Els canvis no són senzills, això ho sabem. I no només ens referim a grans canvis, com canviar de feina, convertir-nos en pares o mudar-nos a un altre país, no. Les rutines diàries, precisament perquè les fem cada dia, també són molt resistents al canvi. Ens acostumem a llevar-nos a una hora determinada, a preparar-nos el cafè en la nostra tassa preferida, escollim sempre aquella roba que ens fa sentir còmodes, portem utilitzant la mateixa colònia des que vam passar la majoria d’edat, anem a comprar a les mateixes botigues del barri i llegim cada dia abans d’anar a dormir. Aquests són només alguns exemples de costums que de tan bé que ens fan sentir, gairebé podríem dir que formen part de nosaltres, que són maneres de fer les coses que tenim incorporades de forma automàtica en el nostre dia a dia.
Així doncs, no és d’estranyar que quan ens proposem qualsevol canvi en els nostres hàbits, això provoqui un petit daltabaix en les nostres vides. Un canvi implica sempre una pèrdua, suposa deixar de fer una cosa que portem fent molt de temps i incorporar-ne al seu lloc una de nova, que tot i que pugui ser a priori millor per nosaltres, no deixa de ser quelcom que no coneixem i amb el que no estem familiaritzats. Normalment els canvis solen estar enfocats a la cura d’un mateix i poden tenir com a objectiu tant incorporar una millora, com per exemple menjar de forma més saludable o fer més esport, com també desfer-nos de conductes o hàbits que són nocius per nosaltres, com per exemple deixar de fumar o de beure en excés.
Un dels primers aspectes que val la pena tenir en compte quan ens plantegem un canvi és el seu origen, d’on sorgeix la necessitat de canviar o, dit en altres paraules, si l’impuls del canvi ve de dins o de fora. Ens referim a un canvi intern quan el desig de canvi prové de nosaltres mateixos. Es tracta d’aquells canvis motivats per la presa de consciència de que hi ha alguna cosa que no estem fent bé o no ens beneficia. Els canvis que tenen un origen en nosaltres mateixos són canvis desitjats i solen anar acompanyats d’expressions del tipus: “M’agradaria”, “em ve de gust”, “em fa il·lusió”, “m’hi atreveixo”, etc.
Per contra, quan el canvi és d’origen extern vol dir que ens sentim d’alguna manera obligats a canviar perquè o bé ens comencem a trobar malament o bé el metge ens ho recomana per temes de salut. És freqüent, per exemple, iniciar un canvi d’hàbits a conseqüència d’unes analítiques que no acaben de sortir com haurien. L’origen d’aquest canvi, doncs, no prové directament d’un mateix i sol anar acompanyat d’expressius del tipus: “haig de”, “em toca”, “hauria de”, “m’han recomanat”, etc.
Com ja haurem pogut deduir, un procés de canvi amb origen intern sempre partirà amb avantatge respecte a un procés de canvi amb origen extern, ja que en aquest últim cas la decisió de canvi no s’ha anat construint a partir de raonaments propis, no hem tingut temps de mentalitzar-nos i preparar-nos i de vegades la sensació que tenim és que ens estan empentant al canvi sense nosaltres haver-lo demanat. La motivació de canvi interna, per contra, es va gestant a foc lent, ens n’anem fent a la idea al nostre ritme i la decisió de posar-nos en marxa sorgeix amb naturalitat i coherència amb el moment present.
Per tot això, un dels primers aspectes que hem de tenir en compte a l’hora d’iniciar un canvi d’hàbits és plantejar-nos si realment estem prou motivats per canviar, és a dir, identificar d’on està sorgint l’impuls de canvi. Si detectem que no hi ha vertaders motius interns que recolzin el canvi haurem d’intentar fer un treball previ que ens ajudi a passar d’una motivació externa a una motivació interna. Aquest canvi de perspectiva ens permetrà veure el procés com una oportunitat de millora i no com una obligació o una pèrdua, propiciant així una millor adherència als canvis.
En la segona part d’aquest article us donarem alguns consells i pautes bàsiques per saber identificar en quin estadi de canvi us trobeu i de quina manera podeu millorar la vostra motivació per tal que el vostre projecte de canvi d’hàbits sigui exitós.
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d’investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l’IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.