a cuina veneçolana no compta amb massa representació a Barcelona, però la seva principal ambaixada és el restaurant Caña de Azúcar, un dels protagonistes del televisiu xou de Televisió de Catalunya Joc de cartes. ’espectacle aquí és de teatre íntim, gairebé de recital de poesia en un petit però acollidor local de l’Eixample de Barcelona. El bambolinó escènic que dibuixa una paret mitgera color burdeus es remata en sengles envans de maó vist d’un costat i arrebossat crema de l’altre. Una finestreta blava i algun prestatge d’altres temps contribueix a una ambientació entre bohèmia i rural però amb plantes d’interior, un element que sembla haver desaparegut de les opcions decoratives dels interioristes de restaurant.
En aquesta casa veneçolana de sòl hidràulic i poques taules se serveix una proposta del Carib que alterna enyorança per la terra deixada enrere marcada per la petjada de la Barcelona oberta al món. Com la gastronomia de Veneçuela no és la més coneguda de les que vénen d’Amèrica, el millor és deixar-se endur per un dels seus menús degustació obrint boca amb l’aperitiu que millor defineix al país de Simón Bolívar: el tequeño. Aquesta massa de blat de moro voltejada sobre formatge fresc de vaca s’acompanya aquí d’una salsa que recorda a les latituds d’on provenen Adnalay Osio i la seva germana Adriana; les impulsores d’aquest projecte gastronòmic.
a coca de blat de moro Chapatita és un altre dels emblemes culinaris veneçolans; en aquest cas fornejada a la llenya per contrastar amb el color intens dels brots de pèsol verd, que es s’embalen amb el formatge fresc i la mantega noisette. Són els prolegòmens que fan la comparsa al pop assaonat en llet de tigre amb tostón playero perfumat de ají groc. Sota els llums vintage que cobreixen la platea a la que s’accedeix per la petita porta del carrer Muntaner, apareixen dos plats que serien cap de cartell d’aquesta exhibició de joropo, la variant musical veneçolana més popular. El primer d’aquests convidats estrella és el Pavellón Criollo, un rodó de vedella escapçat cobert per plàtan madur cruixent i proveït per un cremòs de frijoles negres, nata criolla i un punt picante de ají.
Si això fos una òpera, la soprano seria la corbina salvatge maridada en salsa de xilis al forn; una reinterpretació del ceviche del que ens adverteixen en la carta que no hem d’enamorar-nos. Per afegir intensitat al triangle amorós d’aquesta representació, la fidelitat es posa en qüestió amb el Patacón, un plat de pernil setinat al forn amb guayaba, on el pico de gallo del Carib cobra un inesperat protagonisme.
En aquesta obra de tres actes la resolució arriba a l’hora de les postres amb un dolcíssim número final banyat en tres tipus de llet que humitegen el bescuit rivetat per marshmallow cremat, mora i ponx de crema. Dolç, dolç i dolç com el so de l’accent veneçolà que impregna cada racó il·luminat per gresols llatins.
Fitxa tècnica:
Restaurant: Caña de azúcar
Tipus de local: Cuina veneçolana
Adreça: Carrer de Muntaner, 69 (Barcelona)
Preu aproximat: 38,50 €
Web: http://www.restaurantecañadezaucar.com
Reserves: 936 817 557
Propostes similars
Thai Barcelona / Royal Cuisine: http://thaibarcelona.es/
Totora: http://www.totorabcn.com/
Tandoor: http://www.restaurantetandoor.com/
Ceviche 103: http://www.ceviche103.com/