Sembla que és un costum que s’està perdent, però té el seu encant. Les barres dels bars estan aquí, gairebé sempre, per assistir als cambrers o per esperar als que arriben amb retard quan hem quedat en grup. Però les barres són també un lloc on asseure’s a sopar, amb menor intimitat però major perspectiva; amb més proximitat al servei i on viure la nit amb un altre punt de vista, parant atenció al moviment a la cuina i facilitant, fins i tot, temes de conversa originals amb els que distreure la vetllada.
Quan les reserves del Cahitos Diagonal estan copades, s’obre el termini per situar-se en una vidriosa llotja culinària al fons del local, envoltats de taules, on observar sense ser vistos. Pot ser una suggeridora manera de sopar amb la parella, gairebé fingint ser desconeguts, abans de deixar-se portar per la suau música del local; preludi de l’acurat repàs a la carta de tapes, arrossos o montaditos de pa de vidre. Sobre els nostres caps, pengen les verdes mates que decoren el sostre d’un restaurant que sembla encara més diàfan gràcies al reflex dels miralls que alternen amb les sinuoses formes de forjat sobre maó vist vernissat en blanc, els quadres de toreros rivetats i els simètrics cubiculums de fusta que custodien una col·lecció de colorides ampolles sense etiqueta que brillen retroil.luminades.
La barra és gairebé com un verdós refugi on ens protegim de l’entorn i des del qual observem d’a prop els oficis del bartender, fidel coneixedor de l’extensa carta de combinats que preparen en aquest local. Les copes de Moët & Chandon recorren la sala a tota velocitat per acompanyar com cal l’steak tartar de rellom, el foie minicuit amb melmelada de figues o les gambes de Palamós; preludi de la paella o del llamàntol gallec amb pebrots.
Malgrat aquesta variada carta, l’estrella del lloc són les ostres Gillardeau, considerades per molts com les millors del món des que fa més de cent anys van començar a conrear-se a la factoria familiar d’Île d’Oléron, a l’oest de França, prop de La Rochelle. La barra és, de nou, la protagonista. Proliferen per la ciutat les oyster bar, on l’escumós i el gel picat acompanyen aquests carnosos i grans mol·luscs bivalves, coneguts per les seves suposades propietats afrodisíaques. En realitat, les ostres són un marisc ric en àcidsomega-3, zinc i ferro que resulta molt saludable si es consumeix amb moderació.
Les postres són cada vegada més importants en l’ordre de preferències dels foodies, per la qual cosa es fa difícil encertar amb una única recomanació. En els últims temps, alguns restaurants posen en valor i re-visiten un senzill i tradicional pa amb xocolata, oli i sal; aquí se serveix en forma de montadito com a fidel company d’un sofisticat cafè irlandès. Els més llaminers prefereixen provar diverses propostes i gaudeixen amb el combinat de bomba de xocolata, pastís de formatge, llesca amb ou i maduixes amb mascarpone.
Amb l’últim torn de sopars comencen a servir-se els còctels i combinats, alguns reinventats com la seva particular sangria encara que la majoria són clàssics com el Pisco sour, el Cosmopolitan, el Sex on the beach o un senzill però efectiu Dry Martini. Molts noctàmbuls visiten Cachitos com a punt de partida abans de passar-se per altres barres, les dels locals nocturns de Tusset, Aribau o Muntaner.
Fitxa tècnica del restaurant cachitos:
Restaurant: Cachitos diagonal
Tipus de cuina: Cuina espanyola, oyster bar i cockteleria
Direcció: Av. Diagonal, 508 (Barcelona)
Preu mig: 30 €
Web: http://www.cachitosdiagonal.com/
Reserves: 932 52 73 81
Propostes similars:
Nuba: http://www.nubabcn.com
El Nacional: http://www.elnacionalbcn.com/
Fishhh: http://fishhh.net/