La lactància materna5 min read

omés un 40% dels nadons de 6 mesos de l’Estat Espanyol segueixen sent alimentats per llet materna, taxa molt per sota del recomanat per l’Organització Mundial de la Salut. Per aquest motiu  volem fer un repàs de la importància de la lactància materna, tant pel nadó com per la mare lactant.

Partint del fet evidenciat que la llet materna és l’aliment ideal pels nounats i els lactants, ja que els nodreix a la perfecció cobrint les seves necessitats específiques en cada fase del creixement, a més de contenir anticossos que els protegeixen contra malalties gastrointestinals i respiratòries freqüents en la infància, podem enumerar els clars avantatges de l’alletament pel nadó:

• El calostre, que és la primera llet que segreguen les glàndules mamàries a les primeres hores posteriors al part, és ric en immunoglobulines, proteïnes, minerals, vitamines, greixos i lactosa, afavorint així l’estímul inicial del sistema immunològic encara immadur del nadó i afavorint el desenvolupament d’una flora intestinal protectora molt necessària
• La llet materna està perfectament adaptada a la també immaduresa dels sistemes digestiu i renal
• Per aquests motius els nadons alletats presenten menys infeccions gastrointestinals, menys infeccions respiratòries i menys èczema atòpic
• La composició nutricional de la llet materna s’adequa a cada fase de creixement, fet impossible amb la lactància adaptada, sent el propi nadó qui regula la producció de la llet augmentant o disminuint la demanda en funció de les seves necessitats
• Accentua el vincle afectiu mare-fill, fet que estimula la seguretat del nadó, ja que contràriament al què es diu habitualment sobre malacostumar als nadons si se’ls agafa sovint, nombrosos estudis demostren que, la seguretat que transmet als petits i petites trobar-se en els braços del pare i la mare es tradueix en adults més independents i amb una autoestima més alta

I amb clars avantatges també per la mare, ja que:

• Accentua el vincle afectiu mare-fill
• Allibera endorfines, i per tant augmenten les emocions relacionades amb el benestar
• Afavoreix la recuperació postpart, ja que disminueix el sagnat i permet que l’úter recuperi la seva mida normal més ràpidament
• Permet la recuperació de les reserves de ferro perdudes després del part, ja que la menstruació no reapareix fins mesos després del part
• Afavoreix la pèrdua del pes guanyat durant l’embaràs, ja que les reserves de greix creades durant l’últim trimestre són utilitzades com a font d’energia per a la producció de llet
• Hi ha estudis que mostren una relació entre l’alletament matern i la disminució de risc de càncer d’ovari i de mama

Si tens alguns dubtes sobre què has de tenir en compte a l’hora d’instaurar correctament l’alletament, et donem a continuació unes pautes que de ben segur et seran molt útils:

• És important preparar-se ja durant l’embaràs: anar a un grup de lactància per veure mares alletant resulta no només molt motivador, sinó que proporciona les eines necessàries per afrontar l’inici de l’alletament, tals com la millor postura per alletar, com aconseguir que el nadó s’agafi bé al mugró, com evitar les clivelles o què fer si apareixen, etc.
• Preparar-se per un part el menys medicalitzat possible,  sempre i quan no sigui estrictament necessari, ja que les sondes, les vies i els punts de l’episiotomia dificulten l’adquisició per part de la mare d’una postura correcta
• Proporcionar el contacte pell amb pell immediatament després del naixement per tal d’assegurar que l’alletament s’iniciï durant la primera hora després del part
• Evitar la separació de la mare i el nadó durant l’estada a l’hospital o la clínica, ja que el nadó necessita ser alletat a demanda i no amb horaris fixes; no oblidem que el què afavoreix la producció de llet és la succió del nadó, i per això és important que des de la primera hora del naixement es deixi que el petit o la petita s’agafi al pit de la mare i s’hi estigui l’estona que ho necessiti
• El respecte per part del personal sanitari de l’hospital o la clínica, així com dels familiars, és clau per evitar interferir en el procés natural de l’alletament. D’aquesta manera la tasca del personal sanitari ha de ser sempre la d’assessorar, informar i guiar, però mai la de triar quina ha de ser l’alimentació del nadó; i els familiars no només han de respectar la decisió de la mare, sinó que també han motivar-la i ajudar-la perquè pugui instaurar l’alletament matern amb èxit
• Pel mateix motiu cal que les visites, tant a l’hospital com a casa, siguin el més respectuoses i el menys nombroses possibles: tant la mare com el nadó necessiten tranquil•litat i intimitat
• El plor del nadó és la manera que té de comunicar-se, per tant no sempre significa gana. Així doncs no cal recórrer a biberons complementaris si s’està duent a terme el procés d’instauració d’alletament amb normalitat, ja que aquests hi interferirien
• Per últim recordar que tota dona, excepte casos clínics molt concrets, està plenament capacitada per alletar el seu fill. És només una qüestió de plena confiança en una mateixa i voluntat d’aconseguir instaurar l’alletament amb èxit