Skip to content
Revista de Menja sa

“Una dieta alta en proteïnes s’aparta de l’ésser humà”8 min read

27 maig, 2015
dieta hiperproteica

quest doctor catedràtic en Nutrició –que ha impulsat l’estudi d’intervenció nutricional més ampli fet mai a Europa i de gran repercussió mundial– alerta que no som realment conscients de l’amenaça que suposa l’obesitat

famats de calor i en recerca d’un raig de sol. El mes de maig està arribant a la seva fi i ja ensumem l’estiu. mb això, arriben molts complexes ocults sota els abrics i les bufandes de l’hivern: els quilos de més. Doncs bé, atenció amb les dèries per fer règim, i menys per un mateix. Segons un article científic que acaba de publicar-se, i que està basat en un estudi epidemiològic, la dieta hiperproteica continuada podria associar-se a l’augment de pes i a un major risc de mort. ixí de cru. La dieta mediterrània equilibrada combinada amb activitat física segueix essent la més indicada per aconseguir un pes saludable i evitar el risc cardiovascular. Conversem amb el doctor Jordi Salas, un dels seus autors. És catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV i membre del Comitè Científic de l’gència Espanyola de Seguretat limentària (ESN). Ha publicat més de 150 articles a revistes nacionals i internacionals i ha editat cinc llibres i ha participat com a co-autor a la redacció de 47 més.

S’acaba de publicar un article que assegura que l’elevada ingesta de proteïnes a la dieta s’associa a un augment en el pes corporal i el risc total de mort en persones amb alt risc cardiovascular. ixò espanta, com ho interpretem?
Hi ha una controvèrsia molt gran amb la quantitat de proteïnes. Molts estudis deien fins ara que les proteïnes podien tenir un efecte saciant i podria això associar-se a una disminució de pes. També s’ha dit que un excés de proteïnes podria comportar un excés de mortalitat perquè es pot associar a alteracions de la funció renal. Les coses no són tan clares ni amb un sentit ni amb un altre. L’única manera de saber-ho seria amb un assaig clínic amb moltes persones amb alt risc cardiovascular i donar dues dietes diferents, però això no és factible. Per això, nosaltres hem fet un estudi epidemiològic amb dades que tenim de més de 7.000 persones per a veure si hi ha una associació, no una causa-efecte, i sí, hem constatat que la dieta hiperproteica continuada fa pujar el pes.

Per tant, podem fer de manera puntual una dieta proteica?
No li puc dir si hi ha problema perquè no hi ha suficients. Una dieta alta en proteïnes s’aparta de l’ésser humà, del que sempre hem menjat i de l’aportació d’energia recomanada.

[bctt tweet=”Una dieta alta en proteïnes s’aparta de l’ésser humà.”]

Què és una dieta miracle?

És una dieta que d’alguna manera ofereix coses que no s’han provat i de les que desconeixem la seva eficàcia. Preocupa la seguretat de seguir-les i intenta vendre coses que són absurdes.

Quantes dietes d’aquestes té identificades?

N’he sentit moltes! Cada dos mesos en surt una de popular, com la de la carxofa. També hi ha algunes persones que les popularitzen, com la Dukan, la del marqués de Montignac o la tkins.

dieta hiperproteicaquest article publicat ara és una segona lectura de l’estudi PREDIMED. Què va buscar aquest estudi?

Es va dissenyar per veure si la dieta mediterrània enriquida amb oli d’oliva o amb fruits secs era millor en relació a una dieta baixa en greix en la prevenció de la malaltia cardiovascular. Vam demostrar que les persones que la seguien tenien un 30% menys de risc cardiovascular i de mortalitat per malaltia cardiovascular. També vam observar un benefici en la prevenció de la diabetis, de la malaltia arterial perifèrica, la arítmia cardíaca (fibril·lació auricular), l’embòlia cerebral i en persones amb síndrome metabòlica.

Com es va fer aquest estudi?

mb una mostra de més de 7.400 persones seguides durant una mitjana de 5 anys. És l’estudi d’intervenció nutricional més gran que s’ha fet a Europa.

PREDIMED ha fet canviar les recomanacions dietètiques actuals?

Sí, acaben de sortir les guies del 2015 de recomanacions dietètiques americanes i surt la dieta mediterrània.

ixò és una fita…

Fins i tot l’merican Heart ssociation també ha recomanat aquesta dieta. Les guies de medecina d’ustràlia la recomanen per a la prevenció de la diabetis. Ha tingut una repercussió molt import a nivell mundial.

Gairebé la meitat dels catalans d’entre els 18 i els 74 anys tenen excés de pes. Som una societat obesa?

Sí, és un problema que fa anys que la OMS considera com l’epidèmia del segle i any rere any augmenten les persones amb obesitat i sobrepès, tant en països desenvolupats com en els que estan en vies de desenvolupament i fent una transició nutricional. Espanya la prevalença ha augmentat. Hem de tenir por de l’obesitat perquè ha canviat el panorama de la salut del nostre país: més diabetis, més malalties cròniques, alguns tipus de càncer i altres trastorns.

També som al capdavant en obesitat infantil, això té fre?

Hem de ser prudents perquè s’han de fer estratègies múltiples per abordar el problema.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla per a la promoció de l’activitat física i l’alimentació saludable. Doctor, vostè ha treballat molt en l’elaboració d’informes sobre el tractament i la prevenció de l’obesitat. Com hauria de ser aquest pla?

quest pla és exemplar, la OMS ja va dir que la única manera de frenar aquest epidèmia era fer estratègies a nivell estatal fent participar els agents públics i la indústria alimentària. S’ha de facilitar, per exemple, l’activitat física a municipis, l’educació a les escoles i les campanyes promocionals.

Som realment conscients dels riscos que té l’obesitat per a la salut? Hi ha un estudi de percepció pública que diu que el 84% de les persones no saben que l’excés de pes augmenta les possibilitats de tenir càncer, per exemple.

Rotundament no. Porto molts anys dedicant-me a l’obesitat a l’Hospital Sant Joan de Reus. Durant molts anys he vist persones obeses. l carrer es diu que una persona grassa és deixada, descuidada, que menja pels descosits… questa percepció del carrer l’he vist entre el propi personal de medicina i infermeria. Parlem d’una malaltia com qualsevol altra i necessitem fer esforços per a la prevenció i el tractament de les persones que tenen aquest problema. Hem d’intentar que no arribin a l’excés de pes, hem de cuidar tot l’ambient que rodeja els nostres nens i adults.

Què és per vostè menjar d’una forma saludable?

És molt fàcil. Seguir una dieta mediterrània frugal, rica en fruita i verdura, pocs aliments processats, amb fruits secs, peix o carn blanca, repartida durant el dia. Seria una dieta tirant cap a vegetariana i amb aliments frescos de temporada i respectant el medi ambient, que és important per la societat.

Quina importància li dóna a l’activitat física en l’estil de vida que ha d’acompanyar la nostra alimentació?
L’estil de vida són les actituds, la dieta i l’exercici. És a dir, menys sedentarisme. És lluitar contra el no fer res i deixar de fumar.

La manera de comprar, quan anem al súper, influeix en l’alimentació?

Comprem amb la vista, no planifiquem. Un estudiant no planifica, menja el que troba. bans es feia el menú de la setmana, ara menjo el que trobo a la nevera o al súper. Són les presses.

Com puc saber que el professional de la salut que visito em recomanarà la millor dieta?
Les persones que estan més ben formades per donar informació sobre la dieta que una persona ha de seguir o no són els graduats en nutrició i dietètica, que són professionals amb formació de quatre anys dirigida a intentar conèixer tot el que és la alimentació i la nutrició per la prevenció i el tractament de la malaltia.

[bctt tweet=”Les persones que estan més ben formades sobre la dietasón els graduats en nutrició i dietètica, professionals amb formació.”]

I vostè, menja bé?

Depèn. casa intentem menjar molt bé. Si vull fer contents als meus fills, que en tinc tres, els faig amanida o gaspatxo. Quan hi ha fruita i verdura, és una festa. Tinc sort! Tres dies a la setmana fem llegum, i cada dia verdura o amanida per dinar i sopar. Carn poca. Són les normes. Però a vegades no menjo tot el que podria, sobre tot quan viatjo.

    T’ha agradat el nostre article?

    Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

    El teu email (obligatori)

    Aviso de cookies