Quina és la dieta d’un jugador de bàdminton3 min read

l bàdminton és un dels esports amb major nombre d’adeptes que hi ha a nivell mundial.  Tot i que a spanya no hi ha ni de bon tros, una tradició tan gran com pot haver-hi en d’altres països, com ara per exemple països del continent asiàtic, la medalla aconseguida recentment per Carolina Marín en el jocs de Rio 2016, ha suscitat un creixent interès en aquest esport.

n tota preparació d’un atleta d’elit hi ha un equip multidisciplinari: entrenador, preparador físic, biomecànic, nutricionista, metge esportiu, fisioterapeuta, psicòleg esportiu i d’altres especialitats més. l nutricionista és el responsable d’establir les pautes alimentàries que se seguiran en cada etapa del calendari esportiu. L’alimentació de tot esportista juga un paper tan fonamental que se l’acostuma a denominar com l’entrenament invisible.

ABORDATG NUTRICIONAL N L BÀDMINTON

l bàdminton és un esport d’elevada intensitat, això vol dir que el metabolisme anaeròbic tindrà un paper fonamental en la obtenció d’energia. S’estima que les pulsacions per minut (bpm) en el transcurs de la realització d’un partit acostumen a estar entre les 160-173, arribant a puntes de 190bpm. Coneixent les característiques fisiològiques d’aquest esport, podem determinar que el combustible principal per al desenvolupament del mateix serà el glucogen muscular (menys importància tindrà la via del fosfagen).

Per altra banda les condicions ambientals de l’emplaçament on es disputi el partit serà un altre factor determinant en el rendiment. Aquest esport s’acostuma a jugar en pista coberta, cosa que protegeix al jugador de les condicions climatològiques adverses com una elevada temperatura i/o humitat relativa. De totes maneres, les condicions de la pista de joc han de ser conegudes amb anterioritat, ja que existeix la possibilitat que el patit que s’ha de disputar sigui en un recinte sense climatització per exemple.

1.-ls hidrats de carboni en el bàdminton

Les recomanacions d’ingesta d’hidrats de carboni per a un jugador d’aquest esport es situen en la següent forquilla: 7-12g d’hidrats de carboni per quilo de pes corporal. n període d’entrenaments la xifra pot estar més propera als 7g.Kg^-1, presentant un increment a mesura que ens anem apropant a la competició. La finalitat és el manteniment del dipòsits de glucogen muscular, tan en l’entrenament com en la competició. n el dia a dia, el jugador d’aquest esport de raqueta ha de procurar que en la seva dieta no hi manquin aliments com: els cereals (preferentment integrals), patates, fruites, sucs de fruita, barretes de cereals (o energètiques) entre d’altres aliments no menys importants.

l dia a dia de la competició es poden fer servir suplements rics en glúcids (hidrats de carboni simples) a més a més d’aliments d’altra concentració en els mateixos. S’ha de treure profit de les pauses per tal d’anar reposant la glucosa que s’ha perdut durant l’esforç. Plàtan, beguda esportiva, gels esportius o barretes són un gran ajut ergogènic en el transcurs de l’esdeveniment. Posteriorment,  entre partit i partit, s’ha de seguir reomplint els dipòsits de glucogen muscular, però aquesta vegada afegint també aliments de tipus feculent (patata, pasta o pa).

2.-La hidratació en el bàdminton

Les pautes d’hidratació per a un esportista professional han de ser personalitzades. L’objectiu serà el correcte manteniment d’un bon estat d’hidratació en el transcurs del partit, s’ha de tenir en compte que una mala hidratació té una repercussió directa sobre les capacitats cognitives (presa de decisions i capacitat de concentració) a més de tenir-les sobre el rendiment físic.

És fonamental que el jugador arribi a disputar el partit correctament hidratat (euhidratat); per això, en les hores prèvies és fonamental una correcta ingesta de líquids com poden ser aigua, sucs de fruita  o algun tipus de beguda esportiva. n el transcurs de la competició, una ingesta de líquid serà necessària per contrarestar les pèrdues produïdes per sudoració. l recomanable és que les begudes es trobin a una temperatura compresa entre els 15-21^oC i que siguin ingerides en petites tomes i dins un interval de temps adequat.