Diferents noms de l’albercoc
L’albercoc és potser el nom amb el que més se’l coneix però depenent de la zona on ens trobem això canvia: aubercoc, abrecoc, albrecoc, abricoc…
Què és un albercoc?
L’albercoc és originari de la zona de l’Àsia central. De fet el seu nom científic, prunus armeniaca, es deu a la zona a través de la qual, segons fonts de consulta, va ser introduïda a Europa: Armènia. Altres fonts asseguren que en aquesta zona hi havia grans extensions de cultiu d’albercocs, d’aquí el nom científic.
La seva introducció a Europa té també diverses teories en les que grecs, romans i àrabs en són els protagonistes.
En quins mesos de l’any podem trobar albercocs
L’albercoc és una fruita de temporada i el cultiu se centra entre els mesos de maig i setembre, a molt estirar. Existeixen moltes varietats d’albercoquer però tots es caracteritzen per oferir una fruita carnosa amb el típic solc, més o menys pronunciat, en un costat. Les mides són variables però majoritàriament es tracta d’una fruita de mida mitjana amb la que necessitem de 2 a 4 peces per fer-ne una ració.
És molt aromàtica i el color varia en diferents tonalitats entre blanc, groc i carbassa fins a matisos rosats i vermellosos. Com més madur és un albercoc, més se li intensifica el color i més aroma desprèn.
Propietats dels albercocs
Nutricionalment estem davant duna fruita amb un elevat contingut en carotenoids, pigment que li confereix el seu color característic. Uns dels carotenoids presents en major quantitat són els beta-carotens, també coneguts com a provitamina A. Compost que es transforma en vitamina A dins el nostre organisme i que confereix als albercocs funcions antioxidants ja que la vitamina A, així com ho són altres com la E i la C, protegeix les nostres cèl·lules de l’acció dels radicals lliures, responsables de la seva oxidació, envelliment i de l’aparició d’algunes malalties. A més a més, la vitamina A protegeix i manté la integritat de teixits i membranes.
L’albercoc és, a més a més, una de les fruites amb menor càrrega calòrica, unes 38 Kilocalories per cada 100g, ja que conté força aigua, un 87% i pocs glúcids, al voltant dels 7g.
La fibra és també una part important d’aquesta petita fruita. La seva mida i les característiques de la seva pell fan que acostumem a consumir-la sense pelar, contribuint en una ingesta més elevada de fibra i tots els beneficies que això suposa: millora del trànsit intestinal així com de la qualitat de la flora. Tot i que nosaltres no utilitzem la fibra com a nutrient, sí que ho fan els bacteris que colonitzen el nostre colon. Aquests sintetitzen certs compostos a partir de la fibra. Compostos com àcids grassos de cadena curta que, entre altres funcions faciliten l’absorció intestinal de sodi i aigua.
Consum d’albercocs
En resum, val la pena esperar l’arribada dels albercocs a mitjans de primavera i incloure’ls a la nostra dieta durant els mesos en els que els podem gaudir.
I recorda una vegada més: l’equivalència en pes per a 1 ració de fruita és de 150 a 200g. Depenent de la mida de l’albercoc, això suposarà entre 2 i 4 peces.
La revista de Menja sa és una revista online d’alimentació saludable formada per un equip expert de Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.