Segons la RAE, l’antull o desig és el “desig viu i passatger d’alguna cosa”. En l’àmbit de la nutrició, els desitjos es defineixen com “l’intens desig per menjar un aliment específic”. Aquesta especificitat és la que caracteritza i diferencia el desig de la sensació de gana. En altres paraules, quan sentim gana busquem menjar qualsevol aliment al que tinguem accés, en canvi, quan es presenta un desig tota la nostra atenció es dirigeix a un aliment en particular.
Antulls emocionals
Habitualment, els desitjos emocionals van enfocats cap a aliments alts en sucre, grassa i sal (sent aquests els que venen més de gust), com per exemple: la pizza, el gelat i la xocolata. Experimentar desitjos és bastant comú, sobretot en persones que duen a terme un règim restrictiu i persones que acostumen menjar a deshores (sense estructura horària). En aquest sentit, satisfer els desitjos no representa un problema quan es fa ocasionalment, l’inconvenient sorgeix quan es cedeix a aquests amb tal freqüència que compromet la nostra nutrició i posa en risc la nostra salut.
Dit això, diversos investigadors s’han dedicat a estudiar com s’expressen els desitjos per seguidament desenvolupar estratègies per controlar-los o reduir-los. L’evidència indica que els desitjos són 40% visuals, 30% gustatius, i 15% olfactius, i l’altre 15% es perceben amb la resta dels sentits. És a dir, les persones que experimenten un desig solen percebre-ho visualment (Ex. “m’imagino menjant un gelat de xocolata”, “visualitzo la magdalena coberta de mantega”), gustativament (Ex. “imagino el sabor d’una pizza de xoriço”), o olfativamente (Ex. “imagino l’olor d’un pastís recentment sortit del forn”). Dit això, s’han desenvolupat tècniques visuals, gustatives i olfactives, amb la finalitat de competir a nivell cognitiu amb l’estímul del desig que s’estigui presentant al moment i així minimitzar-ho (de fet, l’evidència suggereix que fins i tot imaginar fer una activitat que t’agradi i que no involucri menjar pot valer per distreure’t i reduir el teu desig). En aquest sentit, està comprovat que aquestes tècniques no solament redueixen la intensitat del desig, sinó també la la forma amb la qual s’experimenta. Malgrat que els efectes d’aquestes tècniques són temporals, s’ha demostrat que són efectives cada vegada que s’apliquen sense perdre els seus efectes amb les repeticions.
A continuació descrivim algunes de les tècniques que s’han demostrat més eficaces, amb la finalitat que puguis practicar-les cada vegada que sentis un desig.
Com evitar els desitjos
Distraccions visuals
- Jugar amb el mòbil (Ex. Tetris)
- Llegir un llibre o un article que t’interessi
- Construir formes amb una plastilina
- Intentar resoldre el joc de Rubik
- Imaginar una situació particular que no involucri aliments
Distraccions gustatives
- Beure aigua o una infusió
- Optar per menjar alguna cosa saludable que s’assembli a allò que anheles
- Mastegar xiclet
Distraccions olfactives
- Olfatejar una essència d’espígol, menta o eucaliptus
Recorda que el principal és distingir si el que experimentem és un desig (un anhel emocional) o és gana real. Per facilitar-te aquesta tasca pots revisar l’article diferències entre gana fisiològica i emocional que parla precisament d’això. Tenir present que aquest pas és molt important ja que aquestes tècniques no haurien de ser utilitzades per ignorar les demandes reals del nostre cos.
Recorda que no tots experimentem els desitjos de la mateixa manera, per tant, segurament trobaràs algunes tècniques més eficaces que unes altres.
Llicenciada en nutrició. Màster en Nutrició Humana i Dietètica i especialista en Obesitat i transtorns del Comportament Alimentari per la UAB.