Hauré menjat bé? Què hagués tocat esmorzar? I per sopar, havia d’haver fet quelcom especial? O la setmana abans…
L’esportista ha d’estar tan pendent de la seva hidratació com ho està de l’entrenament. Una bona hidratació no comença amb l’inici de l’activitat física, sinó que ho fa molt abans, i hem de començar a moure’ns amb uns bons nivells d’hidratació corporal.
La realització d’activitat física moderada i regular no requereix de canvis significatius en l’alimentació. Però quan la intensitat augmenta cal començar a parar atenció i adaptar la dieta al nivell exigit.
Un dels objectius de l’alimentació i nutrició esportiva el trobem en la fatiga. L’abordatge nutricional ben planificat actua per a què aquesta gran enemiga de l’esportista, ja no d’elit, també del que en practica de manera habitual, quedi minimitzada el màxim possible
A part d’entrenar-se adequadament, cal seguir unes pautes alimentàries i d’hidratació abans, durant i després de l’esport per tal d’evitar l’aparició de rampes i de fatiga
Al realitzar exercici, el primer combustible que utilitzarà el cos serà la glucosa reservada en el fetge i el múscul, quan aquest s’esgoti utilitzarà el greix. Que l’organisme utilitzi un tipus de combustible o un altre dependrà principalment de la intensitat i duració del exercici físic.
L’alimentació juga un paper important: en les últimes dècades l’alimentació i l’activitat física s’han considerat els pilars bàsics en la prevenció i el tractament de malalties com l’obesitat, l’osteoporosi, l’hipercolesterolèmia, etc. Per això cal que el tàndem alimentació- activitat física vagi sempre lligat.
