EL RETORN DEL SABOR CUBÀ
Guisat de fesols negres, ajiaco crioll, roba vella, sopa de plàtan verd, yuca amb mullo crioll… A qui no se li fa la boca aigua? Les receptes procedents de Cuba ens sorprenen sempre pel seu exotisme, les seves atrevides combinacions i, encara que no es digui molt, per les seves riques propietats dietètiques. Els fesols, per exemple, són una font important de fibra i proteïnes, mentre que la yuca presenta un alt contingut en calci. Sigui pels seus contrastos o per les seves aportacions energètiques, la cuina cubana ha travessat fronteres i ha saltat a la fama, arribant fins i tot a tenir fins a un paper rellevant en la història del cinema.
Un sopar revolucionari
La gastronomia cubana s’ha obert pas al cinema en multitud d’ocasions. Una de les més cèlebres va tenir lloc en 1976, quan Tomás Gutiérrez Alea va dirigir L’últim sopar. La pel·lícula narrava la història d’un comte, amo d’una plantació de canya de sucre, que convidava a 12 esclaus a sopar para celebra el Dijous Sant. Encara que ho feia amb la intenció de parlar-los sobre els ensenyaments de Jesucrist, el sopar finalitzava de forma bastant accidentada i dramàtica per al conjunt dels esclaus.
Gutiérrez Alea va cridar poderosament l’atenció amb L’últim sopar, ja que la pel·lícula denunciava sense ambigüitats l’explotació soferta pels esclaus i la destrucció de la identitat afrocubana.
Dolços contra la intolerància
Temps després, el mateix Gutiérrez Alea es va servir del dolç per denunciar la repressió per motius sexuals que sofrien els homosexuals a Cuba en Fresa y chocolate. La intel·ligent pel·lícula la va codirigir amb Juan Carlos Tabío, a partir d’un conte de Senel Paz.
Fresas y chocolate, que l’any passat va celebrar ja la seva 20º aniversari, va estar nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i va llançar a la fama al seu protagonista, l’actor Jorge Perugorría. L’actor va aconseguir una de les més brillants actuacions de la seva carrera en el paper d’aquest intel·lectual gai que tracta de demostrar-li a un jove comunista que es pot arribar a conviure i fins i tot a compartir amistat malgrat tenir idees i sentiments completament diferents.
Una de sandwich cubà
Molt menys profund es va posar Jon Favreau, director de les pel·lícules consagrades al superheroi Iron Man, quan va decidir celebrar les meravelles dels sabors cubans. Favreau es va encarregar d’escriure, dirigir i protagonitzar l’optimista comèdia familiar Xef, pel·lícula que se centra en la figura d’un prestigiós cuiner que, després de perdre la seva ocupació en un restaurant de moda de Los Angeles, decideix llançar-se a complir el seu autèntic somni: recórrer el sud d’Estats Units en una camioneta de menjar ambulant en la qual cuina els genuïns i autèntics sandwichs cubans amb l’ajuda del que sempre havia estat el seu fidel ajundant de cuina.
Amb Xef, un títol en el qual van participar estels de la categoria de Scarlett Johansson, Dustin Horffman, Robert Downey Jr., John Leguizamo o Sofia Vergara, el seu director va aconseguir que la gastronomia cubana arribés fins al mateix cor de Hollywood.
Retorn als orígens
Ara que Cuba està en boca de tots per l’acostament amb Estats Units, promogut pel president Obama, el realitzador francès Laurent Cantet, responsable de títols com a Recursos humans o La classe, ens porta a les pantalles Regreso a Ítaca, una pel·lícula d’estil naturalista que reuneix a un grup d’amics en un terrat de l’Havana, on celebren el retorn de l’exili d’un d’ells i aprofiten per xerrar sobre els seus somnis, esperances i decepcions.
L’escriptor i guionista Leonardo Padura, autor de la novel·la La història de la meva vida, en la qual s’inspira la pel·lícula, explica que Regreso a Ítaca «pretén ser la història d’unes vides i, amb elles, a través d’elles, el retrat de la meva generació. Segurament no és l’únic retrat possible, però sens dubte representa el reflex de moltes de les incerteses, anhels, assoliments i frustracions d’un grup de cubans als quals els vents de la història han arrossegat amb dolorós enverino cap a un mar obert en el qual molts no poden distingir un port d’acolliment i salvació».
El propi director, Laurent Cantet, afegeix: «Va ser la generació que més va acusar el “període especial” decretat per Fidel Castro a partir de 1992: uns deu anys durant els quals tots van conèixer el gana i unes privacions tremendes, una economia de guerra en temps de pau i un enduriment polític dirigit a detenir l’expressió de les frustracions. Per a molts membres d’aquesta generació, el somni es va trencar llavors, quan va sorgir el dolor produït per la comprensió que gran part de la seva vida no serviria per res. Alguns van intentar adoptar una postura crítica, considerada en l’època com una traïció. Uns altres van trobar la forma d’anar-se com fos i van acabar exiliats a Espanya o a Estats Units, el país de el “enemic”.»
Una estrena saborosa
Encara que la gastronomia cubana no és l’element clau de Regreso a Ítaca, té la seva presència en la pel·lícula, ja que moltes de les converses i records que comparteixen els protagonistes tenen lloc entorn d’una taula que els permet gaudir de saborosos plats.
Per donar-li més presència encara a l’inconfusible sabor de la cuina cubana, la distribuïdora de la pel·lícula, Golem, va organitzar un original Showcooking per presentar la producció. La xef Daime Hernando, procedent de l’Havana, es va encarregar de preparar un exquisit ceviche de llagostins amb llima, aranja, amanida d’algues, mousse de mango i xips de plàtan, al que li van acompanyar com a degustació altres originals plats, com “mini tostones rellenos con ropa vieja” o bescuit de coco i dolç de guayaba.
Fitxa «Retorn a Ítaca»
Títol original: Retour à Ithaque
País: França
Director: Laurent Cantet
Guió: Leonardo Padura i Laurent Cantet
Reparteixo: Jorge Perugorría, Isabel Santos, Fernando Hechavarría, Néstor Jiménez i Pedro Julio Díaz Ferrán.
Durada: 95 minuts.