Skip to content
Blog de nutrición de Menja sa

El tomàquet. Què és, beneficis, propietats i contraindicacions

els tomaquets

El tomàquet és fruita o verdura?

Aquesta hortalissa va arribar a Europa de la mà dels conqueridors espanyols, que la van portar des del Perú i Mèxic durant el segle XVI; però va trigar un cert temps a guanyar-se la confiança de cuines com l’alemanya o la nord-americana. La raó d’aquest rebuig a Europa era la seva semblança amb els fruits vermells de la belladona, una planta tòxica de la mateixa família botànica i que va fer pensar que el tomàquet també era verinós.

I per què diem que el tomàquet es pot considerar tant una fruita com una verdura? Doncs perquè des d’un punt de vista botànic és en realitat un fruit: el tomàquet sorgeix de la flor d’una planta i conté llavors a dins perquè aquesta planta pugui propagar-se. Això no obstant, el seu ús i consum en alimentació ens permet considerar-lo també com una verdura. És a dir, podem trobar-ne les varietats més dolces i consumir-lo cru, com qualsevol altra fruita, però alhora és molt apreciat a la cuina per les seves propietats culinàries. Així ho trobem en guisats, estofats, sofregits o sopes.

Varietats de tomàquet

Tot i que estem acostumats als tomàquets vermells o rosats, també n’hi ha varietats grogues, verdes i fins i tot gairebé negres. Si ens passegem aquests dies d’estiu per qualsevol mercat podrem trobar moltes varietats de tomàquet, entre elles l’anomenat tomàquet de Montserrat o de rosa, dolç i refrescant, de polpa cruixent i gairebé buit per dins, cosa que el fa apte tant per a amanides com per fer-lo farcit.

Una altra varietat semblant i també procedent de la mateixa zona és el tomàquet de cor de bou, de pell fina, molt molsut i amb poques llavors, i de gust dolç i sucós, característiques que el fan apte per assaborir-lo d’una forma ben senzilla: amb una mica de sal i oli de bona qualitat.

També podem provar una varietat curiosa anomenada tomàquet de pebrot per la seva forma allargada i acabada en punxa, que prové de la zona del Lluçanès. Aquesta varietat és molt carnosa i fins i tot es pot pelar i menjar com si fos una poma.

I dintre de les varietats més recents i valorades tenim el tomàquet Raf, d’aspecte rugós semblant als tomàquets de Montserrat o de cor de bou però a diferència d’aquests no és rosat sinó tirant a vermellós. Un altre tomàquet que s’està guanyant un lloc entre els paladars més exigents és el tomàquet Kumato, de gust intens i exquisit, d’origen llunyà, ja que ve de les illes Galápagos, situades davant de l’Equador.

A part d’aquestes varietats més curioses i pròpies de l’estiu, tenim també el tomàquet rodó, que és potser el més estès i consumit; el tomàquet de branca, que el podem trobar tot l’any i que durant els mesos d’hivern no és gaire gustós; i el tomàquet xerri, del qual trobem la varietat rodona, bastant plena de llavors, i la varietat pera, molt més gustosa i molsuda.

Al llarg de tot l’estiu, i sobretot cap al final, van apareixent també els tomàquets de penjar de diferents formes i que tenen la propietat de conservar-se durant tot l’hivern. Són ideals per sucar pa fora de la temporada del tomàquet.

Propietats del tomàquet

Pel que fa a la composició nutricional, el tomàquet és molt ric en aigua: un 94% del seu pes. Conté un 3,5% d’hidrats de carboni i no arriba a un 1% ni de proteïnes ni de greixos. És un dels aliments més baixos en calories, amb només 21 per 100 grams.

El valor del tomàquet resideix en la seva riquesa vitamínica i mineral així com en substàncies no nutritives. Conté molta vitamina C, ja que un tomàquet pot cobrir més de la meitat de les nostres necessitats d’aquesta vitamina. També conté vitamines del grup B i vitamina A, mentre que entre els minerals destaca el contingut en potassi, ferro, magnesi i fòsfor.

El tomàquet destaca pels components no nutritius que conté i que compleixen funcions molt importants dintre de l’organisme. Així, conté fibra vegetal que contribueix a disminuir el colesterol i facilitar el trànsit intestinal. També presenta àcids orgànics que alcalinitzen la sang, malgrat que el tomàquet tingui un gust àcid.

Però el que realment el fa especial és el seu contingut en licopè, un pigment que li dóna el color vermell i que segons investigacions recents està present en el nostre organisme a la sang, als testicles, a la pròstata i a les glàndules suprarenals, i que exerceix una poderosa acció antioxidant, ja que impedeix la formació de radicals lliures, responsables del deteriorament de l’ADN.

Així doncs, com a resultat de la seva composició, el consum de tomàquet està indicat en les afeccions prostàtiques, ja que és un factor preventiu del càncer de pròstata en els homes segons demostren diversos estudis. També és un gran depuratiu i alcalinitzador de la sang, és a dir, que neutralitza i facilita l’eliminació de residus metabòlics àcids, que perjudiquen el nostre organisme. A més a més, també és diürètic i facilita la feina dels ronyons. És útil també, pel seu contingut en vitamines i minerals, com a estimulant natural de les funcions immunitàries. I per la seva acció antioxidant prevé l’arterioesclerosi, ja que evita que el colesterol dipositat a les artèries s’oxidi. Finalment, és un protector davant qualsevol tipus de càncer de l’aparell digestiu.

Contraindicacions del tomàquet

Després de tot el que sabem del tomàquet faríem bé consumint-lo de forma habitual, dins de les 5 racions de fruites i verdures que hem de consumir diàriament, especialment quan estigui de temporada i en conseqüència es trobi en el seu millor moment. Posant-lo en amanides, guisats, pizzes, o bevent-lo en cru en forma de suc o de gaspatxo, ja que és una font excel·lent de licopè, antioxidant escàs que s’allibera millor un cop cuinat.

Si bé hem de considerar situacions en què ho hem d’evitar, com en el cas d’al·lèrgia, intolerància a la fructosa,  malabsorció a la fructosa i/o al sorbitol (haurem de valorar en aquest cas el nostre grau de tolerància), en cas de gastritis degut a la seva acidesa o si estem en tractament per un atac de gota. Sobre aquesta darrera contraindicació val la pena destacar que, més enllà del tomàquet, hem de considerar respecte a l’àcid úric altres aliments molt més perjudicials i als que potser no posem tant èmfasi, com poden ser la carn vermella, el marisc i els embotits.

    T’ha agradat el nostre article?

    Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

    El teu email (obligatori)

    Aviso de cookies