opar al centre de Barcelona pot ser una odissea per a qualsevol, doncs un important nombre dels locals que s’han instal·lat en aquesta part de la ciutat estan pensats per guanyar clients entre els turistes que passegen per La Rambla i que, malauradament, s’emporten a casa un mal record de la gastronomia mediterrània a còpia de sangria i arròs precuinat. La majoria no sap que s’ha obrat el miracle i que a la zona hi ha alguns espais de tapes que treballen en propostes refrescants amb l’objectiu de canviar la tendència del massificat districte de Ciutat Vella.
A la frontera de l’antiga muralla de Barcino i a pocs minuts de la plaça de Catalunya ens esperen una sinuoses cadires de fusta, gairebé de to castany, amb el setinat exacte que marca la moda de l’interiorisme d’inspiracions nòrdiques. La fusta està present en tota l’estada: a la barra, als tamborets, al terra i fins-i-tot a la paret que marca el final del menjador d’aquesta taverna que alguns anomenen Milagritos i d’altres, Mil Grito’s. Ens quedarem amb el diminutiu dels miracles, que sembla més adequat en els temps actuals i que serveix de vaixell almirall dels importants canvis que ha viscut la seva carta i la seva cuina en els últims mesos amb l’objectiu d’apropar-se més a la matèria primera i a la cuina de temporada.
En la meitat aproximada de la sala, una gelosia de miralls simula una estructura d’hivernacle que protegeix un parell de taules, les millors del local per gaudir tranquils d’unes tapes. Les patates braves són un clàssic en les cartes d’aquesta ciutat i cada xef tracta de re-inventar-les o definir-les amb el seu propi senyal d’identitat; aquí han optat per arrugar la seva pell en una cocció que densifica la sensació en boca cedint el protagonisme a la maionesa d’all negre i als brins de xili que coronen aquest suggeridor aperitiu servit sobre pissarra i que s’assaboreix en toves queixadades. L’assortit de tapes continua amb un altre clàssic: els bunyols de bacallà que aquí reposen sobre una lleugera crema de pebrots delpiquillo tradicionals de Lodosa, a Navarra.
Una nit de tapes és una oportunitat per provar coses noves, com el tendre pa vietnamita del vaporós entrepà Gua Bao amb secret ibèric i ceba de Figueres o la curiosa combinació de tacs mexicans i cazón en adobo a l’estil gadità. Des de Cadis arriba també una versió del almorejo que marina a la perfecció amb un plat de pernil ibèric i des del Japó, aterra al plat la maionesa que acompanya al pop amb albergínia i algues en tempura. Tot i que el més sorprenent, ens arriba en aquesta ocasió per l’olfacte.
La fusta és també protagonista al fons del local, on sembla que es cou alguna cosa: una mitja esfera de vidre guarda un secret que es descobreix per la seva intensa olor a vida de pagès. En destapar-se l’urna, l’ambient es transforma mentre ensumem el perfum de roure humit que sembla que s’abrasa en una xemeneia fantasma. Un truc de màgia, gairebé un miracle: són uns ous trencats fumats. Una il·lusió olfactòria que ens sedueix; doncs en tancar els ulls, ens semblaria que en lloc de Barcelona, estem sopant a una cabana al bosc.
Fitxa tècnica:
Restaurant: Taberna Miagrito’s
Tipus de cuina: Cuina espanyola i arrossos
Adreça: C. Comptal, 3 (Barcelona)
Preu mig: 25 €
Web: http://www.tabernamilgritos.com/
Reserves: 933 01 17 87
Propostes similars:
4 plats i punt: http://quatreplats.com/
El setanta-vuit: https://www.facebook.com/elsetantavuit
La Volàtil: http://www.lavolatil.com/