uan ens fiquem a la cuina, sobretot si es disposa de poc temps, si no se sap cuinar i /o no agrada fer-ho, pot semblar-nos una feina feixuga i poc agradable. Malgrat aquests tres motius, cuinar a casa ens aporta moltíssims més avantatges i beneficis que no pas inconvenients i perjudicis.
D’entrada, en l’elecció dels aliments. Fer-se una llista de la compra, anar a comprar i triar-se un mateix les fruites, les verdures, les patates… ja ens permet establir un primer contacte amb els aliments. Perquè som nosaltres i només nosaltres els que hem triat “aquell tomàquet” amb la mida, el punt de maduració i l’aspecte que més ens convenç.
Un cop entrem a la cuina, combinem i preparem els ingredients a la manera que ens agrada, fins i tot ens podem atrevir a provar aliments nous, receptes noves i tècniques noves. Per què conformar-se en fer sempre la verdura bullida? I si avui es prova de fer-la al vapor? I si es cuina al microones amb unes quantes herbetes? Les possibilitats són nombroses i les podem anar variant segons desitgem.
Arribats a aquest punt, la senzillesa és també un aspecte amb el qual podem treballar quan decidim fer-nos nosaltres mateixos els àpats. A l’inici d’aquest post hem comentat que en ocasions la falta de temps és una limitació a l’hora de posar-se a la cuina. Bé, doncs no tot és perdre’s entre els fogons i fer grans guisats. I no estem parlant de fer ”amanida i planxa”. En ocasions és més laboriós fer una amanida (triar els ingredients, netejar-los, tallar-los…). La cuina permet, des de la simplicitat, preparar grans plats. Per exemple, amb una ceba picada, salsa de tomàquet triturat, alfàbrega, oli i uns macarrons podem preparar-nos un bon plat de pasta utilitzant només una cassola. Només caldrà saltejar lleugerament la ceba amb l’oli, afegir-hi de seguida el tomàquet, l’alfàbrega i els macarrons i, passats 1 o 2 minuts, aigua o brou vegetal en quantitat suficient perquè es cogui tot junt sense que la pasta vagi nedant per la cassola. 8 minuts més, i ja ho tenim!
A banda de poder triar què menjar i com fer-ho, cuinar a casa permet controlar també les quantitats. I ja no només en si ens servim una cullerada més o una de menys. També en la mateixa elaboració del plat. Exercim control sobre la quantitat d’oli, la quantitat de sal, la quantitat de sucre que afegim a la recepta. uan mengem fora (bar, restaurant) o quan ens comprem el menjar preparat no podem controlar les quantitats utilitzades per elaborar els plats.
A més a més, tenim el factor econòmic. Evidentment, menjar de carta o de menú surt més car, això tots ho sabem. Però adquirir plats preparats també ho és. Sobretot si ens excedim. A curt termini la nostra butxaca potser no ho noti massa. Però a la llarga, l’aparició de malalties derivades dels malts hàbits alimentaris (diabetis tipus 2, obesitat, hipertensió, dislipemies…) dispara els costos dels tractaments mèdics. Per no dir el “preu” que hem de pagar del deteriorament de la salut.
Si volem apostar per una alimentació saludable, indubtablement haurem d’entrar a la cuina, posar-nos el davantal i arremangar-nos les mànigues. Cuinar incita a menjar més equilibradament. O, si no, comparem: uants dies estaríem disposats a menjar croquetes (i les quantitats) si ens haguéssim de fer nosaltres el farcit i l’arrebossat? Però, i si ens les donessin ja preparades?
La revista de Menja sa és una revista online d’alimentació saludable formada per un equip expert de Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.