Alguna vegada t’has preguntat què fa a un dietista-nutricionista? Segurament saps el que fa però, saps com s’ha format per saber fer-ho?
El dietista nutricionista és un professional sanitari que té una titulació de grau universitari (abans diplomatura) en Nutrició Humana i dietètica. Té sòlids coneixements de fisiologia, anatomia, bioquímica, química orgànica, estadística, psicologia de la conducta, fisiopatologia, bromatologia, farmacologia i tècniques culinàries. De fet, no se’ls ensenya a elaborar menús per a dietes fins al segon any de carrera, abans cal que conegui les bases fisiològiques humanes, i la química dels aliments.
En general és un professional format en l’alimentació i nutrició humana, amb el que això suposa, des de la relació d’aquesta necessitat diària dels humans amb la salut fins a la seva rellevància en les relacions socials i en la indústria. Com a norma general, trien aquesta branca sanitària persones metòdiques i amb vocació, ja que la professió requereix rigor científic i no només en la nutrició clínica, també en l’esportiva, la comunitària i la de la investigació.
Un dietista – nutricionista, és un metge?
No. I un metge no és un dietista-nutricionista.
Sense menysprear (no és la intenció i m’esforçaré perquè ni ho sembli) el treball ni la figura de metges estomatòlegs, endocrins i infermers educadors, el dietista-nutricionista es forma durant 4 anys sobre com tractar i prevenir innombrables afeccions mitjançant l’alimentació, a equilibrar el menú dels infants i la família, a no causar interaccions fàrmac-nutrient, a entendre la relació conductual entre la persona i l’elecció dels aliments que compra i consumeix, a assegurar la correcta nutrició de pacients hospitalitzats, malalts i sans , a comprendre les reaccions químiques que tenen lloc des de la cocció fins a l’eliminació d’un aliment, passant per la digestió i a transmetre aquest coneixement mitjançant pautes i documents estudiats, constatats i adaptats a l’enteniment de tota la població.
De la mateixa manera que la formació acadèmica d’un metge o un infermer educador se centra en la seva especialitat per dotar-lo de tots els coneixements necessaris per exercir les seves funcions sanitàries i vetllar per la salut dels seus pacients segons la disciplina triada.
El nutricionista clínic
La branca clínica de la nutrició s’ocupa de l’atenció sanitària de les persones pel que fa a l’alimentació. Un nutricionista clínic no només “fa dietes” sinó que compleix un paper educador i preventiu utilitzant pautes dietètiques i recomanacions que pretenen millorar l’evolució d’una patologia, prevenir, evitar el seu empitjorament o ajudar al pacient a que la seva alimentació no interfereixi amb la seva medicació i a evitar recaigudes.
El nutricionista esportiu
L’esportista té uns requeriments nutricionals que s’escapen a la norma, sobretot si es tracta d’un esportista d’elit. El nutricionista esportiu vetlla perquè l’alimentació cobreixi totes les seves necessitats nutricionals, intervé amb una alimentació adaptada al tipus d’exercici, la durada i intensitat, a una millora del rendiment (per superar una marca, per exemple) i a evitar mancances, dèficit i lesions assegurant una correcta recuperació després de l’entrenament. Paral·lelament l’esportista no deixa de ser una persona amb unes característiques úniques, pel que a més s’ha de tenir en compte el seu estat de salut, sexe, edat … És, lamentablement, avui dia el nutricionista que més es veu afectat per l’intrusisme professional.
El nutricionista comunitari o de salut pública
Exerceix la seva funció sobre la població general des d’entitats de diferent índole: col·legis oficials, associacions, agències governamentals sanitàries. Principalment fa arribar un missatge clar a la població sobre algun tema alimentari que pugui prevenir alguna malaltia o millorar la salut de la població, un exemple és la mà que assenyala menjar 5 racions de fruita i verdura (5 al dia), el programa PERSEO o l’estratègia NAOS, la campanya de l’OMS que va sorprendre a molts consumint més carn vermella del que es recomana, entre d’altres …
El nutricionista científic
Gràcies a nombroses tasques de recerca (la majoria estudis poblacionals) que relacionen l’aparició o absència de determinades malalties amb l’alimentació duta a terme per un individu o col·lectivitat, se sap que determinats costums alimentaris o el consum de determinats aliments predisposen a patir determinades patologies (bastant evitables, per cert) com és el cas de la diabetis tipus 2, la hipercolesterolèmia, la hipertensió, l’obesitat, entre d’altres. Aquests nutricionistes treballen a l’ombra i són la base del coneixement que després es transmet al pacient o a la població general a través de la consulta dietètica o en publicacions i al·legacions dirigides a un col·lectiu concret.
També hi ha especialistes en restauració col·lectiva confeccionant menús equilibrats a les escoles, en la indústria assessorant el desenvolupament de nous aliments o en la docència, impartint classes a futurs professionals.
I com a mostra: una piràmide.
És enorme el treball i l’estudi que envolta la famosa piràmide dels aliments, que pot entendre un nen, una persona que no sap llegir o algú que no parli l’idioma local. I no obstant això, transmet les bases d’un estil de vida saludable i la prevenció de Malalties Cròniques no transmissibles (malaltia cardiovascular, obesitat, diabetis o càncer) només amb les pautes necessàries per menjar cada dia. Molts tipus de Nutricionistes hi ha darrere d’aquest missatge, des del científic que va relacionar el consum de verdures amb la incidència de cardiopaties fins al nutricionista clínic que te l’explica perquè milloris teus hàbits, passant pel comunitari que la va dissenyar.
Què t’ha semblat aquesta informació? Tens ara la mateixa concepció d’aquesta professió que a l’inici de l’article?
Paula Giovagnoli és Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica a CESNID, col·legiada amb el núm. CAT001064. Paula està especialitzada tant en nutrició clínica com en nutrició esportiva.