Mengem cada dia, i varies vegades. L’acte d’alimentar-nos és probablement el que més repetim al llarg de la nostra vida i, potser justament per això, sovint ens oblidem de la importància que té. És cert que cada vegada anem prenent més consciència de quin tipus d’aliments són més saludables o en quines proporcions els hem de menjar, però el que no tenim tan en compte és el com els mengem. Així doncs, avui no parlarem de què hem de menjar, sinó que parlarem de com hem de menjar.
Ens pot semblar que menjar és un acte instintiu i que no és necessari que ningú ens ensenyi a fer-ho. És cert que naixem amb la capacitat de sentir la gana i buscar aliment i, de fet, els nadons són un molt bon exemple de l’excel·lent funcionament del mecanisme de gana i sacietat. A mida que ens fem grans, per desgràcia, el moment d’alimentar-nos passa de ser algo primordial, a ser relegat moltes vegades al final de la llista d’obligacions del dia.
Aquesta pèrdua de prioritat sovint fa que acabem menjant a deshora i sense tenir en compte la gana que tenim. A més, és probable que mengem molt ràpid, entre tasca i tasca, i sense gaudir del moment i dels aliments. En definitiva, quan el menjar es desplaça a la cua de les nostres prioritats i es converteix en un tràmit, és un bon moment per parar i tornar a situar l’alimentació com un dels aspectes més importants per la nostra salut.
El primer pas per millorar la manera com mengem és decidir i estar convençut de que l’alimentació és important i es mereix la nostra atenció. Un cop tinguem això clar, podrem començar a fer-li un espai real en les nostres vides. Fer espai als àpats implica tenir en compte que necessitarem temps per ubicar quatre processos: planificació, compra, preparació i ingesta. En aquest article ens centrarem, però, en aquest últim aspecte, el moment de la ingesta.
Sovint, quan anem amb presses, mengem molt ràpid i estem amb el cap a un altre lloc, pensant en el que hem de fer a continuació o en algun tema que ens preocupa. Millorar la nostra experiència quan ens alimentem implica parar la nostra activitat per poder menjar i fer-ho de forma conscient. Menjar ens permet tenir actius al menys quatre dels nostres sentits: El gust, l’olor, el tacte i la vista. Si ens concentrem en l’olor, el gust i la textura del que estem menjant, serà més senzill menjar de forma lenta, gaudirem més els aliments i podrem desconnectar una estona de la voràgine que ens acompanya la major part del dia.
Menjar de forma més lenta i activant els nostres sentits, a més, afavorirà la correcta identificació de les senyals de gana i sacietat, amb el que aconseguirem reduir en bona part les menjades impulsives i sense control i ens serà més fàcil prendre la decisió de parar de menjar quan ens sentim satisfets.
A més a més, quan mengem amb tots els sentits estem tenint una experiència psicològica dels àpats, i no només física. Si gran part o tots els àpats que fem durant el dia són ràpids i poc conscients, és probable que quan arribem a casa al vespre o quan tinguem temps lliure el cap de setmana, la nostra ment ens demani menjar, i a més ho faci de forma urgent, ja que d’alguna manera no té el record d’haver menjat abans.
I ja per acabar, us recomanem una bona manera de començar a posar en pràctica aquests consells. Escolliu un àpat del dia en el que us assegureu que tindreu temps i espai per poder practicar la ingesta conscient. Es tracta de que en aquell àpat estiguin desperts tots els sentits i us centreu en menjar lentament i gaudint dels aliments. Realitzeu aquest exercici durant una setmana i observeu quins efectes noteu. De ben segur experimentareu canvis que us animaran, poc a poc, a tornar a donar als àpats la importància que mereixen.
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d’investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l’IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.