L’encesa de llums als carrers ens anuncia l’arribada de les festes. S’inicia l’època de l’any més familiar, més casolana i més solidària. Però el tret de sortida del Nadal amaga també un missatge de consum, ens fa pensar en que hem de començar a comprar regals, amics invisibles, roba i menjar. La televisió, internet, els cartells publicitaris i els aparadors de les botigues ens bombardegen constantment durant aquesta època, convencent-nos de que el normal i adequat és comprar i gastar i que, si no ho estem fent, ja anem tard.
En contraposició a aquesta corrent consumista, cada vegada més sentim parlar de la compra responsable de regals, sobretot pels més petits. Que els nens rebin menys regals farà que els gaudeixin i valorin molt més. No és tan freqüent, però, sentir a parlar de consum responsable a nivell alimentari. De la mateixa manera que ens estem conscienciant poc a poc que la compra de regals ha de ser controlada i conscient, hauríem de fer un exercici semblant amb la compra de menjar.
A finals de novembre els supermercats ja s’omplen de tot tipus de dolços, torrons, xocolata i productes gourmet de tot tipus. Les grans cadenes de supermercats semblen dir-nos que per aquestes dates hem de menjar de forma molt diferent a d’altres mesos de l’any, i s’encarreguen de mostrar-nos per tots els passadissos opcions i més opcions d’aquest tipus de productes. Això pot propiciar canvis en la nostra compra, que faran que aquest tipus d’aliments estiguin presents a casa molt abans de que comencin les dates assenyalades.
Però, realment és necessari comprar tant de menjar?
Si ens hi posem a pensar, els dies en els que mengem diferent de la resta de l’any són els festius, que depenent de les tradicions de cadascú, es mouran entre uns tres i uns deu dies, en funció de si celebrem o no totes les festes o si tenim sopars d’amics o empresa. A més, molts d’aquests àpats els farem fora de casa, ja sigui perquè anem de convidats a casa d’algú altre o perquè mengem en algun restaurant. Per tant, si ens fixem en les necessitats reals de compra de menjar, probablement no seran tan altes com l’entorn ens vol fer pensar.
Una compra impulsiva pot generar que a inicis de Desembre tinguem una quantitat de menjar per sobre del que necessitarem.
Això pot propiciar l’inici precoç del consum d’aquests aliments i en conseqüència, pot desplaçar el consum d’aliments saludables que formaven part de la nostra alimentació abans de la bogeria nadalenca. En definitiva, pot passar que comencem a menjar de forma no massa saludable a inicis de desembre i no parem fins a principis de gener. Per tal d’evitar aquesta situació, us donarem algunes recomanacions.
El primer que hem de fer és valorar de forma objectiva la quantitat d’aliments que hem de comprar. Com ja sabem, el més útil és fer una llista abans d’anar a comprar i un cop allà seguir-la, intentant no perdre’ns en altres reclams. Fer una llista de la compra afavorirà la reflexió i evitarà que comprem per impuls.
Per posar-nos-ho encara més fàcil, és molt més aconsellable anar a comprar al mercat, ja que a part de fomentar el consum de proximitat, la compra serà molt més específica i serà més difícil acabar comprant coses que no necessitem. Si anem a la fruiteria, la carnisseria o la peixateria difícilment comprarem dolços, bombons o polvorons. En canvi, si anem a una gran superfície aquest tipus de productes ens perseguiran fins que arribem a la caixa de pagament.
Un cop ja som immersos en els àpats, el millor que podem fer per gaudir del menjar és practicar la ingesta conscient. Menjar seguint les nostres senyals de gana, de forma lenta, assaborint cada aliment i respectant la senyal de sacietat ens permetrà gaudir els àpats sense quedar empatxats.
Per últim, hem de ser conscients que el Nadal no hauria de ser sinònim de menjar. El Nadal i les festes són molt més que reunions on es menja. Són trobades amb família i amics on l’objectiu principal ha de ser compartir instants i xerrades que en d’altres moments de l’any potser no tenim l’oportunitat de gaudir. Així doncs, desviar una mica l’atenció del menjar i centrar-la en la companyia també ens pot ajudar a donar al menjar la importància que realment té.
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d’investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l’IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.