ots els dies, un plàtan. És el que, almenys, ens aconsellava fa uns anys una popular campanya de promoció d’aquesta deliciosa fruita, potser un dels aliments que major protagonisme hagi aconseguit al cinema fins avui. Aquest deliciós aliment que «or sembla, però plata-no és», ha estat emprat pels cineastes amb propòsits molt diferents: des de divertir als nens i aconsellar el seu consum, a mostrar a un públic molt més adult el seu més que suggeridor potencial eròtic.
El menjar preferit dels Minions
Petits, grocs, entremaliats i molt divertits. Els vam veure per primera vegada com a actors secundaris de la pel·lícula d’animació Gru, mi villano favorito (2010) i ara tornen a la pantalla gran com els protagonistes del seu propi llargmetratge: Els Minions (2015). En aquest divertit llargmetratge, anem a tenir l’oportunitat de conèixer l’origen d’aquests adorables personatges i de la seva obstinació per trobar als dolents als quals servir. Però, entre moltes altres coses, també descobrirem la passió que els plàtans exerceixen sobre els Minions. I com aquesta fruita els juga alguna mala passada de tant en tant.
Busca el més vital
Però els Minions no són els únics personatges de dibuixos animats que han mostrat una gran afició als plàtans. Per exemple, Walt Disney va contribuir com ningú a la seva promoció gràcies a un dels seus grans clàssics: El llibre de la selva (1967). En aquesta lliure i divertida adaptació del clàssic de Rudyard Kipling, els seus simpàtics protagonistes —tant el petit Mowgli com el simpàtic ós Baloo— mostraven el seu gust pels plàtans, deixant clar que es tractava d’un aliment d’allò més sa. ant és així que fins i tot la marca Plàtan de Canàries ha realitzat diverses promocions del seu producte vinculades al popular film de Disney.
A més del Llibre de la selva, el plàtan ha estat presentat en innombrables produccions animades, com és el cas de Jorge el Curioso (2006), adaptació del personatge creat per Margret i H. A. Rei.
Relliscar amb la pell d’un plàtan
A més de les seves riques propietats alimentàries, el plàtan fa riure. Ens ho explicava Donald O’Connor en el fantàstic Make ‘Em Laugh del musical Cantando bajo la lluvia (1952). Algú no ha rigut alguna vegada en veure una ensopegada per culpa d’una pell de plàtan? Aquest mític gag visual va començar a practicar-se entre els còmics dels vodevils al començament del segle XX.
Encara que no hi ha unanimitat sobre aquest tema, sembla que Charles Chaplin va ser el primer a incorporar-ho al cinema en el curtmetratge Charlot a la platja (1915). Els grans genis del cinema mut no es van poder resistir a aquest efecte còmic que causava relliscar per culpa d’una pell de plàtan, sobretot destacant l’efecte d’absolut ridícul que sofreix la víctima. Així ho van posar de manifest Harold Lloyd en he Flirt (1917) i Buster Keaton en El guardaespaldas (1921).
Després que Stan Llorer i Oliver Hardy empressin la pell de plàtan en diverses de les seves obres, el gag encara funcionaria en posteriors produccions de Hollywood, com El mundo está loco,loco,loco (1963) o en El dormilón (1973), on Woody Allen relliscava en la pell gegant d’un plàtan modificat genèticament.
Una fruita molt sexy
A més de sa i divertit, el plàtan també resulta molt sexy. O, almenys, així els ha semblat una gran quantitat de cineastes. Per exemple, quan Adrian Lyne es va llançar a realitzar una nova adaptació del clàssic de Vladimir Nabokov Lolita (1997), va incloure una escena en la qual l’actriu Dominique Swain es menjava un plàtan de forma libidinosa per remarcar el fort erotisme que la jove desprenia.
En altres pel·lícules, com Celebrity (1998) o Nunca me han besado (1999), directament s’emprava un plàtan com a instrument didàctic a l’hora d’explicar la manera de realitzar correctament una fel·lació. En aquest sentit, la comèdia Boat rip: Este barco es un peligro (2002) exagerava al màxim l’ús del plàtan com a element d’educació sexual. En el film, l’actor Cuba Gooding Jr. s’havia embarcat per error en un creuer per a homosexuals. Pres com a tal, una explosiva instructora de ball li explicava, plàtan en mà, com satisfer oralment els desitjos de qualsevol home.
Passió pels plàtans
Però el potencial eròtic del plàtan no es limita a la seva forma natural sinó que arriba fins i tot a algunes saboroses receptes que es poden preparar a força d’aquesta fruita. Era el que, almenys, Chris Evans tractava de demostrar-nos en l’absurda comèdia No es otra estúpida película americana(2001). En una delirant escena, el futur Capità Amèrica, apareixia completament nu davant una noia, amb un «Banana Split» que cobria oportunament els seus genitals.
Sexy o no, la qual cosa sembla evident és que els plàtans han seduït a un munt d’estrelles. L’inclassificable Bud Spencer assegurava estar tan fort gràcies a menjar plàtans en la comèdia d’acció Banana Joe (1983). al vegada per això, Kevin Spacey devorava un, amb pell i tot, davant l’atònita mirada de Jeff Bridges en una de les escenes més sorprenents de K-Pax. Un universo aparte (2001). al veus sigui portar la passió massa lluny. Perquè el d’un plàtan al dia està bé, però… molt millor sense pell!