Article actualitzat: 01-10-2026
Resumen
L’àcid úric alt no dóna símptomes fins que forma vidres: pedres al ronyó o el temut atac de gota. La cervesa és la beguda que més l’eleva, per les purines i l’efecte sobre l’excreció renal, mentre que el cafè, al contrari del que es creu, ajuda a reduir-lo. El teu guia per identificar què evitar, mantenir-te hidratat i prevenir crisis doloroses.
Aliments i begudes prohibides si tens l’àcid úric alt
És molt important saber què no menjar:
1- Evitar els aliments rics en purines com: Els embotits, patés de vísceres, alcohol, carns vermelles, caps dels mariscs…
2- Cobrir les necessitats proteiques amb aliments d’origen vegetal: Cigrons, soja i els seus derivats, mongetes…
3- Estar ben hidratat per facilitar l’eliminació a través de l’orina de l’àcid úric, prescindint de les begudes alcohòliques que deshidraten (a més de ser riques en purines).
4- Assegurar una aportació apropiada de calci, ja que aquest mineral ajuda a prevenir la formació de càlculs per àcid úric.
5- No incloure diferents aliments molt rics en purines en un mateix menjar, per evitar un possible atac de gota.
Les purines
L’àcid úric es produeix a partir de les purines, ho hem dit al principi, que es poden aportar a través de l’alimentació o fabricar-se de manera endògena, és a dir, és el mateix organisme qui les fabrica. Per tant, si el nostre cos les pot sintetitzar, parlarem d’un compost no essencial.
Les purines són presents tant en aliments d’origen animal com vegetal i es troben en diferents proporcions:
| Nivell de purines | Àcid úric generat (per 100 g) | Grups d’aliments |
|---|---|---|
| Alt | Més de 150 mg | Peix blau, extractes de carn i despulles (vísceres) |
| Mig | Entre 50 i 150 mg | Llegums, peix blanc, carn blanca i vermella, xarcuteria, formatges curats, hortalisses de la família de les cols, espinacs, bledes, bolets, espàrrecs i cereals integrals. |
| Baix | Menys de 50 mg | Fruites, llet i derivats (excepte formatges curats), resta d’hortalisses, tubercles, ous, fruita seca i cereals refinats. |
Begudes prohibides
Les begudes desaconsellades per a una persona que pateix àcid úric seran principalment totes aquelles que continguin alcohol. L’alcohol produeix un augment dels nivells d’àcid úric, ja que, convertit en àcid làctic, competeix amb l’àcid úric per l’excreció renal. A més, el consum crònic d’alcohol produeix un increment de la producció de purines i àcid úric.
La cervesa puja l’àcid úric més que cap altre alcohol
La cervesa és l’alcohol que puja més l’àcid úric de tots, i per dos mecanismes diferents que se sumen.
El primer és el seu contingut en purines: el llevat de cervesa (Saccharomyces cerevisiae) és especialment ric en purines, que en metabolitzar-se generen àcid úric directament.
El segon és l’efecte de l’alcohol en si mateix: l’etanol es metabolitza a acetat i lactat, que competeixen amb l’urat per l’excreció renal, reduint-ne l’eliminació i elevant-ne els nivells en sang.
La combinació de tots dos mecanismes converteix la cervesa en el desencadenant de crisi de gota més freqüent i més potent de tots els aliments i begudes estudiats.
També estan desaconsellades fins i tot les cerveses sense alcohol. El problema de les cerveses no és la graduació alcohòlica, sinó que contenen llúpol, que és una planta rica en purines.
Vins i licors
Les begudes destil·lades (ginebra, whisky, vodka, etc.) totalment desaconsellades, ja que produeixen un augment del nivell d’àcid úric.
Pel que fa al vi, la resposta no és tan unànime, sembla que un consum moderat de vi negre (que conté menor nivell de purines) no seria perjudicial, sempre tenint en compte l’estil de vida de la persona i el seu estat de salut general. Però no hi ha cap nivell de consum d’alcohol “segur”.
Refrescos i sucs ensucrats
Els sucs i els refrescos estan desaconsellats pel seu contingut alt en fructosa, que produeix un augment considerable dels nivells d’àcid úric en sang. També totes les begudes que continguin sorbitol, ja que el sorbitol a nivell hepàtic esdevé fructosa.
Caldos i extractes concentrats
Estan desaconsellats els caldos de carn o peix, sobretot els elaborats a partir de concentrats (glaçons), es poden preparar a casa i desgreixar. Els extractes de carn contenen 3500mg de purines/100g daliment.
No es recomanen els vins vegetals rics en purines (espàrrecs, espinacs, xampinyons).
Lactis
Si es prenen lactis s’aconsellen els desnatats.
Recomanacions per baixar l’àcid úric
Les mesures realitzades per un Dietista-Nutricionista passen per aquestes vies:
Quanta aigua beure al dia per afavorir la seva eliminació
Augmentar la diüresi mitjançant la ingesta suficient de líquid, amb preferència d’aigua. Situacions de dejuni perllongat, així com un elevat consum de proteïnes, greixos i altres aliments acidificants contribueixen a disminuir el pH del medi i, per tant, comprometen l’excreció renal d’àcid úric.
Aliments basificants que ajuden a eliminar-lo
És recomanable, doncs, seguir una alimentació rica en aliments basificants. S’hi inclouen fruites, verdures i tubercles, lactis, oli d’oliva, ametlles i castanyes entre els fruits secs basificants.
Mantenir un pes adequat sense dietes restrictives
mitjançant una alimentació equilibrada i ben organitzada s’evita el seguiment de dietes desequilibrades i mal estructurades on es poden produir situacions de dejuni o consum excessiu d’aliments que promouen situacions d’acidosi.
Taula de grups d’aliments amb contingut nul o mínim de purines
| Grup d’aliments | Aliments amb menys de 50 mg de purines / 100 g |
|---|---|
| Lactis | Llet sencera o semi, iogurt natural sencer, formatge fresc |
| Cereals, tubercles i derivats | Arròs blanc, pasta blanca, pa blanc |
| Fruita (moderant aquelles amb alt contingut en fructosa) | Nabius, pinya, préssec, pruna, taronja, mandarina, síndria, meló, maduixes, pera, plàtan, raïm |
| Verdura | Carbassó, porro, col, albergínia, pebrot vermell, enciam, cogombre, pastanaga |
| Proteïnes | Clara d’ou |
| Fruits secs | Ametlles, nous |
Menú setmanal per a persones amb àcid úric
Aqués menú es clau per alleujar els símptomes i millorar la salut digestiva. A continuació, presentem una taula d’exemple que il·lustra com estructurar els àpats diaris.
| Dilluns | |
| Dinar | Pasta integral amb saltat d’albergínia, pebrot, porro i pastanaga Gall a la planxa Pinya |
| Sopar | Truita de carbassó, porro i patata amb pa blanc amb oli d’oliva Iogurt natural sencer |
| Dimarts | |
| Dinar | Amanida de tomàquet, cogombre, ceba, cigrons i oli d’oliva Pit de pollastre a la planxa amb herbes provençals Poma |
| Sopar | Crema de carbassó, porro i patata Rap a la planxa amb pastanaga a la planxa Quefir natural sencer |
| Dimecres | |
| Dinar | Cuscús amb saltat de bròquil, ceba i carbassó al curri Bacallà al forn Kiwi |
| Sopar | Sopa de verdures amb fideus Remenat d’ou amb espinacs sobre llit de patates forner Iogurt natural desnatat |
| Dijous | |
| Dinar | Amanida d’enciams variats, taronja i avellanes torrades Llenties estofades amb verdures Kèfir natural sencer amb fruits vermells |
| Sopar | Coliflor amb patata al vapor Contracuixa de pollastre al forn amb pera Poma |
| Divendres | |
| Dinar | Noodles d’arròs amb pebrot, ceba i pastanaga Lluç amb salsa verda amb pèsols Iogurt natural desnatat |
| Sopar | Crema de verduras variadas y patata Tortilla de queso tierno Piña |
| Dissabte | |
| Dinar | Pasta integral amb salsa de tomàquet casolana i albergínia Pollastre al forn amb llimona Fruits vermells |
| Sopar | Crema de pastanaga, porro i patata Papillot de llenguado Quefir natural sencer |
| Diumenge | |
| Dinar | Amanida de tomàquet i mozzarella fresca amb alfàbrega Pavo rostit amb verdures i patates Kiwi |
| Sopar | Sopa de verdures amb meravella Ous remenats amb carbassó pa torrat Iogurt natural desnatat |
Què és l’àcid úric i per què puja
És un producte obtingut d’un procés anomenat metabolisme de les purines. Aquestes purines són els components bàsics dels àcids nucleics (ADN, ARN) que es troben tant en cèl·lules dorigen animal com vegetal. En condicions normals, s’elimina per l’orina pràcticament totalment. En situacions patològiques, es pot acumular i cristal·litzar a les articulacions (gota) o precipitar als ronyons (càlculs).
Valors normals d’àcid úric
| Perfil | Nivell desitjable | Hiperuricèmia |
|---|---|---|
| Homes adults | <6 mg/dl | ≥7 mg/dl |
| Dones adultes | <5,5 mg/dl | ≥6 mg/dl |
| Hiperuricèmia amb risc de gota | >8 mg/dl | >8 mg/dl |
Font: Choi et al. (2010); Álvarez-Lario & Alonso-Valdivielso (2014).
D’on prové l’àcid úric
El que fabrica el propi organisme
Entre el 70 i el 80% procedeix del recanvi cel·lular intern: cada cop que una cèl·lula del cos mor i es renova, els seus àcids nucleics es degraden alliberant purines que l’organisme transforma en àcid úric.
Aquest procés passa de forma contínua i inevitable, independentment del que es mengi. Per això la dieta mai no pot eliminar-lo completament: sempre hi ha una producció basal que els ronyons han d’excretar.
El que aporten els aliments
El 20-30% restant procedeix de les purines de la dieta: quan mengem aliments rics en purines (vísceres, carns vermelles, marisc, peix blau), aquestes purines s’absorbeixen i es converteixen en àcid úric addicional.
Aquesta és la fracció que sí que podem modificar amb l’alimentació, i encara que representa una proporció menor del total, pot ser la diferència entre un nivell controlat i una crisi de gota.
Hi ha a més dues fonts dietètiques que l’eleven sense contenir purines: la fructosa (refrescos, sucs, aliments ultraprocessats) que activa la producció d’àcid úric al fetge per una via independent, i l’alcohol, que en dificulta l’eliminació renal i n’estimula la producció simultàniament.
Per què no tots reaccionem igual
El nivell depèn tant de quant es produeix com quant s’elimina. Els ronyons són els responsables d?excretar entre el 65 i el 75% del total. Quan la seva funció està compromesa, la hidratació és insuficient o hi ha una predisposició genètica a retenir urat, els nivells pugen encara que la dieta sigui correcta.
Per això dues persones amb la mateixa alimentació poden tenir nivells molt diferents: la genètica explica una part important de la variabilitat individual a l’àcid úric, que és la base de la hiperuricèmia primària.
Causes de tenir àcid úric
S’elimina principalment per via renal, a través de l’orina, i en menor mesura per altres vies com la digestiva o la biliar.
L’excreció via renal es pot veure dificultat per l’excés de producció d’elements àcids a l’organisme com poden ser la formació de cossos cetònics (a causa d’un excés en el consum de greixos i baix consum de carbohidrats o períodes de dejuni perllongat) o la presència d’àcid làctic (consum excessiu d’alcohol). Aquesta dificultat a l’excreció farà que els nivells s’elevin.
Però no només parlem d’un problema en l’excreció d’aquest àcid sinó també d’un problema de producció.
Si tens problemes i necessites una dieta per baixar l’àcid úric posa’t en mans d’un equip dietista nutricionista clínic. A Menja sa tenim centres a diferents localitats com el centre de nutrició a Barcelona.
Símptomes de tenir àcid úric
Si tens nivells alts d’àcid úric és possible que et pugui provocar:
- Dolors intensos en articulacions.
- Càlculs als ronyons.
- El temut atac de gota.
I encara que es dóna més en homes que no pas en dones et fem arribar unes recomanacions alimentàries perquè puguis baixar l’àcid úric, en el cas que necessitis realitzar una dieta amb hiperucèmia.
Què és la hiperuricèmia
La hiperuricèmia es classifica en 2 tipus:
- Hiperuricèmia primària, en què el condicionant és el factor genètic i les manifestacions, els hàbits (alcohol, alimentació…)
- Hiperuricèmia secundària, en què les manifestacions poden donar-se per factors externs secundaris, fàrmacs o malalties.
Què són les pedres al ronyó
De la mateixa manera que passa amb altres patologies, com per exemple les dislipèmies, la hiperuricèmia és una malaltia que cursa sense símptomes, per la qual cosa el seu diagnòstic sol venir donat a partir de controls bioquímics (analítiques) o quan la malaltia està avançada i el àcid úric ha precipitat formant cristalls que s’acumulen en forma de pedres al ronyó o a les articulacions petites i provoquen dolor i inflamació. És en aquest darrer cas quan passa un atac de gota.
Recorda que aquest contingut és informatiu i no substitueix una consulta amb el teu nutricionista.
Preguntes freqüents
El tomàquet és un dels aliments que genera més confusió en relació amb l’àcid úric, i la resposta no és simple. El tomàquet té un contingut en purines sota-moderat, molt inferior al de les carns vermelles, el marisc o les vísceres, per la qual cosa clàssicament no figurava a les llistes d’aliments a evitar a la gota.
Tot i això, diversos estudis epidemiològics han identificat el tomàquet com un dels desencadenants més freqüents de crisi de gota en pacients que ja tenen hiperuricèmia, especialment el tomàquet cuinat en salses concentrades. El mecanisme no és del tot clar, però es creu que els àcids orgànics del tomàquet, especialment l’àcid cítric i l’àcid glutàmic, poden interferir amb l’excreció renal d’urat, elevant transitòriament els nivells en sang.
A la pràctica, la recomanació actual és la següent: el tomàquet fresc en amanida, en quantitats moderades, generalment és ben tolerat per la majoria de pacients amb hiperuricèmia; el tomàquet concentrat en salses, sofregits, quetxup o purés és el que més consistentment s’associa a crisis de gota i s’ha de limitar o evitar en persones amb episodis recurrents.
Tot i que l’alimentació és el factor més conegut, l’àcid úric es pot elevar per múltiples causes no dietètiques.
Medicaments: diversos fàrmacs d’ús comú eleven l’àcid úric com a efecte secundari – els diürètics tiazídics (usats en hipertensió) són la causa farmacològica més freqüent d’hiperuricèmia; també ho fan l’àcid acetilsalicílic en dosis baixes, la ciclosporina (immunosupressor), alguns tuberculostàtics com el pirazinamida i la niacina en dosis altes.
Malalties: la insuficiència renal crònica redueix l’excreció d’urat i és una de les causes més importants d’hiperuricèmia secundària; l’hipotiroïdisme no tractat, la psoriasi extensa (per l’alt recanvi cel·lular), les malalties hematològiques com la leucèmia o el limfoma, i la síndrome metabòlica també eleven els nivells.
Factors d’estil de vida: el dejuni perllongat o les dietes molt hipocalòriques eleven transitòriament l’àcid úric en augmentar la cetosi i competir amb l’urat per l’excreció renal; l’exercici físic molt intens genera àcid làctic que competeix amb l’urat, elevant-lo transitòriament; i la deshidratació concentra l’urat a la sang en reduir el volum de filtració renal.
Factor genètic: entre el 10% i el 25% dels casos de gota tenen un component hereditari important – variants en gens que regulen els transportadors renals d’urat (com ABCG2 o SLC2A9) predisposen a la hiperuricèmia independentment de la dieta.
El cafè, contra allò que molts pacients assumeixen, és en realitat beneficiós per al control de l’àcid úric. Encara que el cafè conté xantines —compostos relacionats amb les purines—, el seu principal component actiu, la cafeïna, no es converteix en àcid úric en metabolitzar-se de la mateixa manera que les purines alimentàries.
Al contrari, diversos estudis epidemiològics de grans dimensions han demostrat que el consum habitual de cafè —tant amb cafeïna com descafeïnat— s’associa a nivells més baixos d’àcid úric en sang i a menor incidència de gota.
Els mecanismes proposats són: l’àcid clorogènic del cafè inhibeix l’enzim xantí oxidasa (la mateixa que bloquegen fàrmacs com l’al·lopurinol), reduint la producció d’àcid úric; i els polifenols del cafè milloren la sensibilitat a la insulina, que està directament relacionada amb l’excreció renal d’urat.
La quantitat associada a benefici als estudis és de 2 a 4 tasses al dia. L’única precaució és en pacients amb hipertensió o problemes cardíacs on el cafè ja està limitat per altres raons: en aquest cas, el descafeïnat ofereix els mateixos beneficis sobre l’àcid úric sense l’efecte estimulant de la cafeïna.
Urat: la forma ionitzada de l’àcid úric a la sang, que és com realment circula a pH fisiològic. Quan els metges parlen de «cristalls d’urat monosòdic», es refereixen exactament a això.
Uricèmia: nivell d’àcid úric en sang (igual que «glucèmia» per a la glucosa).
Hiperuricèmia: nivell elevat d’àcid úric en sang, el terme clínic per a «àcid úric alt»
Hipouricèmia: nivell baix d’àcid úric a la sang.
Uricosúria: eliminació d’àcid úric per l’orina.
També se’l pot anomenar diferent segons la malaltia:
Gota: la malaltia causada per l’acumulació de vidres d’urat a les articulacions. A l’Edat Mitjana es deia «la malaltia dels reis» per associar-se al consum de carns i vins dels estaments nobles.
Artritis gotosa: nom clínic de la crisi de gota aguda.
Podagra: terme clàssic grec per a la gota que afecta el dit gros del peu (podes = peu, agra = trampa).
Diàtesi úrica: terme antic per a la predisposició constitucional a la hiperuricèmia.
En essència sí, perquè la gota és la manifestació clínica de la hiperuricèmia: quan l’àcid úric en sang supera el llindar de saturació, cristal·litza en forma d’urats monosòdics que es dipositen a les articulacions i teixits, produint les crisis gotoses.
En tots dos casos l’objectiu dietètic és el mateix: reduir la producció d’àcid úric limitant l’aportació de purines —especialment les d’alta biodisponibilitat presents a vísceres, marisc, embotits, carns vermelles i cervesa— i afavorir-ne l’eliminació renal amb una abundant hidratació.
No obstant això, a la gota amb crisis agudes freqüents o amb tofos establerts, la dieta sol ser més estricta i s’ha de coordinar amb el tractament farmacològic prescrit pel reumatòleg o metge. També hi ha matisos individuals rellevants: el sobrepès, la síndrome metabòlica, la insuficiència renal i certs fàrmacs com els diürètics tiazídics poden elevar l’àcid úric independentment de la dieta, i això requereix un abordatge personalitzat.
A Menja sa podem ajudar-te amb una dieta per a l’àcid úric adaptada a la teva situació concreta. Demana la teva primera visita aquí.
Bibliografia
Choi, H.K. (2010). A prescription for lifestyle change in patients with hyperuricemia and gout. Current Opinion in Rheumatology, 22(2), 165–172. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20035225/ DOI: 10.1097/BOR.0b013e328335ef38PMID: 20035225.
Álvarez-Lario, B. & Alonso-Valdivielso, J.L. (2014). Hiperuricemia y gota: el papel de la dieta. Nutrición Hospitalaria, 29(4), 760–770. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/24679016/ DOI: 10.3305/nh.2014.29.4.7196
https://www.fedialisis.com/docs/tabla-recomendaciones-alimentos-acido-urico.pdf
Graduada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ha realitzat un Postgrau en Nutrició i Dietètica aplicada a l'Activitat Física i l'Esport a CODINUCAT i un Postgrau en Suplements, Ajuts Ergonutricionals i Farmacologia a l'Esport (IINSS-IINCD) on va obtenir un certificat en Fisiologia, Entrenament i Nutrició Esportiva. És membre del Col·legi del Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) amb el NºCAT001297.
