen l’absorció intestinal del colesterol.
Els aliments que més eleven el LDL són els rics en greixos saturats (carns vermelles greixoses, embotits, mantega, formatges curats, brioixeria industrial, oli de coco i de palma) i els àcids grassos trans presents en productes ultraprocessats.
El colesterol dietètic (el dels ous) té un impacte molt menor sobre el colesterol sanguini del que es pensava fa dècades.
Sí, el cafè afecta el colesterol principalment segons el mètode de preparació, no tant per la cafeïna. Conté dos compostos (cafestol i kahweol) que inhibeixen un receptor hepàtic implicat en l’eliminació del LDL, elevant-ne els nivells en sang. El filtre de paper reté gairebé completament aquests compostos, per la qual cosa el cafè filtrat té un impacte mínim sobre el colesterol.
El cafè exprés i el de cafetera italiana, en canvi, no passen per filtre i concentren molt més cafestol i kahweol. El consum habitual pot elevar el LDL entre 6 i 10 mg/dl segons els estudis clínics. Per a persones amb colesterol elevat que prenen diversos cafès express al dia, canviar el cafè filtrat és una intervenció senzilla amb impacte real.
L’alcohol eleva el HDL (el colesterol «bo») entre 3 i 5 mg/dL amb un consum moderat, cosa que durant dècades es va fer servir com a argument a favor de la copa de vi diària. Tot i això, aquest efecte aïllat sobre l’HDL no compensa els efectes negatius de l’alcohol sobre la salut cardiovascular i general.
Augmenta el risc de diversos tipus de càncer, eleva la pressió arterial i té un impacte molt significatiu sobre els triglicèrids, especialment en persones amb hipertrigliceridèmia prèvia, en les quals fins i tot quantitats moderades poden disparar els nivells.
Les guies de cardiologia actuals no recomanen l’alcohol com a estratègia per millorar el colesterol, i en persones amb triglicèrids elevats la reducció o l’eliminació és una de les primeres mesures dietètiques recomanades pel seu efecte ràpid i directe.
Depèn del nivell de colesterol, del perfil de risc cardiovascular i de la resposta individual als canvis dietètics.
La dieta ben planificada pot reduir l’LDL entre un 10 i un 30% en persones que parteixen d’una alimentació desequilibrada i que adopten un patró mediterrani de qualitat amb èmfasi en fibra soluble, fitosterols i omega-3.
Per a alguns perfils (hipercolesterolèmia lleu sense altres factors de risc cardiovascular) aquest descens pot ser suficient per situar el LDL en el rang objectiu sense necessitat de medicació.
Tot i això, en persones amb hipercolesterolèmia familiar (una condició genètica en què el LDL està molt elevat des del naixement amb independència de la dieta), amb malaltia cardiovascular establerta o amb risc cardiovascular alt, les estatines o altres fàrmacs hipolipemiants són imprescindibles perquè la dieta sola no pot assolir les reduccions necessàries.
Les estatines i la dieta no són excloents. Una alimentació saludable potencia l’efecte del fàrmac, pot permetre fer servir dosis menors i millora altres factors de risc (tensió arterial, glucèmia, inflamació) que les estatines no controlen.
Sí, el greix que més eleva el colesterol LDL no és el de l’oli d’oliva sinó el dels embotits, la brioixeria industrial i els productes ultraprocessats, i la majoria de persones no tenen clar on és realment el problema en la seva dieta fins que un professional l’analitza.
Un dietista-nutricionista pot identificar els factors dietètics que més estan contribuint al teu colesterol elevat (que poden ser molt diferents dels d’una altra persona amb el mateix diagnòstic), dissenyar-te un menú setmanal amb les intervencions de més impacte per al teu perfil concret, i assegurar-se que els canvis són sostenibles i s’adapten als teus gustos, horaris i pressupost real. Si a més hi ha altres factors de risc associats (hipertensió, diabetis, excés de pes, triglicèrids elevats) pot integrar tots aquests objectius en una pauta única que els abordi de forma simultània.
Si prens estatines o un altre tractament farmacològic, la dieta potencia el seu efecte i pot permetre, amb el temps i sota supervisió mèdica, reduir-ne la dosi. Si encara no tens medicació, la intervenció dietètica és la primera línia de tractament que pot evitar-la o endarrerir-ne l’inici.
A Menja sa treballem sense restriccions innecessàries, sense productes i amb evidència científica com a base. Pots visitar-nos a Barcelona, Madrid, Mataró, Girona, Sabadell i Palau-Solità i Plegamans, o fer-ne el seguiment en format online. Demana una primera vista.
Bibliografia
Mach, F., Baigent, C., Catapano, A.L., et al. (2020). 2019 ESC/EAS Guidelines for the management of dyslipidaemias. European Heart Journal, 41(1), 111–188. DOI: 10.1093/eurheartj/ehz455
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/31504418/
Estruch, R., Ros, E., Salas-Salvadó, J., et al. (2018). Primary Prevention of Cardiovascular Disease with a Mediterranean Diet Supplemented with Extra-Virgin Olive Oil or Nuts. New England Journal of Medicine, 378(25), e34. DOI: 10.1056/NEJMoa1800389 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29897866/
Ho, H.V., Sievenpiper, J.L., Zurbau, A., et al. (2016). A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials of the effect of barley β-glucan on LDL-C, non-HDL-C and apoB for cardiovascular disease risk reduction. European Journal of Clinical Nutrition, 70, 1239–1245. DOI: 10.1038/ejcn.2016.89 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27273067/
World Health Organization. (2020). The top 10 causes of death. WHO.
https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/the-top-10-causes-of-death
Graduada en Nutrición Humana y Dietética por la Universidad CEU de San Pablo y con Máster oficial en nutrición clínica.
Está especializada en nutrición clínica en pacientes con síndrome metabólico y obesidad, patologías digestivas, tratamientos con hemodiálisis así como pacientes que buscan mejorar su nutrición deportiva.
Colegiada en el Colegio de Dietistas-Nutricionistas de Madrid (CODINMA) con el número MAD01249.
