Skip to content
Blog de nutrición de Menja sa

Història de les conserves: Origen i el mètode Appert

tecnica de les conserves

Història de la conservació dels aliments

Totes les civilitzacions han intentat conservar els aliments, especialment els excedents de certes temporades, per a consumir-les en èpoques d’escassetat. A l’Edat Mitjana es preparaven olives posant-les en salmorra i conservaven la fruita amb mel. La canya de sucre, magnífic conservant, va arribar al segle VI a.C. de l’India. Els àrabs la van descobrir al segle VII d.C. en invadir Pèrsia.

Nostradamus i les conserves

El descobriment d’Amèrica va fer que el cultiu de la canya de sucre s’estengués en aquell continent. Al segle XVI, Nostradamus, va acabar el seu llibre sobre les confitures. La imatge de Nostradamus com alquimista ens ajuda a saber que la transformació i conservació dels aliments tenia una elaboració considerada màgica. Durant els segles XVII i XVIII ja es preparaven confitures amb tota classe de fruits. A mitjans segle XVIII es descobreix La tècnica d’extracció de sucre de la remolatxa, aquest fet va contribuir a la reducció del preu del conservant.

El mètode de conservació dels aliments modern

Però és a partir del segle XIX quan la conservació passa del procediment empíric al científic. La transformació social que va suposar la Revolució Francesa va comportar canvis profunds en aspectos com els hàbits alimentaris, el comportament a taula… En aquesta nova situació, els cuiners de la noblesa i la burgesia van buscar ocupacions alternatives i van intensificar el comerç en el sector de l’alimentació. D’altres, es van establir com a restauradors.

La reputació d’aquests cuiners i els seus grans coneixements culinaris van seduïr als nous burgesos, que van reclamar els seus serveis. Així, van començar a proliferar les receptes personals, els tractats o els llibres, molts dels quals han arribat als nostres dies. Podríem afirmar, doncs, que el segle XIX va ser l’època daurada de les confitures.

Mètode de conservació Appert

Totes les tècniques que venien de segles enrere es van completar, a principis del segle XIX, amb el descobriment fet a França per Nicolau Appert que va comprovar que bullint els aliments dins d’envasos de vidre totalment tancats, aquests es mantenien sense alterar durant llargs períodes de temps. Avui dia, aquest descobriment el coneixem com el MÈTODE DE CONSERVACIÓ APPERT. A l’època, es van donar a conèixer els microorganismes causants de l’alteració dels aliments i la seva eliminació per acció de calor.
Amb tots aquests avenços tecnològics, la indústria de la conserva industrial va adquirir un gran desenvolupament al segle XX, contràriament al retrocés que va patir la conserva artesanal, ja fos degut a les guerres, i també a la incorporació de la dona al mercat de treball.

Actualment, totes aquelles tasques artesanals i familiars s’han convertit en un símbol, i potser aquesta nostàlgia del “rebost de l’àvia” fa revuire en nosaltres el desig ferm de recuperar i recrear, mitjançant la conserva feta a casa, tots aquests sabors perduts i enyorats.

    T’ha agradat el nostre article?

    Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

    El teu email (obligatori)

    Aviso de cookies