
a realització d’exercici físic de manera regular genera tot un seguit d’adaptacions a nivell fisiològic, que no només incrementen el nivell del rendiment esportiu si no que, a més a més, ens aporten beneficis a nivell de la salut en general.
Concepte d’homeòstasi i d’hormesis
Tot organisme viu té una sèrie de mecanismes per tal de poder regular el seu ambient intern adequadament, tot compensant els canvis que es puguin produir en el seu entorn; això s’anomena homeòstasis, i un exemple seria la regulació de la temperatura corporal.
’hormesis, per la seva banda, és un efecte que es produeix quan un element extern a l’organisme, que intenta trencar aquesta homeòstasis, provoca una resposta que té un efecte enfortidor o terapèutic. És a dir, l’hormesis seria un mecanisme d’adaptació del cos enfront d’un estímul, en principi negatiu que, si és administrat en dosis adequades, milloraria la resposta del cos enfront a futurs estímuls semblants o més intensos.
Se sap que l’esport exerceix un efecte hormètic en el nostre organisme. a realització d’activitat física provoca una sèrie d’estímuls o de senyals d’inflamació, estrés cel·lular i de lesió que generen una resposta compensatòria en el nostre organisme, produint-se el que s’anomena una supercompensació.
a supercompensació
Tot exercici físic necessita ser administrat en la dosi justa. Una càrrega de treball molt suau o, per contra, una càrrega massa dura, no produirà l’efecte que cerquem: la millora de la nostra condició física. Quan realitzem un exercici amb una càrrega de treball correcte, l’esgotament que aquest produeix, acabarà per provocar un efecte de supercompensació en el nostre organisme. Això vol dir que el cos s’adaptarà a aquesta càrrega tornant-se més fort. Això significa que la nostra condició física ha millorat i que, en conseqüència, ara podrem tolerar càrregues de treball majors que abans (tant pel que fa al volum com pel que fa a la intensitat). Aquesta és la finalitat de tot entrenament.
Així doncs, per tal que l’esport o exercici físic que realitzem generi adaptacions fisiològiques en el nostre organisme, és necessari que, en major o menor mesura, acabem cansats.
Just en aquest moment, un cop finalitzat l’exercici, el que mengem serà fonamental per tal d’assolir una bona recuperació. Si el que cerquem, per exemple, és un increment de la massa muscular, realitzar una recuperació amb un aliment que contingui proteïna i hidrats de carboni serà fonamental per a estimular la síntesis muscular. Si, per exemple, el que volem és incrementar el nostre rendiment en la carrera a peu, consumir aliments rics en hidrats de carboni d’alt índex glicèmic un cop finalitzat l’entrenament, serà fonamental per a generar les adaptacions fisiològiques que milloraran la nostra condició física.
En mesura de l’objectiu que busquem, la intensitat de l’esport que realitzarem serà diferent. Si el que volem és mantenir una condició física saludable a mesura que ens fem grans no caldrà ser tant exigents en l’esport com si el que perseguim, per exemple, és fer una marató en menys de tres hores. Però sigui com sigui, i en qualsevol dels casos, si l’esport que fem no té un mínim d’intensitat que faci esforçar-nos i ens faci acabar cansats, el nostre cos no generarà les adaptacions fisiològiques necessàries com per incrementar la nostra forma física.

Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon lull (Blanquerna) i Postgrau en nutrició esportiva per la Universitat de Cádiz (UCA). Antropometrista ISAK II per l’Escola Catalana de Cineantropometria (INEFC). Màster en Nutrició en l’Activitat Física i l’esport impartit per la Facultat de Medicina (UB).
Sóc membre col·legiat en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000800) i membre de la Fundació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes (2998).