Els mesos d’estiu són els millors per assaborir el préssec, una fruita ideal per al bon funcionament del cor i que és present als nostres mercats des del mes d’abril.
Temporada del préssec
A la primavera apareixen les primeres varietats procedents de regions meridionals o de climes càlids i la temporada s’allarga fins ben entrat el mes de novembre, quan arriben els procedents de Lleida i Aragó.
Origen del préssec
Els cultius més antics de préssec procedeixen de la Xina i es remunten a uns 3.000 anys abans de Crist. Després de passar per Pèrsia, actual Iran, va arribar a Europa, on el seu cultiu es va estendre molt durant l’Edat Mitjana, i després va ser introduït a Amèrica pels espanyols.
Varietats de préssecs
Entre les varietats més conegudes hi ha el préssec d’aigua, de color vermell per fora i blanc per dins, fàcil de pelar i que se separa fàcilment del pinyol. Com el seu nom indica és un préssec molt sucós i de sabor suau i una mica aigualit, amb una polpa blanca i delicada.
El préssec de vinya és una altra varietat, de color groc per fora i per dins i molt aromàtic, amb la pell rugosa i difícil de desenganxar del pinyol. Durant tot l’estiu es van succeint diferents varietats de préssec groc, amb una polpa més consistent que el préssec d’aigua.
Les nectarines i el paraguayo són família dels préssecs
També tenim les nectarines, que pertanyen a la mateixa espècie botànica que el préssec (Prunus persica) i són el resultat d’empelts successius del préssec amb altres espècies del gènere prunus. La nectarina és una fruita molt suculenta, de gust dolç i lleugerament àcid.
El préssec conegut com a paraguayo també és de la mateixa espècie que el préssec i procedeix de l’Àsia Central i no del Paraguai com podria fer pensar el seu nom. Presenta una forma aixafada, amb pell tirant a verdosa o grisa i de gust una mica menys dolç que el préssec. Es cultiva al sud d’Europa i ha anat guanyant popularitat en els últims anys. És tracta d’una varietat molt productiva i que a més aguanta molt bé la càmera frigorífica.
Entre els préssecs de més qualitat destaca el de Calanda, amb Denominació d’Origen. L’autèntic és la varietat San Miguel, molt gros, de polpa sucosa i de sabor únic. Entre els préssecs que podem trobar als mercats catalans, destaquen, per les seves característiques organolèptiques, les varietats Baby Gold i Andross.
Si en tenim ocasió, la millor manera de consumir els préssecs és collir-los madurs de l’arbre i deixar-los reposar un parell de dies. Els que comprem han estat collits verds i madurats en càmeres frigorífiques, cosa que els fa perdre característiques organolèptiques.
Propietats del préssec
Pel que fa a les propietats i indicacions del préssec, direm que és una fruita amb una equilibrada combinació de provitamina A o betacarotè (que el nostre cos transforma en vitamina A quan ho necessita), vitamines del grup B, vitamina C, vitamina E, potassi, magnesi i fibra. Tot això en quantitats moderades, però amb pràcticament gens de sodi i greix.
Es podria dir que la composició del préssec és una fórmula gairebé perfecta per a la bona salut del cor, ja que les vitamines A, C i E són els millors antioxidants i pocs aliments els contenen en proporcions tan equilibrades. L’efecte antioxidant d’aquestes vitamines afavoreix el bon estat de les artèries en general i de les coronàries, que alimenten el cor, en particular. Aquestes artèries són les que més es desgasten i per això el cor es beneficia especialment del consum d’aliments rics en antioxidants. Les vitamines del grup B que conté el préssec faciliten que les cèl·lules musculars del cor es contreguin, i el potassi i el magnesi són essencials perquè els batecs es produeixin de forma rítmica. La fibra que conté, que és soluble, actua com a suavitzant de l’aparell digestiu i és una mica laxant.
El préssec, tot i tenir un gust dolç, no és de les fruites més riques en sucres i és baixa en calories, ja que 100 g ens aporten 44 calories, el mateix que un iogurt descremat. Possiblement, és la fruita més baixa en greix, menys de l’u per mil de la seva composició. Això el fa apte per a malalts cardíacs i obesos que necessitin aliments molts baixos en greix. El préssec també és un dels aliments més baixos en sodi, ja que només en té un mil·ligram per 100 grams de part comestible.
El consum de préssec resulta per tant indicat en els casos d’afeccions del cor; afeccions digestives, ja que és molt fàcil de pair; afeccions renals, per l’acció diürètica, per la falta de sodi i per la pobresa en proteïnes, i finalment està indicat en l’obesitat perquè és una fruita que dóna sensació de sacietat i per tant pot ajudar a reduir la gana. A més al tenir una acció depurativa facilita l’eliminació de residus de tipus àcid, freqüents en el cas d’obesitat.
Contraindicacions del préssec
El préssec, com hem vist és una fruita dolça que ens proporciona moltes propietats, sobretot vitamines i minerals. No obstant això, el seu consum pot tenir algunes contraindicacions. Una de les contraindicacions principals que presenta aquesta fruita són els problemes d’al·lèrgia que pot produir. Es pot tractar d’una al·lèrgia a les Proteïnes Transportadores de Lípids o PTL. Aquest tipus de proteïna es troba en el préssec. El cos considera al PTL com un al·lergogen i reacciona amb picors en la pell, inflor en la boca, entumiment i de forma més aguda, amb dificultat per a respirar, per la qual cosa s’ha d’eliminar l’aliment de la dieta.
El préssec conté un elevat percentatge de fructosa que figura com un carbohidrat fermentable o FODMAP. Aquest tipus de carbohidrats no són ben tolerats per persones amb la síndrome de Crohn o la síndrome de l’intestí irritable.
Com tenir préssec durant tot l’any
Si bé la millor manera de consumir el préssec és fresc durant la temporada primavera-estiu, en podem disfrutar tot l’any en conserva, en forma de suc o de melmelada. Amb el préssec podem confeccionar una llista interminable de receptes, des de les esmentades melmelades fins a salses agredolces com el chutney, ideal per acompanyar formatges, carn i vegetals, passant per gelats, papillotes, conserves i fins i tot receptes de peix amb préssec. En definitiva un aliment molt versàtil i saludable que hauria d’estar molt present al plat.
Bibliografia
Contraindicaciones de los melocotones – Botanical-online
Melocotón: propiedades, beneficios y contraindicaciones – SALA DE PRENSA
La revista de Menja sa és una revista online d’alimentació saludable formada per un equip expert de Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.