Què és un superaliment?
Bàsicament un superaliment és aquell que posseeix, de forma natural, una gran quantitat de nutrients que aporten un benefici extra a la salut de la persona.
El concepte de “superaliment” va sorgir l’any 2007 per un llibre titulat de la mateixa manera, superfoods, escrit per un metge nord-americà, el Dr. Steven Pratt. El llibre era, o és, una espècie de guia on hi apareixen 14 aliments que aquest metge considera indispensables i que no haurien de faltar mai dins la dieta d’una persona.
Exemples de superaliments
A mode d’exemple en aquesta llista s’hi poden trobar aliments com les pomes, la fruita seca, espinacs, oli d’oliva, gall dindi, salmó salvatge, les nous, alls i cebes, entre d’altres.
La majoria ja són prou coneguts per tots nosaltres per la seva riquesa i composició nutricional. I fins i tot per ser habituals a la nostra alimentació. D’altres, no tant.
Deixant a una banda els aliments que poden aparèixer en el seu llibre, hi ha molts més aliments, i molt coneguts, que s’han posicionat i els han penjat també l’etiqueta de “superaliment”.
Durant tota la nostra història (antiga i moderna), les persones hem conferit propietats especials o màgiques a certs aliments, ja sigui per efectes relacionats amb la salut o per propietats suposadament afrodisíaques.
Si bé és cert que no tots els nutrients estan presents en tots els aliments, hi ha aliments que destaquen d’una manera especial i que ens criden l’atenció: aporten un benefici extra a la nostra salut
Es fa difícil poder triar, ja que tots els aliments tenen, en mes o menys mesura, les seves particularitats especials. Prescindint dels descrits pel Dr. Pratt, i per altres autors que posteriorment han creat la seva pròpia llista, hem volgut parlar d’un parell que ens han semblat interessants.
Cúrcuma
La primera té un compost típic d’aquesta planta anomenat curcumina. La curcumina està mostrant tenir efectes antioxidants i antiinflamatoris. També li atribueixen possibles efectes anticancerígens, però falten encara estudis que acabin ho d’avalar.
La curcumina està entrant en la dieta de l’esportista pels dos efectes ja comentats: antiinflamatori i antioxidant, i es pren com a reconstituent i recuperador després de la pràctica esportiva.
Chia
És una llavor molt coneguda en certes zones d’Amèrica central però sembla que ara està agafant cert protagonisme degut a les seves propietats nutritives. Una mica com va passar amb les baies de goji fa uns anys. La llavor de chia és força energètica. La càrrega calòrica prové de lípids i de fècules. A més, també és interessant per la seva fibra de tipus mucilaginosa. Els greixos que conté són majoritàriament de tipus omega 3, greix d’interès cardiovascular ja que disminueix la inflamació i contribueix a fer pujar els nivells de colesterol HDL. En aquesta llavor s’hi poden trobar tots els aminoàcids essencials, vitamines del grup B (B1, B2 i B3), molt implicades en el bon funcionament del nostre sistema nerviós i minerals com el potassi, magnesi, seleni, manganès, coure i zinc.
Aquesta llista de 14 aliments s’ha anat allargant i actualment ja compta amb 25. Qui sap si en un futur no molt llunyà torni a créixer. Com hem dit al principi, tots els aliments tenen, en mes o menys mesura, les seves particularitats. Per què no s’han de merèixer, la majoria, un lloc en una llista?
La revista de Menja sa és una revista online d’alimentació saludable formada per un equip expert de Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.