Quan comença l’any és normal que fem balanç de l’any que acomiadem i mirem l’any que comença amb entusiasme. En aquest moment és comú també fer una mena de llista de propòsits que sovint es repeteixen any rere any i es converteixen més aviat en una tradició que no pas en una llista d’objectius veritablement útil i motivadora.
Motivació i canvi
És obvi que per algunes persones aquest llistat de propòsits pot esdevenir una font de motivació i un bon motor de canvi. Però si hem de ser del tot sincers, per la majoria de nosaltres aquest llistat en el millor dels casos quedarà oblidat al fons d’un calaix i en el pitjor dels casos ens pot arribar a perseguir en forma de culpa durant mesos. Així doncs, aquesta aparentment inofensiva llista es pot convertir en una arma de doble tall.
D’una banda, fer un llistat de propòsits en certa manera porta implícit el pensar que l’any passat vam fer les coses malament i necessitem canviar radicalment per ser millors. Partint de la base que nosaltres som els mateixos el dia 29 de desembre que el dia 2 de gener, seria irreal pensar que de cop tenim la capacitat de transformar la nostra vida de dalt a baix.
A més, per algunes persones aquesta llista d’objectius a aconseguir pot suposar-los una pressió innecessària que pot fer que el dia que no puguin estar a l’alçada acabin tirant la tovallola i abandonant tot el que havien iniciat.
Un altre problema que pot comportar fer-se aquesta llista és que és gairebé igual de fàcil fer-la com oblidar-la. La majoria de llistes de propòsits, ja siguin escrites o pensades, se’ns obliden abans de que acabi el mes de gener. Si ens passa això probablement és que no hem generat uns objectius prou importants per nosaltres i ens hem deixat portar pel que se suposa que hem de fer o pel que s’ha proposat el nostre amic o company de feina.
Consells per a plantejar-nos uns bons propòsits d’Any Nou
- No és imprescindible: No cal, no és cap obligació i si no en fem no tindrem mala sort ni tindrem un any poc productiu. A més, qui diu que ha de ser al gener quan ens plantegem objectius? Hi ha qui prefereix el setembre, o el març o el dia del seu aniversari. Així que el millor moment el marques tu, no el calendari.
- Mirem el que sí que fem bé enlloc de focalitzar-nos en allò que fem malament. És molt més útil i reconfortant mirar què és el que sí que ens ha fet sentir bé durant l’any passat i intentar mantenir-ho o millorar-ho, que no pas plantejar-nos reptes des de zero.
- Millor qualitat que quantitat: Més val tenir-ne un i ben escollit, que cinc i mal triats. Per escollir bé hem de tenir en compte que el propòsit sorgeixi d’una necessitat pròpia i que ens faci sentir bé. A més, ha de ser còmode, l’hem de poder incloure en la nostra vida quotidiana sense que ens suposi un gran esforç.
- Plantejar objectius específics, que es tradueixin en canvis concrets en el dia a dia. Per exemple, enlloc de dir que m’agradaria menjar de forma saludable, és més adequat plantejar-se menjar tres peces de fruita al dia. Si un dels objectius té a veure amb augmentar la nostra activitat, seria més operatiu dir que anirem a classe de ball dimarts i dijous que dir que volem fer més esport.
- Ajustar les expectatives a la realitat, ser flexibles i no castigar-nos si les coses no van com havíem imaginat. Si no assolim un objectiu probablement l’error no està en nosaltres, sinó en un propòsit mal escollit o mal plantejat. Els objectius no són inamovibles, es poden i s’han d’anar ajustant a les nostres circumstàncies vitals.
Què s’entèn per bon propòsit?
I ja per acabar, us convidem a reflexionar sobre el tipus de propòsits que us soleu fer. De vegades tendim a plantejar-nos objectius que tenen a veure amb ser millors: Ser més bons a la feina, aprendre idiomes, fer cursos, fer més esport, menjar de forma més saludable, ser més disciplinats, etc. Tot això està molt bé, però de vegades oblidem que els propòsits que ens faran més feliços no són aquells que ens fan més bons, sinó aquells que ens fan sentir millor amb nosaltres mateixos i amb els altres. Tractar-nos millor, dedicar-nos temps, escoltar el que necessitem, cuidar el nostre cos, estimular la nostra ment, cuidar les relacions que ens aporten i fugir de les que ens resten… Són només alguns exemples de propòsits realment saludables i útils i que poques vegades apareixen a les llistes d’any nou.
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d’investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l’IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.