
oncs ja hi tornem a ser, el setembre arriba inevitablement i a més a més, no arriba sol. Aquest mes va de la mà de la tornada a la feina, l’inici del curs escolar i és el punt de partida d’uns quants propòsits que ens hem plantejat per començar amb bon peu aquest nou curs. Un dels propòsits que fora bo contemplar seria el de portar una vida saludable i cuidar-nos. Això, tot i semblar el més lògic del món, o potser precisament per això, sovint se’ns oblida.
Si preguntem a la població sobre les seves prioritats a la vida, la gran majoria situaria la salut en primer o segon lloc, per davant de la feina o l’amor. Sembla, doncs, que tenim clar que disposar d’una bona salut és imprescindible per poder gaudir plenament de la vida. La següent pregunta que ens podem formular seria: “I doncs, si tant important és la teva salut, quines coses fas per tal de cuidar-la?” I és aquí on moltes persones quedem parades. ’una banda, som conscients que la salut és bàsica per poder portar un dia a dia satisfactori, però si ens parem a analitzar com ens cuidem per tal que la salut no s’hi vegi ressentida, aquí ja no n’estem tant segurs.
El dia a dia ens exigeix un ritme d’activitat molt elevat, amb un munt de tasques a realitzar en 24 hores, que moltes vegades se’ns queden curtes. Aquesta voràgine ens obliga a prioritzar per poder ser el màxim d’eficients possible, la qual cosa fa que el que no és urgent quedi a la recambra per atendre-ho més endavant. Precisament això és el que ens pot passar amb la cura de la nostra salut.
Els éssers humans estem programats per respondre ràpidament davant del perill. Reaccionar a la carretera davant d’un imprevist o fugir quan ens sentim amenaçats per una persona que ens pot agredir serien respostes gairebé automàtiques de supervivència, aquelles que provenen de la part més primitiva de la nostra espècie. e la mateixa manera, entregar un projecte a temps o atendre el màxim de clients possibles en una jornada són conductes que ens permeten rendir en la nostra feina i mantenir una estabilitat econòmica. Aquests últims exemples, tot i que no impliquen un risc real de vida o mort, sí que estan relacionats amb el que podríem anomenar la supervivència quotidiana, aquella que ens permet tenir cobertes les necessitats bàsiques, tant econòmiques com també socials i personals.
Amb la salut ens passa que de vegades, fins que no veiem les orelles al llop no ens posem en marxa. No és fins que ens comença a fer mal l’esquena, o tenim problemes per anar al bany, o ens cansem més del compte, que no ens posem en guàrdia i comencem a buscar solucions per millorar això que ens està molestant. És en aquest punt en el que recau l’error. Si nosaltres prenem consciència que la salut és una carrera de fons, i que si ens cuidem dia a dia podrem evitar sentir-nos malament en el futur, la cura de la nostra salut es convertirà en una prioritat.
I doncs, com podem començar a donar prioritat a la salut en el nostre dia a dia? ’una banda, podem començar a revisar què és el que ja estem fent per cuidar-nos. Pensem en tres pilars bàsics: l’alimentació, el cos i nosaltres mateixos. A partir d’aquí, analitzem què és el que ja fem bé per atendre aquestes tres àrees i quins hàbits podríem afegir en les nostres rutines que ens ajudessin a reforçar aquests pilars. onar un espai primordial a l’alimentació en la nostra jornada és necessari per poder sentir-nos bé i tenir energia suficient per afrontar les exigències externes. Menjar davant de l’ordinador, saltar-nos àpats per falta de temps o picar qualsevol cosa mentre anem d’un lloc a un altre són conductes que, si es repeteixen sovint, de ben segur que ens passaran factura a llarg termini.
’altra banda, trobar un forat en la nostra atapeïda agenda per fer activitat física o buscar estones per dedicar-nos a nosaltres mateixos com per exemple anar a passejar, llegir un llibre o gaudir d’un bany relaxant poden constituir el millor moment per recarregar piles, desconnectar i reduir l’estrès de la jornada.
Així doncs, si realment la salut és tant important per nosaltres, també és important que siguem coherents amb aquesta afirmació i posem fil a l’agulla per donar-li el pes que es mereix en el nostre dia a dia. I quin millor mes per posar-nos en marxa que el setembre, mes per excel·lència d’inicis, reptes i canvis. No oblidem, doncs, que donar prioritat a la salut és la millor eina que tenim a l’abast per gaudir d’una millor qualitat de vida durant molts anys.

Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d’investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l’IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel epartament de Salut de la Generalitat de Catalunya.