Cada 28 de juliol es commemora el Dia Mundial contra l’Hepatitis per fer créixer la sensibilització i la comprensió davant l’hepatitis viral i les malalties que provoca.
Què és l’hepatitis
L’hepatitis vírica ataca les cèl·lules hepàtiques, inflamen l’òrgan i interfereixen en el seu bon funcionament podent contribuir, a la llarga i en alguns casos, en l’aparició de malalties com la cirrosi i el càncer hepàtic.
Tipus d’hepatitis
De virus de l’hepatitis se’n coneixen 7, i cadascun es denomina i s’identifica amb una lletra: virus de l’hepatitis A, B, C, D, E, F i G. La majoria de casos els abasten els virus de l’hepatitis A, B i C.
Com es transmet l’hepatitis A
La transmissió més comuna del virus de l’hepatitis A és a través de la ingesta d’aliments o begudes contaminats per femtes de persones infectades pel virus. És a dir, transmissió fecal-oral. Estem parlant, doncs, de control de seguretat i higiene i se sol donar en zones on aquest control no es produeix. En el nostre país els casos d’hepatitis A es poden donar per viatges a països on la malaltia és endèmica. L’individu no portador i no vacunat és infectat durant un viatge i torna a casa on desenvolupa la malaltia.
Com es transmet l’hepatitis B
La principal via de transmissió de l’hepatitis B és la sexual i podria eradicar-se en menys d’un segle gràcies a la vacunació en el nostre país. L’hepatitis B té un elevat risc de mort per cirrosi i càncer hepàtic i és endèmica de zones de l’Àsia, especialment de la Xina.
Com es transmet l’hepatitis C
L’hepatitis C es transmet principalment per via sanguínia i és dels virus més comuns que infecten el fetge. Tradicionalment es va transmetre el virus a través de transfusions i per reutilització de material mèdic. Pot desenvolupar cirrosi i càncer hepàtic però en l’actualitat, fins el 30% dels malalts d’hepatitis crònica no presenten factor de risc.
Dur un tipus d’alimentació o un altre no ens lliurarà de patir “l’atac” del virus de l’hepatitis si les circumstàncies ens hi posen en contacte, però quan un fetge està malalt, com és el cas de les hepatitis víriques, la correcta planificació nutricional contribuirà a recuperar i/o mantenir l’estat nutricional del pacient alhora que aportarà part de les eines per lluitar-hi o, si més no, contribuir en la qualitat de vida de l’individu.
Què menjar si tinc hepatitis
Les recomanacions bàsiques en l’alimentació d’un malalt hepàtic passen per realitzar una dieta normocalòrica o lleugerament augmentada en kilocalories, potenciant aquest augment amb el consum de proteïnes, que poden arribar als 120g al dia per minimitzar les situacions hipercatabòliques. I de greixos, al voltant del 30-40%, principalment afegit en cru (oli d’oliva) o a través d’aliments que en continguin de forma natural com els ous, per exemple. Per tant, s’evitaran els fregits i guisats.
No s’han d’oblidar els micronutrients (vitamines i minerals) que hauran d’estar presents en quantitats suficients per cobrir les necessitats de l’individu. Només si existeix dèficit caldrà suplementar.
La malaltia pot produir situacions d’anorèxia, nàusees i vòmits cosa que caldrà tenir present a l’hora de treballar amb la freqüència de consum, el volum de les ingestes i la palatabilitat dels aliments. Fer ingestes més petites i freqüents són més acceptades.
Els líquids són importants i mantenir-se ben hidratat contribueix en l’estat nutricional del pacient.
Aquestes recomanacions són bàsiques i informatives. No pretenen substituir, en cap cas, les prescrites per un nutricionista. Sempre, abans de fer una actuació, cal revisar l’estat nutricional del pacient, estudiar la seva situació, saber si hi ha dèficits i, en el cas que existeixin, esbrinar quins són. Només així es podrà realitzar una atenció individualitzada, adaptada i correcta.
La revista de Menja sa és una revista online d’alimentació saludable formada per un equip expert de Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.