Skip to content
Revista de Menja sa

El Bacallà: propietats nutricionals i dietètiques3 min read

3 abril, 2009
el bacalla

El bacallà comú o Gadus morhua és l’espècie més coneguda i més àmpliament consumida dins de la família dels Gadiformes, a la que també pertanyen peixos com l’abadejo o la bròtola.

El bacallà ha arribat als nostres dies com un dels productes tradicionals de la cuina catalana, però també arreu de l’Estat. I això es deu, per una banda a les possibilitats gastronòmiques, i també nutricionals que ha ofert el bacallà, des de que se’l coneix, respecte d’altres peixos. I per una altra gràcies als bascs i als portuguesos.

Quan al segle XIII la resta d’Europa es feia una pesca diària a les costes més properes, els bascs anaven a pescar balenes a les costes de Terranova, a Canadà. I allà van trobar-se amb el bacallà, un peix propi de mars freds, que ja havia estat descobert, i era apreciat, pels víkings degut a la seva capacitat de conservació. Era l’únic peix que permetia una correcta salaó i perfecta conservació sense podrir-se durant llargs períodes. Assecar el peix al vaixell, amb la humitat del mar, no era possible, però el vent del nord de Terranova oferia la possibilitat d’assecar el bacallà a terra ferma, i endur-se’l ja a punt per anar-lo consumint durant el llarg viatge, i vendre’l un cop a port.

No obstant no va ser fins al segle XVII que el bacallà va arribar a casa nostra, de la mà dels bascs i els portuguesos, al port de Sant Feliu de Guíxols. Va ser molt ben acollit per aquest poble, que va trobar en aquest producte assecat per la sal i el vent del nord, el mateix que els seus predecessors: una reserva alimentària per les travesses de les rutes del suro.

Des d’aquí, el peixopalo, que és com anomenen en aquesta zona al bacallà sec, es va estendre per tot Catalunya, convertint-se en un substitut de la carn a molt bé de preu, i en l’aliat indispensable els dies que per litúrgia la carn estava prohibida.

I així ens ha arribat la tradicional gastronomia del bacallà: nombroses receptes on l’ingredient principal és el bacallà dessalat. Però el cert és que el bacallà de temporada és el que es pesca des de finals de la tardor fins la primavera, i fresc també ens ofereix unes característiques de textura i de sabor que val la pena aprofitar.

Propietats nutricionals i dietètics del bacallà

El bacallà és un peix blanc, i per tant, el seu contingut en greix és baix, greix que es concentra majoritàriament en el fetge. D’aquí l’oli de fetge de bacallà, un complement nutricional que es donava als nens, ja que en el greix d’aquest peix s’hi troben les vitamines  A, D i E.

Però el bacallà no conté només vitamines liposolubles, també aporta una certa quantitat de vitamines del grup B, en concret B1, B2, B6 i B9.

Per altra banda aquest peix també és ric en minerals com el fòsfor, el potassi i el sodi, en especial aquest últim quan es tracta del bacallà assecat -inclús després de dessalar-lo, la quantitat de sodi del bacallà és molt elevada, i per aquest motiu no es recomana salar-lo en la preparació culinària-.

    T’ha agradat el nostre article?

    Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

    El teu email (obligatori)

    Aviso de cookies