Què és la pastanaga?
Característiques
La pastanaga Daucus carota pertany a la família de les Umbel·líferes com l’api, la xirivia, el fonoll i altres herbes aromàtiques. És l’hortalissa de més consum de la família. El seu consum s’ha estès àmpliament, ja que es troba disponible als mercats durant tot l’any, però les de temporada són aquelles cultivades a finals de primavera.
La part consumida de la pastanaga és la seva arrel, de la que hi ha múltiples varietats. Es classifiquen en funció de la seva mida, sabor i forma. En general, la forma sol ser gruixuda i allargada de major o menor longitud depenent de la varietat. Segons la mida, solen tenir 15-17 centímetres i el seu pes oscil·la entre 100 i 250 grams. La seva coloració és ataronjada, encara que hi ha varietats blanques, vermelles, morades o grogues. Tot i això, les més comunes són les d’arrel intermèdia, amb forma cilíndrica i gruixuda, sabor dolç, pell llisa i color taronja fosc.
La pastanaga es va originar a Àsia Central, concretament a l’Afganistan, des d’on es va estendre a Europa i a la resta del món. Es tractava d’una varietat de color porpra o groguenca, llarga i prima, res a veure amb la pastanaga més consumida actualment. Va ser al segle XVII quan es va obtenir la pastanaga que avui trobem als nostres mercats.
Actualment, el principal país productor és la Xina, seguida dels Estats Units i Rússia.
Valoració nutricional (per 100 g)
Aigua: 87.8 g
Energia: 34 kcal
Hidrats de carboni: 7 g
Fibra: 2.6 g
Proteïna: 0.8 g
Greix total: 0.3 g
Vitamina A: 1346 ug
Vitamina E: 0.5 mg
Folat o vitamina B9: 30 mg
Vitamina C: 7 mg
Calci: 42 mg
Ferro: 0.3 mg
Potassi: 286 mg
Magnesi: 10 mg
Sodi: 70 mg
Fòsfor: 16 mg
Iodur: 6.5 ug
Propietats nutricionals de la pastanaga
La pastanaga, com gran part de les verdures, tenen una quantitat elevada d’aigua. La seva aportació calòrica és molt reduïda, procedent dels hidrats de carboni ja que el seu contingut de greixos i proteïnes és mínim.
Tot i tenir un percentatge baix d’hidrats de carboni aquests són sucres simples. El seu índex glucèmic en cru és baix, però si la coem l’absorció dels sucres serà molt ràpida.
El seu color ataronjat és degut a uns pigments vegetals amb propietats antioxidants anomenats betacarotens o provitamina A. És el fetge el que s’encarrega de transformar-los en Vitamina A, la qual contribueix al manteniment de la visió, pell, creixement, sistema immunitari, reproducció, etc.
També és font de vitamina E, vitamina C i vitamines del grup B, folats i niacina.
Pel que fa als minerals, és rica en potassi, important per a un manteniment correcte de la hidratació cel·lular, el funcionament del múscul esquelètic i cardíac i del sistema nerviós. També té quantitats inferiors de fòsfor, magnesi, iode i calci.
La pastanaga té un altre pigment que es diu luteïna, el qual exerceix un paper important en la prevenció de la degeneració macular.
Beneficis de la pastanaga
- Gràcies al seu alt contingut en aigua té un gran poder diürètic.
- Els betacarotens tenen un paper de prevenció de certs tipus de càncer.
- El consum manté la pell en bon estat.
- Els carotens contribueixen a proporcionar un manteniment correcte de la visió, especialment la visió nocturna.
- Ajuden a mantenir la salut intestinal, essencial per protegir i regenerar les membranes intestinals en cas de gastritis, acidesa, diarrea, colitis, intestí irritable…
- Pel que fa als nadons, és dels primers aliments introduïts a la seva alimentació ja que són molt digeribles i ajuden al bon estat de l’aparell digestiu.
- Pel que fa als pacients que presentin diabetis, se’n recomana el consum ja que les pastanagues tenen molt pocs carbohidrats i els pacients les toleren correctament.
- Col·labora amb la vitamina C en la millora de la resposta immunitària.
- L’àcid fòlic i la fibra ajuden a reparar les parets d’artèries i millorar la circulació.
- Aliment recomanable durant l’embaràs ja que proporciona àcid fòlic, vitamina A i Calci, nutrients les necessitats dels quals es veuen augmentades durant aquest període.
- És bo consumir-la en cru per aprofitar els beneficis del fluor a les dents.
- És un aliment saciant, per la qual cosa pot ser un bon recurs per menjar entre hores.
Contraindicacions
Parar atenció al recol·lectar alguna varietat silvestre de pastanaga per no confondre-la amb la cicuta, ja que presenta efectes tòxics per a l’organisme.
La ingesta diària d’aliments amb betacarotens pot produir una coloració groguenca de la pell, que desapareix quan es deixa de consumir tanta quantitat.
Un consum excessiu pot augmentar la diüresi.
Receptes amb pastanaga
La pastanaga és un aliment molt nutritiu, econòmic i versàtil. La podem utilitzar en infinitat de receptes: dolços, salades, en cru, cuites, en amanides, purés, guisats, postres…
Gaudeix d’aquestes 3 receptes fàcils, ràpides i delicioses i si t’agraden pots trobar més receptes fàcils de fer a My Book, el planificador de menús.
Croquetes de pastanaga
Ingredients
- 1 ceba
- 250 g de pastanagues
- 300 ml de llet
- 50 g de farina integral
- ou
- Oli d’oliva
- Sal
- Pa ratllat
Preparació
Ratllar la ceba i la pastanaga amb un ratllador.
A una paella hi afegim 3 cullerades d’oli d’oliva. Incorporar la ceba i ofegar durant 5 minuts.
A continuació, afegir la pastanaga i continuar cuinant.
Incorporar la farina i ofegar amb les verdures durant 5 minuts.
Afegir la llet freda fora del foc. Un cop ben barrejat tornar al foc, perquè es faci la beixamel.
Estendre bé la massa en una safata perquè es refredi. Després deixar a la nevera durant un parell d’hores.
Un cop freda, formar les croquetes amb ajuda d’un parell de culleres, passar per ou batut i després per pa ratllat.
Fregir en oli abundant i calent.
Escórrer en un paper absorbent.
Crema de pastanaga amb crostons
Ingredients
- 1 kg de pastanagues
- Aigua
- Sal
- Picatostes de pa fregit
- Oli d’oliva
- 4 patates
- ½ got de nata
- Pebre
Preparació
Pelar i tallar les pastanagues i les patates a trossos. Coure tot 30 minuts cobrint-ho amb aigua. Afegir sal i una mica de pebre.
Un cop les pastanagues i les patates estiguin tendres, triturar i per acabar la crema afegir un rajolí de nata líquida, posar a punt de sal i acompanyar amb els crostons fregits.
Tortitas de pastanaga
Ingredients
- 200 g de pastanagues
- 150 g de farina integral
- 100 ml de llet o beguda vegetal
- 2 ous
- 1 cullerada de sucre integral o panella
- ½ culleradeta de canyella
- 8 g de llevat químic
- 1 pessic de sal
Preparació
Pelar i ratllar les pastanagues.
Batre els ous amb el sucre.
Afegir la llet, la canyella i la mica de sal. Batre bé.
Incorporar la pastanaga ratllada, la farina, mica en mica i finalment el llevat.
Escalfar una paella antiadherent untada amb mantega.
Amb l’ajuda d’una cullera anar posant la massa a la paella. Daurar per una banda fins que es vegin bombolles, moment de donar la volta i, fer per l’altra banda.
Retirar de la paella i servir.
Bibliografia
https://www.frutas-hortalizas.com/Hortalizas/Origen-produccion-Zanahoria.html
https://www.cuerpomente.com/guia-alimentos/zanahoria
https://verduras.consumer.es/zanahoria/introduccion
https://www.fen.org.es/MercadoAlimentosFEN/pdfs/zanahoria.pdf
https://www.botanical-online.com/alimentos/zanahorias-contraindicaciones
https://www.botanical-online.com/alimentos/zanahorias-propiedades
https://www.hogarmania.com/cocina/recetas/sopas-cremas/crema-zanahorias-picatostes-38682.html
https://www.hogarmania.com/cocina/recetas/aperitivos/croquetas-zanahoria-20005.html
La revista de Menja sa és una revista online d’alimentació saludable formada per un equip expert de Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.