El porter de l’Espanyol ens explica les exigències que té la vida d’un esportista professional i ens confessa quins aliments –que menja amb moderació– són la seva perdició
Sense cap mena de dubte és un dels millors porters de la Lliga espanyola de futbol. Kiko Casilla (Alcover, Tarragona, 1986) és titular indiscutible al RCD Espanyol, equip on fa quatre temporades que juga. Pertànyer a la disciplina d’un equip professional requereix un doble sacrifici i esforç: primer per arribar a Primera Divisió, i després per a mantenir-se a l’elit on l’exigència no hi és tan sols als partits, sinó també als entrenaments i en el dia a dia. Xerrem amb Kiko sobre la seva preparació física, la seva alimentació i el seu estil de vida.
Enguany estàs en molt bona forma. Estàs millor que mai?
Sí, crec que sí. Ara tinc molta més experiència i la confiança també fa molt. Jugar més partits ha estat fonamental en la meva evolució com a futbolista.
Un porter, com manté la tensió durant tot el partit?
Enlloc de fer-ho físicament, perquè no tens molt desgast, el que fas es xerrar molt amb la defensa. Els dones instruccions sobre les seves posicions al camp. La comunicació és bàsica perquè et permet estar molt concentrat.
La teva preparació física és diferent a la d’altres companys?
Si, a nosaltres els porters no ens fa falta córrer durant 20 minuts o mitja hora. Fem una preparació on el protagonisme ho té l’espai curt i la rapidesa. És un entrenament més exclusiu. Per exemple, fem servir una màquina enganxada a l’esquena amb una armilla i amb unes cordes que ens tiben. Amb això treballem la tensió, els salts, les caigudes, l’agilitat. També fem servir armilles de pes per treballar sota pals, o pilotes amb pes per fer sacades de mà des de la porteria.
A aquestes alçades de la Lliga, fallen les forces o el cos tècnic dosifica amb mesura el vostre esforç físic?
Saben que la gasolina comença a fallar, així que ja tenen tot preparat des de que comença la temporada. Per això ara fem entrenaments més curts, però més intensos, per mantenir aquesta espurna que necessitem fins al final del campionat.
Justament aquesta temporada vas renovar amb l’Espanyol fins el 2018. Abans de consolidar-te has estat cedit a equips de Segona. Quina diferència hi ha en les dinàmiques professionals de les dues categories?
No hi ha gaire diferència, però la pressió personal que tens és diferent. He tingut la sort de treballar amb cossos tècnics molt professionals amb mètodes diferents però que busquen el millor. Sempre he estat molt bé.
Enlloc de futbolista, ¿què hauria estat Kiko Casilla?
No ho he pensat mai, sempre sabia que volia arribar on sóc ara. Segur que faria alguna cosa relacionada amb l’esport.
Què fas en el temps lliure durant les concentracions prèvies als partits?
Parlar amb els companys. Porto molts anys amb l’Abraham, amb qui vaig coincidir al Cadis, i comparteixo habitació i moltes estones amb ell. També miro molt la tele i passo el temps com puc.
Quan estàs fora de la feina, suposo que no fas cap activitat física.
No, intento descansar. Tot i que alguna vegada faig alguna altra activitat com anar als karts. El que m’agrada és estar amb la família.
I per vacances, mantens la forma física o arribes amb algun “quilet” de més a l’inici de la temporada?
Jo fins i tot perdo pes! No sé per què! Tampoc sóc dels que fan molta cosa. Hi ha 10 dies en els que desconnecto del tot, però els últims 15 començo a fer una mica de gimnàs per arribar més a to. També tenim unes pautes que ens envien els preparadors físics i que hem de seguir tant a l’estiu com al Nadal. No ens deixen mai tranquils! (riu).
Com a professional d’un equip d’elit, també estàs obligat a portar una alimentació ordenada?
Sí, és bàsic i fonamental. Crec que com més gran ets, més ho necessites controlar, però quan ets jove no li dones tanta importància. Amb els anys més saps què va millor o pitjor pel teu cos, que al final és la teva eina de treball. Com més edat, més ho valores i més ho mires. També tinc sort que m’agrada molt menjar aliments que són bàsics per a mi com a esportista: la pasta i el pollastre.
Què menges cada dia?
Pel matí prenc un suc i menjo un petit Sandwich de pernil york. Pel migdia, pasta o carn, caldo, sopes, arròs… i, per la nit, sempre faig un àpat més suau amb amanida i alguna cosa de carn o peix. Sóc molt carnívor.
Quants àpats fas?
Habitualment quatre. El berenar no el faig sempre i acostuma a ser algun liquat o suc.
Tens una nena petita. Quan estàs en família, menges igual de sa?
Si, la meva dona també es cuida i menja molt sa. Som poc de menjar greixos i guisats tipus “potaje”.
Quant és un bon moment per saltar-te la dieta habitual?
Amb les pizzes. Les casolanes estan boníssimes! També amb l’embotit i el pa amb tomàquet, que algun dia em faig. Després d’un partit o per sopar el dia de festa sempre prenc coca-cola. Durant la setmana bec més aigua.
Entres a la cuina de casa?
No, sóc horrible cuinant! Ara he començat a fer truites per la nena. Però tinc la sort que la meva dona cuina molt bé.
Doncs amb això del futbol has passat temporades fora. Com t’has espavilat?
Quan era menor i estava al futbol base del Reial Madrid vivia a una residència escolar i allà em donaven de menjar. Després, quan vaig viure sol amb algun company ja amb 18 anys, anàvem a un bar a fer el típic menú de treballadors. Era menjar casolà. I per sopar feia amanida, facilíssim.
Quin menjar no suportes?
Aliments com el xampinyó, els rovellons o la coliflor. En canvi ara, amb els anys, menjo més coses que no menjava abans com els purés de verdura o carbassa i les llenties.
Vas a fer la compra? Al súper o al mercat?
Sí, al súper.
I portes llista de la compra?
No, la porta la dona, jo porto el carro i miro coses que m’agraden com les galetes (riu).
Vas sovint al restaurant?
Sí, els dies de festa o després de jugar els partits.
Ja per acabar. Et vull posar a prova. Els cacauets, són una fruita seca o un llegum?
Fruita seca.
No, llegum.
Vaja…
La carn magra de porc té més colesterol que la de vedella, veritat o mentida?
Veritat?
Mentida.
Té menys? No encertaré ni una.
El pa engreixa, veritat o mentida?
No engreixa, però si li poses alguna cosa més, sí!
Aquesta és bona. Sort que sota pals ets molt millor.