
Per què mengem raïm per Cap d’Any?
xisteixen diferents tradicions de Cap d’Any arreu del món. No obstant, l’origen de prendre els dotze grans de raïm la nit de Cap d’Any no està molt clar. Alguns diuen que es remunta a principis del segle XX. L’any 1909 va ser un any molt bo pels agricultors i en el que hi va haver un gran excedent de raïm. Per a donar sortida a aquest gènere, van fer creure que consumir-lo l’últim dia de l’any atreia la bona sort.
Altres asseguren que l’origen d’aquesta tradició va ser a Itàlia o a França, també provocada per un excedent de producció de raïm. Hi ha qui suggereix que la tradició encara es remunta molt més lluny i que és originària dels hebreus a qui els hi agradava regalar al final d’any un gra de raïm als convidats per les hores passades junts.
Altres tradicions arreu del món
Aquest però no és l’únic ritual de la nit de Cap d’Any. Altres països i cultures tenen els seus propis costums també amb els aliments com a protagonistes.
- A Itàlia, la nit de Cap d’Any és coneguda com la nit de Sant Silvestre. s diu que prendre un plat de llenties crida a la bona sort i l’abundància econòmica. Acabat el sopar brinden per l’any nou, i el més anecdòtic és que després llencen la copa per la finestra.
- l 31 de desembre, abans de les 12, a Veneçuela les famílies es reuneixen i preparen la hallaca, una espècie de farcellets de fulles de plàtan, que es regalen als amics durant la nit per a desitjar-los sort per al nou any.
- ls noruecs preparen l’últim dia de l’any, un menú a base de peix i arròs, on s’amaga una ametlla que portarà bona sort als comensals.
- A Alemanya és costum deixar restes del que s’ha sopat, ja que d’aquesta manera, després de les campanades i durant tot l’any següent, s’asseguren un rebost ple on no hi faltaran aliments.
- ls escocesos celebren el Hogmanay, on després de les campanades visiten als familiars i amics per a desitjar-los bon any i oferir-los licor i pastís de civada.
- A Rússia preparen un garrí farcit de blat negre o oca farcida de poma, i per postres no hi falten mai les mandarines, que a part de ser molt preuades són un símbol de bona sort.
- Al Líban s’elaboren dotze boletes de blat, farcides amb panses i una moneda, que després es regalaran a dotze amics, i els beneficis tornaran multiplicats per dotze a la persona que ha fet el regal.
Però també hi ha tradicions en les que s’evita menjar certs tipus d’aliments perquè provoquen mals presagis, com per exemple el cas del nord d’Itàlia i part de Suïssa on al sopar de Cap d’Any s’evita menjar púding de prunes ja que segons la tradició provoca la pèrdua d’un amic.

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’scola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic.
Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).